ARBRES DELS CARRERS DE REUS - ACACIA KARROO

Petit arbre espinós de mida mitjana, té una copa arrodonida, de ramificació força baixa sobre el tronc. L'escorça de les branques joves és clarament de color vermell ataronjat. El fullatge és plomós de color verd fosc. Les espines són oposades i rectes, de fins a 5 cm de llarg, de color blanquinós, sovint inflades al llarg de l'espina. Les inflorescències es troben en els extrems de les branques noves,  les flors són vistoses de color groc or, suaument perfumades, la seva època de floració és en ple estiu. Els fruits són prims, en forma de falç, lleugerament constrenyits entre les llavors. L'arrel principal és pivotant, és a dir l'arrel principal creix perpendicularment a terra a la recerca d'aigua, ja que prové de regions on l'aigua és bastant escassa. La seva distribució natural és per tot sud d'Àfrica en hàbitats que van des del desert fins a les planes inundables, dels cims de les muntanyes a les pastures i desembocadures de rius, tolerant els sòls calcaris i salins, suportant fins i tot sòls pobres en humus al ser una planta pionera.

Totes les espècies d'acàcia sud-africanes estan dotades d'espines, encara que la seva forma pot variar.

 L'A. Karroo es reprodueix fàcilment per llavors, els exemplars que aquí hi veiem van ser produïts al viver municipal de la ciutat de Reus amb llavors procedents del nord d'Àfrica de la zona del Desert del Sàhara.

L'espècie Acacia Karoo és una de les icones de la sabana Sud-Africana

 La plantació a uns parterres d'A. Karroo juntament amb Casuarina equisetifolia, Tamarix gallica  i altres a l'Av. Saragossa on actuan a manera de pantalla visual i acústica de les vies de tren.

Les abundants flors grogues comencen aparèixer a principis d'estiu, durant dos o tres setmanes.

L'A. Karroo té l'aplicació per a la creació de tanques vives degut a les seves punxes.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - GEOFFROEA DECORTICANS

Arbre natiu de Xile, Perú, Bolívia i Argentina, de nom comú Chañar. És una espècie que arriba a créixer fins a 10 metres d'alt encara que és més freqüent veure'l com arbre petit o arbust, és de fullatge groc verdós, caduc i amb espines a les seves branques. Està provist d'un sistema radicular molt important ja que es desenvolupa en hàbitats àrids, d'aquestes arrels sorxeixen un gran número de rebrots de manera que, d'un sol arbre es pot arribar a formar un petit bosc.

Floreix a la primavera i de manera molt vistosa, la majoria de les vegades abans de la foliació. Les flors són hermafrodites de color groc, produeixen un fruit color cafè en madurar, és comestible i s'utilitza per elaborar melmelada, menjar-lo cru, o cuinat d'altres maneres. La fusta s'utilitza per fabricar mobles i altres objectes.

Requereix de sol directe per un bon desenvolupament ja que amb la llum del sol s'activa el seu metabolisme i el creixement és més gran, per això solen habitar les vessants de solana a les muntanyes o bé a les planícies.

 De tronc recte o tortuós, molt característic per les exfoliacions de la seva escorça que es desprenen en plaques i faixes que, plegades permaneixen adherides per un temps. El mateix succeeix a les seves branques.

Av Paisos Catalans cruilla carrer Vilafortuny

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - RHUS TYPHINA

Rhus typhina és un arbre de poca alçada, monoic, caducifoli, de ramificacions pubescents, que pertany a la família Anacardiaceae, originari de la costa est d'Amèrica del Nord que creix habitualment en grans grups en el medi natural. Molt decoratiu per la panícula rígida, de color vermell granatós, que conté els seus fruits,  i pel seu fullatge que adquireix vistoses tonalitats groguenques, vermelles o ataronjades a la tardor. Els fruits persisteixen molt de temps després de la caiguda de les fulles. Aquest petit arbre es planta de manera aïllada o en grup en parcs i jardins on aporta un toc original. Prospera en qualsevol sòl fèrtil i ben drenat. Cal anar amb compte on es planta ja es renova abundantment per rizomes arribant a colonitzar grans espais.

Zona verda pública a l'Urb. Les Palmeres - Club de Golf Aigüesverds.

Un dels grups que trobem al Parc dels Capellans.

