La Foradada - Serra del Montsià

La Foradada és un cim molt característic que es troba a la Serra del Montsià, a la comarca del mateix nom al extrem de la provincia de Tarragona. Aquesta serra és una alineació muntanyosa al sud del Delta de l'Ebre, orientada de NE. SO., paral·lela a la costa, formada per una base calcària, margues i dolomies i la cresta també calcària, origen del forat que dóna nom al cim.

Molt aprop de Sant Carles de la Ràpita es troba la pujada clàssica a la Foradada, sortint del Cocó de Jordi on el sender és ample i puja pel mig del bosc mediterrani, d'una manera molt còmoda i agradable.

L'Alzinar del Burgar, un lloc frondós i ombrívol situat entre barrancs, a la banda obaga, ens sorprèn amb la vegetació a diferència de la resta de Massís on predomina un paisatge de matoll baix i cultius de secà. Un panell interpretatiu ens dóna la informació de l'entorn i dels antics aprofitaments del bosc (carbó, fusta, calç,  etc.) a més es poden veure interessants restes de forns de calç.

Conforme anem pujant el terreny esdevé en matoll mediterrani, d'aspecte molt pobre i degradat, amb una gran absència de bosc a causa dels incendis que als anys 70 van assolar tota la costa i no s'ha pogut recuperar per l'erosió a què està sotmesa la muntanya i al fort vent que bufa a les parts altes.

El pic més alt de la serra és La Torreta del Montsià amb 764 metres, però la Foradada té una situació més privilegiada pel fet que es troba en el seu extrem nord, té una considerable alçada i els seus vessants cauen bruscament quasi damunt del mar.

L'arc de la Foradada, una espectacular finestra des d'on es domina tota la comarca. Es tracta d'una gran roca calcària d'uns de més 20 metres d'alçada amb un gran forat en la seva base d'uns 3 metres d'alt per 25 d'ample i amb una petita cova a la part dreta

Vista de la Bahia dels Alfacs amb la península arenosa  de la punta de la Banya extrem meridional del delta de l'Ebre davant la Costa de Sant Carles de la Ràpita.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - CINNAMOMUM CAMPHORA

Cinnamomum camphora és un arbre longeu que forma part de la família de les lauràcies, originari de l’Extrem Orient, és apreciat pel seu bonic fullatge de fragància peculiar i per la seva bona projecció d'ombra. Les fulles són persistents, alternes, coriàcies, de forma oval, acabades en punta i amb un llarg pecíol. Presenten un color verd clar, molt brillant, donant lloc a la particular claredat de les copes. A la primavera, els brots nous sorgeixen entre el brillant de les fulles amb tons que van del rosa al bronze. Criden l'atenció els seus tres nervis principals que es divideixen en altres més petits. La floració emet un aroma embriagador a la primavera, són unes petites flors que seguiran amb uns petits fruits en forma de baies, aproximadament d'un centímetre de diàmetre. Inicialment són verds i a mesura que avança el temps van enfosquint fins arribar al negre al final. Les baies envolten una llavor oliosa que té una llarga història, en l'ús com a repel·lent natural de molts insectes. Presenta una estructura marcada, amb un tronc considerable i un port en forma de paraigües natural. És especialment adequat per espais grans, ja que poden superar 20 metres d'altura i 10 metres d'ample. El Cinnamomum viu bé en les regió mediterrània degut a la seva adaptació a la sequera, es desenvolupa adequadament tant a ple sol, com a ombra parcial encara que necessita sòls profunds i frescos.

Diversos exemplars  de Cinnamomum camphora prosperen al Parc del Velòdrom, situat en la  llera d'un antic barranc, avui en dia desviat.

Les petites flors poc aparents de color crema apareixen a la primavera.

Antigament s'havia fet servir la càmfora amb propòsits medicinals, una l'essència que s'extreu per destil·lació de les seves fulles i de la seva fusta, avui en dia és un producte sintetitzat per la indústria química.

