Paisatge, Natura, Jardineria i Món Vegetal - Landscape, Nature, Gardening and Plant World -Paysages, la Nature, le Jardinage et le Monde Végétal - Paisajes, Naturaleza, Jardinería y el Mundo Vegetal - SI VOLS VEURE LES IMATGES MÉS GRANS UN CLICK SOBRE LES FOTOS -
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Visites a la natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Visites a la natura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de gener del 2014

Erosions de Bolnuevo - Múrcia



Bolnuevo, és una pedania a la costa del municipi de Mazarrón a la Regió de Múrcia, als peus de la Sierra de las Moreras. Antigament  un petit poble de pescadors, avui dia una zona plenament turística, on hi trobem un peculiar paisatge, què l'erosió del vent i l'aigua han esculpit a les roques, donant lloc les formacions geològiques conegudes com "Les Gredas" o "La Ciutat Encantada  de Bolnuevo", una paret rocosa modelada amb formes micòtiques  semblants a grans bolets rocos de diversos metres d'alt.  Al 2007 va ser declarat  Monument Natural a la Regió de Múrcia.


 Formes capritxoses constituïdes per margues (argiles i calcària), també anomenades gredes, i areniscas que contenen restes de mol·luscs, equinoderms, crustacis i microfòssils. 


El monument natural dede Bolnuevo està ubicat en una zona turística potser excessivament alterada


 El vent és el responsable de l'erosió alveolar en forma de "ruscos" que es poden observar en alguns estrats d'arenisca. Tot això ha dotat el lloc d'una gran bellesa.







Stipa tenacissima es  una herba perenne, densament cespitosa, de la família de les gramínies, amb rizoma, fulles radicals molt llargues, lineals, estretes, aspres al tacte, obertes quan són verds i desenvolupades sobre si mateixes més tard. Assoleix una alçada que oscil·la dels 70 als 100 cm. Té inflorescència terminal en panícula, espiguetes unifloras i llavors molt petites. Es barreja amb altres plantes com el espart bord (Ligeum spartum),  on forma els espartars. L'època de floració és primavera i estiu.



diumenge, 1 de desembre del 2013

La Foradada - Serra del Montsià

La Foradada és un cim molt característic que es troba a la Serra del Montsià, a la comarca del mateix nom al extrem de la provincia de Tarragona. Aquesta serra és una alineació muntanyosa al sud del Delta de l'Ebre, orientada de NE. SO., paral·lela a la costa, formada per una base calcària, margues i dolomies i la cresta també calcària, origen del forat que dóna nom al cim.

Molt aprop de Sant Carles de la Ràpita es troba la pujada clàssica a la Foradada, sortint del Cocó de Jordi on el sender és ample i puja pel mig del bosc mediterrani, d'una manera molt còmoda i agradable.

L'Alzinar del Burgar, un lloc frondós i ombrívol situat entre barrancs, a la banda obaga, ens sorprèn amb la vegetació a diferència de la resta de Massís on predomina un paisatge de matoll baix i cultius de secà. Un panell interpretatiu ens dóna la informació de l'entorn i dels antics aprofitaments del bosc (carbó, fusta, calç,  etc.) a més es poden veure interessants restes de forns de calç.

Conforme anem pujant el terreny esdevé en matoll mediterrani, d'aspecte molt pobre i degradat, amb una gran absència de bosc a causa dels incendis que als anys 70 van assolar tota la costa i no s'ha pogut recuperar per l'erosió a què està sotmesa la muntanya i al fort vent que bufa a les parts altes.

El pic més alt de la serra és La Torreta del Montsià amb 764 metres, però la Foradada té una situació més privilegiada pel fet que es troba en el seu extrem nord, té una considerable alçada i els seus vessants cauen bruscament quasi damunt del mar.

