ARBRES DELS CARRERS DE REUS - RHUS TYPHINA

Rhus typhina és un arbre de poca alçada, monoic, caducifoli, de ramificacions pubescents, que pertany a la família Anacardiaceae, originari de la costa est d'Amèrica del Nord que creix habitualment en grans grups en el medi natural. Molt decoratiu per la panícula rígida, de color vermell granatós, que conté els seus fruits,  i pel seu fullatge que adquireix vistoses tonalitats groguenques, vermelles o ataronjades a la tardor. Els fruits persisteixen molt de temps després de la caiguda de les fulles. Aquest petit arbre es planta de manera aïllada o en grup en parcs i jardins on aporta un toc original. Prospera en qualsevol sòl fèrtil i ben drenat. Cal anar amb compte on es planta ja es renova abundantment per rizomes arribant a colonitzar grans espais.

Zona verda pública a l'Urb. Les Palmeres - Club de Golf Aigüesverds.

Un dels grups que trobem al Parc dels Capellans.

Una espècie que lentament colonitza l'espai del jardí 

Els fruits de Rhus typhina s'utilitzen a nord Amèrica per fer una beguda àcida semblant a una llimonada de color rosat 

Practicant una poda d'eliminació de branques inferiors s'aconsegueix un port arbori.

La Rhus typhina a la tardor, és sense cap dubte, un espectacle de colors i textures que s'accentuen a mesura que s'intesifica el fred i s'escurça la llum solar. Trobem tota una gran gamma de tons i colors en els parcs i jardins on troben plantats.

A curta distància s'aprecia clarament la pubescència de les ramificacions joves, que donen lloc al seu nom comú, banya de cérvol.

L'Alcazaba de Málaga - Andalucía

La Alcazaba de Málaga està situada a la part inferior de l'extrem occidental de la muntanya de Gibralfaro, on, al cim, si troba el Castell del mateix nom.  Aquesta fortalesa es remunta al segle vuitè, just després de l'arribada dels àrabs a la Península Ibèrica, encara que gran part de l'estructura pertany al segle XI,  va ser construïda sobre les ruïnes d'una fortalesa romana pels reis taifes de Màlaga. El recinte es trobava ocupant l'extrem oriental de les muralles que protegia la ciutat. L'Alcazaba consta de tres murs concèntrics que envolten el turó on s'assenta el conjunt. L'entrada principal comença front al carrer Alcazabilla i l'ascens transcorre entre les altes parets de maçoneria i maó, cobertes d'una vegetació que complementa l'arquitectura musulmana. Les portes interiors, en arc de ferradura, tenen curiosament com a suport columnes i capitells romans.

L'Alcazaba (de l'àrab al-qasaba, al kasbah, 'Ciudadela') es un entramat de muralles, amb bonics racons, com el seu palauet, amb arcs polilobulats, sostres artesonats, i com no, un pati amb el seu aljub o cisterna, segueix el model de l'Alhambra de Granada, però no tan gran ni recarregat, aquesta amb menys turistes que és d'agrair.

La zona residencial, està formada per tres palaus i els seus patis, alineats en direcció nord-sud. Els patis són de planta rectangular i a cada costat tenen una portada oberta amb tres arcs, sent el del centre més gran que el dels costats, típic d'aquesta mena de construccions musulmanes. El primer és l'anomenat "Pati dels brolladors", des d'aquest pati, podem accedir a la sala on trobarem una terrassa amb una torre a cada costat. Els dos següents  són els anomenats "Pati dels Tarongers" i el "Pati de la Alberca", que estan reconstruïts seguint el model de l'Alhambra granadina.

Des d'aquest palauet hi ha miradors que et permeten tenir belles vistes panoràmiques de Málaga i la seva badia. En l'època Nazarí, Málaga va esdevenir juntament amb els ports d'Almeria i Almuñecar, en un dels tres ports més importants de la Mediterrània

Èvol - Llenguadoc-Rosselló - France

És un poblet unit a la ciutat  francesa de Olette en el departament de Pirineus Orientals i la regió Llenguadoc-Rosselló. Catalogat com un dels pobles més bonics de França, Èvol convida al passeig a la contemplació a perdre't entre els seus carrers, a fotografiar cada lloc, cada casa, cada pedra, convida a gaudir del seu entorn i el seu paisatge. Als seus escassos habitants els hi agrada decorar i arreglar les façanes amb flors, plantes i ornaments.

El poble d'Èvol està situat a la riba del riu Èvol, afluent del Tet, a les Garrotxes del Conflent.

Les Garrotxes de Conflent és una subcomarca natural situada a l'extrem nord-oest de la comarca nord-catalana del Conflent, que té una població extremadament reduïda i una fesomia d'alta muntanya. Aquesta és una vall, àrida i pobra de cultius, on els  habitants es dediquen, bàsicament, a la cria de bestiar. La vall està en un procés de despoblament, només salvat pel creixent increment del turisme verd. Un turisme que busca un espai d'oci amb un patrimoni natural on la qualitat del medi ambient és un factor essencial per a l'atracció turística.

Un racó ple de plantes Aucuba japonica 'Crotonifolia'.

Les façanes de pedra i teulades de pissarra perviuen en aquest racó del Pirineus

Casc antic de Cambrils - Tarragona - Catalunya

Encara que Cambrils és coneguda pel seu port i la seva platja, la històrica Vila del segle XII està a un quilòmetre de la costa, on actualment s'ubica el nucli antic, que contrasta amb les construccions amb els edificis d'apartaments.