Diferents tonalitats bordeus tenyeixen les fulles a punt de caure en la seva maduresa, les fulles caigudes són reemplaçades gradualment.

Les Jardins de la Villa Arnaga - Cambo-les- Bains - Pyrénées Atlantiques

Villa Arnaga, es una mansió museu que està al cim d'un turó, situat a la confluència dels rius Nive i Arnaga,  a la  província històrica basca francesa de Lapurdi, al sud d'Aquitània - France, on va viure el dramaturg Edmond Rostand, un cèlebre representant de la Literatura francesa autor de Cyrano de Bergerac, la residència on va viure fins a la seva mort.  Ens trobem davant d'una gran mansió d'estil neovasco (a principis del XX intentà crear un estil que recordés el caràcter rural típic de la zona) dissenyada per l'arquitecte parisenc Joseph-Albert Tournaire entre 1903 i 1906, seguint els desitjos de Rostand, que va arribar a Kanbo, amb un centre balneari termal, per seguir un tractament contra una malaltia. El clima del País Basc el va conquistar i va decidir instal·larse. El mateix Edmond Rostand va decorar segons el seu propi disseny els interiors de les 40 estades del palauet.  La casa està envoltada d'un gran jardí de 17 hectàrees, 3 de les quals són d'estil francès basat en la simetria, amb una gran pèrgola, parterres de flors. arbustes retallats, jocs d'aigua, hivernacle i altres elements. La part posterior de la mansió es troba decorada per un jardí d'estil anglès. Es completa el jardí amb un exuberant bosc de roures, castanyers i aurons entre d'altres.

Al fons "L'Orangerie" on es guardaven els arbres i plantes sensibles al fred d'hivern i les gelades,avui en dia es fa servir com a galeria d'art.

Hydrangea arborescens és una de les plantes reina dels jardins de Arnaga

El palauet conté el Musée Edmond Rostand

Sàlvies, geranis, Senecis, Euphorbias, Petúnies, Bidens, Lantanes, Calibrachoas,... formen els parterres dels jardins de l'Arnaga

                Vila Arnaga  compta amb les etiquetes de Jardín  Remarquable i Monument Historique

A la part posterior trobem el jardí d'estil Anglès, sense la rigidesa i geometria del jardí francès.

Lantana montevidensis groga amb Catharanthus roseus

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - ACACIA KARROO

Petit arbre espinós de mida mitjana, té una copa arrodonida, de ramificació força baixa sobre el tronc. L'escorça de les branques joves és clarament de color vermell ataronjat. El fullatge és plomós de color verd fosc. Les espines són oposades i rectes, de fins a 5 cm de llarg, de color blanquinós, sovint inflades al llarg de l'espina. Les inflorescències es troben en els extrems de les branques noves,  les flors són vistoses de color groc or, suaument perfumades, la seva època de floració és en ple estiu. Els fruits són prims, en forma de falç, lleugerament constrenyits entre les llavors. L'arrel principal és pivotant, és a dir l'arrel principal creix perpendicularment a terra a la recerca d'aigua, ja que prové de regions on l'aigua és bastant escassa. La seva distribució natural és per tot sud d'Àfrica en hàbitats que van des del desert fins a les planes inundables, dels cims de les muntanyes a les pastures i desembocadures de rius, tolerant els sòls calcaris i salins, suportant fins i tot sòls pobres en humus al ser una planta pionera.

Totes les espècies d'acàcia sud-africanes estan dotades d'espines, encara que la seva forma pot variar.

 L'A. Karroo es reprodueix fàcilment per llavors, els exemplars que aquí hi veiem van ser produïts al viver municipal de la ciutat de Reus amb llavors procedents del nord d'Àfrica de la zona del Desert del Sàhara.

L'espècie Acacia Karoo és una de les icones de la sabana Sud-Africana

 La plantació a uns parterres d'A. Karroo juntament amb Casuarina equisetifolia, Tamarix gallica  i altres a l'Av. Saragossa on actuan a manera de pantalla visual i acústica de les vies de tren.