Una espècie que lentament colonitza l'espai del jardí 

Els fruits de Rhus typhina s'utilitzen a nord Amèrica per fer una beguda àcida semblant a una llimonada de color rosat 

Practicant una poda d'eliminació de branques inferiors s'aconsegueix un port arbori.

La Rhus typhina a la tardor, és sense cap dubte, un espectacle de colors i textures que s'accentuen a mesura que s'intesifica el fred i s'escurça la llum solar. Trobem tota una gran gamma de tons i colors en els parcs i jardins on troben plantats.

A curta distància s'aprecia clarament la pubescència de les ramificacions joves, que donen lloc al seu nom comú, banya de cérvol.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - MACLURA POMIFERA

Maclura pomifera és un arbre que pertany a la família de les moràcies, és nadiu del sud-oest d'Arkansas, Oklahoma, i a Texas, avui en dia està naturalitzat en altres parts dels Estats Units. 
Dioic, dotat d'espines axil·lars en el brancatge. Les fulles són alternes, una mica ovalades, acabades en punta, de 7 a 10 cm de llarg, color verd fosc brillant per damunt i opac per sota. Flors petites, poc cridaneres. Les femenines neixen en capítols globosos sobre curts peduncles. Les masculines en raïms allargats o subglobosos. Floreix al maig-Juny. Fruit de grans dimensions, globós, de color groc-verdós, amb polpa sucosa i nombroses llavors allargades. Recorda a un pomelo o taronja, el fruit no és comestible. Antigament la fruita era emprada per repel·lir aranyes, paparres i altres insectes, col·locant una sota el llit. Diversos estudis han trobat elemol, un extracte de Maclura pomifera, que repel·leixen diverses espècies de mosquits, paneroles, grills, es tan eficaç com DEET o N-dietil-3-metilbenzamida (anteriorment N, N-dietil-m-toluamida). 

La seva multiplicació es pot realitzar per llavors i esqueixos. Per a l'obtenció de llavors es deixen fermentar els fruits i desprès es deixen en remull uns dies abans de la sembra, germinant amb facilitat perquè no tenen període de letargia. Les seves fortes branques eren molt apreciadess per a la construcció d'arcs pels nadius americans.

Zona verda publica a l'urb. Les Palmeres d'Aigüesverds club de golf

La Maclura pomifera és un monotip, és a dir, és l'únic membre del seu gènere a tot el món, però hi va haver espècies semblants abans de la glaciació.

Per a la seva utilització com a arbre d'ombra en zones àrides, es recomana la multiplicació per estaques o esqueixos d'arbres "mascle", per evitar la formació de fruits que, per les seves mides i pes, poden ser molestos o fins i tot fins perillosos en caure en seva maduresa,

El fruit d'una certa semblança a un pomelo d'una mida considerable, també s'aprecia el làtex

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - PELTOPHORUM DUBIUM

 Les Belles flors disposades en forma de raïms piramidals. Li donen una gran bellesa a l'arbre

Arbre de 7 a 20 m d'alçada i de 6 a 15 m de diàmetre. Pertany a la família de les Lleguminoses o fabàcies. La seva capçada és globosa i irregular. La seva escorça és poc rugosa i de color castany. És de fullatge semipersistent. Les seves fulles són compostes, bipinnades, de color verd fosc, lluents, amb pèls i discolors. Les flors d'estiu-tardor són grogues i es presenten en forma de raïms cònics terminals que sobresurten de la capçada. Els seus fruits són llegums samaroides plans amb forma de fus. Originari del sud del Brasil, Paraguai, nord-est d'Uruguai i nord-est d'Argentina. Requereix sòls humits i drenats. Exposició a ple sol i altes temperatures, és sensible al fred i els vents forts. En el seu lloc d'origen és de creixement ràpid i les flors es fan servir per tenyir tèxtils.

Peltophorum dubium, normalment, floreix profusament en anys alterns. De vegades, hi ha arbres dins d'una mateixa plantació que despleguen la seva floració en anys successius, a partir de finals de juny fins a finals d'agost o setembre. Després de la floració produeix una gran quantitat de beines i deixa caure tot o part de

del seu fullatge poc després. Aquestes beines poden persistir en

l'arbre més d'un any.