 Portal d'entrada al Nucli antic. L'Ajuntament guarneix amb jardineres molts dels carrers, però en alguns d'ells són els mateixos veïns que s'encarreguen de fer-ho.

Monument del setge de Cambrils del 12 de desembre de 1640, a la Guerra dels Segadors

Epiphyllum, cactus epífit natiu de les selves humides tropicals d'Amèrica Central i sud Amèrica

Sedum morganianum, (Sedum  cola de burrito), és originari de Mèxic. Introduït a Espanya pels indianos o indians (denominació col·loquial dels emigrant espanyols que a finals del segle XIX  van anar a Amèrica a fer fortuna)

Avui en dia parlem de jardins verticals o cobertes verdes que poden contribuir a regular la temperatura, generen oxigen, filtren de gasos nocius, redueixen la contaminació sonora, ... .  L'opció de crear aquestes millores ja fa molts anys que és utilitzat pels habitants de molts pobles de la conca mediterrània.

Un barri, de carrers estrets, amb les seves cases de dues plantes majoritàriament, 

són engalanades amb testos plantes de fulles verdes i de flors a les seves parets i balcons.

Aspidistra és una planta dura, es caracteritza per la seva reduïda demanda de llum,

 el que permet posar-la en testos en racons i passadissos, on altres plantes no resistirien.

Platycerium bifurcatum, És a partir de dues paraules gregues, 'platys': ample o ampli, i 'keras': una banya; 'bifurcatum' prové del llatí bifurcus, que té dues puntes. Es una falguera de creixement epífit, es a dir,  viu al damunt de les branques dels arbres o litófit sobre les pedres nues en biòtops propers a les selves. És originari d'Austràlia i Nova Caledònia a l'Oceà Pacífic.

Un dels molts racons amb mes  encant i poc coneguts de Cambrils és el carrer Lloberas, situat al casc històric de la vila, el carrer Lloberas ostenta el títol de ser una de les millors carrers amb guarniments florals del municipi i a part de ser un clar exemple de lloc pintoresc de carrerons amb autèntic gust mediterrani que ens recorda imatges de poblets d'antany.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - MACLURA POMIFERA

Maclura pomifera és un arbre que pertany a la família de les moràcies, és nadiu del sud-oest d'Arkansas, Oklahoma, i a Texas, avui en dia està naturalitzat en altres parts dels Estats Units. 
Dioic, dotat d'espines axil·lars en el brancatge. Les fulles són alternes, una mica ovalades, acabades en punta, de 7 a 10 cm de llarg, color verd fosc brillant per damunt i opac per sota. Flors petites, poc cridaneres. Les femenines neixen en capítols globosos sobre curts peduncles. Les masculines en raïms allargats o subglobosos. Floreix al maig-Juny. Fruit de grans dimensions, globós, de color groc-verdós, amb polpa sucosa i nombroses llavors allargades. Recorda a un pomelo o taronja, el fruit no és comestible. Antigament la fruita era emprada per repel·lir aranyes, paparres i altres insectes, col·locant una sota el llit. Diversos estudis han trobat elemol, un extracte de Maclura pomifera, que repel·leixen diverses espècies de mosquits, paneroles, grills, es tan eficaç com DEET o N-dietil-3-metilbenzamida (anteriorment N, N-dietil-m-toluamida). 

La seva multiplicació es pot realitzar per llavors i esqueixos. Per a l'obtenció de llavors es deixen fermentar els fruits i desprès es deixen en remull uns dies abans de la sembra, germinant amb facilitat perquè no tenen període de letargia. Les seves fortes branques eren molt apreciadess per a la construcció d'arcs pels nadius americans.

Zona verda publica a l'urb. Les Palmeres d'Aigüesverds club de golf

La Maclura pomifera és un monotip, és a dir, és l'únic membre del seu gènere a tot el món, però hi va haver espècies semblants abans de la glaciació.

Per a la seva utilització com a arbre d'ombra en zones àrides, es recomana la multiplicació per estaques o esqueixos d'arbres "mascle", per evitar la formació de fruits que, per les seves mides i pes, poden ser molestos o fins i tot fins perillosos en caure en seva maduresa,

El fruit d'una certa semblança a un pomelo d'una mida considerable, també s'aprecia el làtex

Jardim da Fundação Calouste Gulbenkian - Lisboa

El Jardí de la Fundació Calouste Gulbenkian està situat al bell mig d'un dels centres de negocis de la ciutat de Lisboa (São Sebastião) aquest jardí modern cobreix gairebé 8 hectàrees, dissenyat pel paisatgista Antonio Viana Barreto, en col·laboració amb l'arquitecte paisatgista Gonçalo Ribeiro Telles (1962/1969). Al 2005 va tenir una renovació i redisseny dels espais verds, el treball va ser dut a terme per Gonçalo Ribeiro Teles. El jardí és el lloc on estan ubicats la Fundació Calouste Gulbenkian, el Museu Calouste Gulbenkian i el Centre d'Art Modern.

El parc compta amb una gran varietat de plantes autòctones i tropicals, un llac artificial, un jardí de roses, jardins formals, jardins d'aigua i un teatre a l'aire lliure.

Usuaris del parc practicant Tai Chi

El art i la natura conviuen en un sol espai.

Si estas atent pots descobrir els detalls que doten el jardí d'un encant especial.

Passejar per aquest indret et permet aillar-te de la ciutat.

Adapatcions que acosten el jardí a tothom.

El jardí està ple de senders laberíntics que serpentegen a través dels arbres i arbustos on trobem infinitat de racons que podem perdre'ns i buscar uns moments de relax i tranquil·litat dins de la capital de Portugal.

Les diferents textures confluexien per tot el jardí