Les abundants flors grogues comencen aparèixer a principis d'estiu, durant dos o tres setmanes.

L'A. Karroo té l'aplicació per a la creació de tanques vives degut a les seves punxes.

Viveros Ebro - Miravet - Tarragona

Visita dels membres The Mediterranean Garden Society (MGS) per les terres de la Ribera de l'Ebre, inicialment un dia passat per aigua, que finalment ens va respectar la resta del dia.

La Jornada es centra a Viveros Ebro, situat al poble de Miravet, al marge del riu Ebre que li dóna nom,  és una empresa amb més de 40 anys d'experiència al front de la qual trobem al Pere Margalef  i al Josep Marçal amb els seus fills. Els vivers inicialment es van dedicar a la producció d'arbres fruiters i més tard van introduir el cultiu d'arbre ornamental. No obstant, segueix sent la producció de fruiters on Vivers Ebre està més especialitzat. Gaudeix d'una gran reputació tant l'àmbit nacional com internacional i les seves vendes es distribueixen per França, Itàlia, Suècia, Portugal i Anglaterra

Visita dels camps de cultiu amb el Castell de Miravet al fons.

Amb més de 120 hectàrees conreades, disposen d'una gran varietat d'arbres fruiters i arbres ornamentals, els quals han estat sotmesos a diferents proves en  els camps experimentals de Miravet. Al seu catàleg de fruiters es pot veure una àmplia selecció de cirerers, presseguers, nectarines, albercoquers, pomeres i pruneres. Destaca un Catàleg de Cirerers amb una selecció d'unes 40 varietats a la venda provinents de més de 400 varietats experimentades als camps d'assaig: Santina, Tulare, Sweet heart, Skeena, Frisco, Sentenia, entre d'altres formen aquest catàleg.

 
Visitant els camps de producció, en Jacov ens fa una demostració d'un empelt .

Producció de fruiters per venta en gardens, en aquest cas Malus sp.

Producció de Sorbus domestica

Producció de Prunus armeniaca

Camp de cultiu de Celtis australis

Selecció de varietats de Cercis siliquastrum per la seva floració

 
Cultius de Prunus pissardii

Fruiters preparats per el seu transport a gardens

Etapa final de la producció,  preparat per la distribuir  al client, aqui tenim el   Catàleg de Ornamentals   amb un gran repertori d'espècies i varietats: Albizia julibrissin 'Summer Chocolate', Peltophorum, Melia azedarach umbraculifera, Tabebuia impetiginosa, Koelreuteria Paniculata, ...

Els membres The Mediterranean Garden Society (MGS) acompanyats dels propietaris de Viveros Ebro Pere Margalef i Jacov Marçal.

Per la tarda vam fer una visita al Taller de Terrissa Ferran Segarra. Aquest disposa una gran col·lecció de ceràmica antiga a més a més de la venda de ceràmica típica de la zona.

Miravet té una llarga tradició ceràmista, s’ha trobat ceràmica d’època ibera i romana, però la que encara avui s’elabora al poble, té el seu origen a la ceràmica àrab que els pobles musulmans van importar a la Península Ibèrica. A finals del segle XIX, principis del XX, el poble, va arribar a haver més de vint famílies dedicades a la terrisseria, que venien la seva producció a l'Aragó, al País Valencià i a la resta de Catalunya. La transportaven amb els carros dels traginers, que carregaven la ceràmica i la venien o bé la canviaven per aliments o objectes que no hi havia al poble. La ceràmica també era transportada pel riu en llaüts carregats (embarcació típica) i s'anava venent a les diferents poblacions properes al marge del riu, considerada de gran qualitat. Avui dia conserva set tallers en actiu que elaboren les peces típiques de Miravet, aquests es localitzen a les afores del municipi, a l'anomenat Raval dels Canterers. 

El mestre Ferran Segarra ens va oferir una demostració on vam poder gaudir veient-lo treballar l'argila, de forma totalment artesanal. Al taller trobem una mostra de peces de ceràmica representativa dels centres més importants del país.