Agrupació de Peltophorum dubium a la zona verda de Mas Bertran

Pot confondre'ns amb la Jacaranda pel seu fullatge, però en plena floració no hi ha cap dubte possible, un gran quantitat de flors groc intens ens dóna la pista inequívoca que és un Peltophorum 

Convinació de Peltophorum amb  Acca sellowiana o Feijoa sellowiana

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - ERYTHRINA CRISTA-GALLI

Erythrina crista-galli. (Leguminosae), és un arbre generalment de poca alçada (5-8 m) i capçada aplanada de tronc curt i una mica tortuós, la seva escorça profundament surcada, les branques joves amb punxes moren després de la floració, és interessant una poda de eliminacio de branques mortes a finals d'hivern o principis de primavera, no abans, perquè l'arbre és propens a les glaçades, la poda serà per potenciar el rebrot massiu amb una generosa floració. El fullatge és caduc o semicaduc segons la seva ubicació. Les arrels són pivotants, amb nusos produïts per bacteris nitrificants, que viuen en simbiosi, facilitant a l'arrel l'absorció del nitrogen. Pot viure tant al sol com a la semiombra. L'origen del nom prové del grec «erythros», vermell, pel color de les flors i crista-galli què fa referència a la forma de la flor que s'assembla a la cresta del gall. Aquesta espècie està distribuïda pel Sud de Brasil, Paraguai, Uruguai i a l'Argentina. Forma boscos en indrets inundables, vorejant rius i torrents. Es cultiva com a planta ornamental a les zones temperades per la seva llampant floració. La seva flor és considerada "flor nacional" o "símbol nacional" a Argentina i a l'Uruguai.

Plaça de la Llibertat, Reus

La plantació en grup de l'Erythrina semblant a un al bosc en galeria, igual com trobem en el seu hàbitat natural

 Les seves flors tenen una curiosa simetria bilateral

Erythrina crista-galli prospera bé en zones amb gespa, ja que li aporta un grau humitat idoni per al seu bon desenvolupament.

El roserar de Reus - Catalunya

 Al parc de Mas Iglesias hi trobem el roserar  Joaquima Gallissà de Rueda, batejat al 2.007 amb el nom d'una roserista molt vinculada al concurs de roses i roseristes amateur que es fa cada any a inicis de maig  al Centre de Lectura. El parc té 45.000 m2 de superfície dels quals uns 10.000 m2 pertanyen al roserar, en ell si mostran unes 150 varietats de roses. La gran majoria de les varietats de roses plantades, un centenar, són la rosa estàndard o uniflora, de flor gran, entre les quals destaquen exemplars vinculats a la ciutat com la Ciutat de Reus, la Centre de Lectura, Gaudí o la Jardiner Ortiz, que deu el seu nom al veí de Reus que va arribar a ser jardiner major de Madrid i creador de la roserar del Parc de l'oest on se celebra durant el mes de maig un Concurs Internacional de Roses, iniciat per iniciativa de Ramon Ortiz, i al qual es presenten exemplars de tot el món.

Andre La Notre

Jardinero Ortiz

Max Graf

El roserar de Mas Iglesias mostra també de varietats de poliantas de flor més petita i més floració al llarg de l'any. Igualment, també hi ha plantades roses de emparrar, que pugen per les pèrgoles del roserar i roses de tapissar, que s'estenen per la duna artificial que separa el parc de Mas Iglesias de la plaça del Canal, en els parterres també hi trobem arbres de la família de les rosacies: Prunus amygdalus (ametller), Pyrus calleryana (Perera), Photinia fraseri "Red Robin", etc. Al costat del roseral destaca el Mas Iglesias com a seu del Centre municipal de la Imatge (CIMIR), un equipament cultural de Reus. L'àmplia zona verda és agradable i convida a passejar per zones obrejades. El roserar, que honora el símbol de Reus, la Rosa, és a mitjans de maig i principis de juny que està especialment esplendorós amb un esclat de colors i flors.

Mon jardin et ma maison

Ciutat de Reus

 Una roserar és un jardí per si mateix, o sovint una part molt important d'un parc o un jardí, on hi ha plantats principalment rosers. Però podem diferenciar entre la «roserar», com col · lecció botànica, o bé «jardí de roses», amb vocació bàsicament ornamental.

 El Roserar forma part del Parc Mas Iglesies, però en realitat constitueix un jardí independent, amb una personalitat que està marcada tant per les col·leccions de roses com per la seva estructura geomètrica de parterres on s'ubiquen els rosers.

White fluerette

Imatges cedides per Josep Berenguer del departament tècnic municipal de jardineria.