L'arc de la Foradada, una espectacular finestra des d'on es domina tota la comarca. Es tracta d'una gran roca calcària d'uns de més 20 metres d'alçada amb un gran forat en la seva base d'uns 3 metres d'alt per 25 d'ample i amb una petita cova a la part dreta
Vista de la Bahia dels Alfacs amb la península arenosa  de la punta de la Banya extrem meridional del delta de l'Ebre davant la Costa de Sant Carles de la Ràpita.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Parque Natural de las Bardenas Reales - Navarra


Es tracta d'un espai natural situat a la franja sud-est de la Comunitat Foral de Navarra, limitant amb la Comunitat d'Aragó entre la Sierra del Yugo y la comarca aragonesa de Cinco Villas. Aquest espectacular paisatge pseudoestepari, gairebé lunar, és fruit de l'erosió que durant milers d'anys ha moldejat les seves terres d'argiles, guixos i gresos, donant lloc a una gran varietat de formacions naturals, barrancs, altiplans i turons aïllats, que provenen dels materials de les serralades adjecents. A l'actualitat, i des de 1999, la major part de les Bardenas Reales (39.274 ha) es troben protegides mitjançant la figura de Parc Natural pels seus grans valors naturalístics. Posteriorment, des del 7 de novembre de 2000 el conjunt va ser declarat Reserva de la Biosfera per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura UNESCO. La forta oscil·lació tèrmica, l'erosió hídrica i eòlica, i l'activitat humana han configurat un paisatge desolat de tipus "Badlands". El cierzo és el  vent sec protagonista d'aquesta zona, es produeix degut a la diferent pressió atmosfèrica existent entre el Mar Mediterrani amb baixes pressions i les altes del Mar Cantàbric, aquest fet genera un tub d'aire violent que circula pel corredor de l'Ebre, amb el que les plantes han de lluitar constantment per la manca d'humitat que origina.
L'alternança d'estrats de diferent duresa i resistència a l'erosió, i la seva disposició semi-horitzontal van permetre que l'erosió fluvial actués amb rapidesa i apareguessin determinats turons d'argila protegits de l'erosió gràcies a la presència a la part més alta d'un nivell de més duresa com arenisques o calcàries. Aquests "turons testimoni" són coneguts com "cabezos". Alguns d'ells han arribat a constituir veritables xemeneies, com el conegut Castildetierra.


La duresa del clima provoca la presència de singulars arbustos amb fulles coriàcies, aciculars i, fins i tot, amb espines per adaptar-se al clima sec. A més, en els sòls salins les plantes han hagut de desenvolupar fulles i tiges carnoses en els que acumulen l'aigua per tal d'aprofitar les pluges primaverals o les tempestes de la tardor. Nombroses espècies han adaptat el seu cicle vital a un espai de temps molt curt.
La vegetació és halòfita mediterrani continental, característica dels sòls salins amb Atriplex halimus, Salicornia ramossisima, Sphenopus divaricatus, Hordeum murinum, Suaeda braun-blanquetii, Lygeum spartum,  Salsola soda L., entre altres.














 El paisatge de les Bardenas està marcat per l'erosió, la qual crea un paisatge que és un dels seus principals atractius. Les poques precipitacions però de caràcter torrencial, han anat formant el Barranc de les Cortines.
Les Bardenas són un paisatge efímer en constant transformació on el temps, el vent i l'aigua van formant unes coses i desfent altres. L'erosió del vent i pluja és la que ha modelat les seves capritxoses formes, donant-li aquest aspecte de pell d'elefant

Hi ha diverses rutes per realitzar en diferents mitjans, a peu, amb bicicleta de muntanya, o amb vehicles de motor. Aquestes activitats estan limitades per la normativa del Parc Natural. Es limita l'horari de les vistes, prohibint passar la nit a l'interior del Parc, sortir dels senders i camins, estacionar vehicles, circular en grups superiors de tres vehicles. Tampoc es pot escalar, ni acampar, ni fer foc i qualsevol realització fotogràfica o filmació de caràcter comercial ha de comptar de permís.




La presència de sals blanquinoses que s'estenen per la seva superfície es degut a l'abundància de guixos al sòl. Aquest fet es deu a l'evaporació de l'aigua després de les pluges origina l'aparició de sals que poden donar l'apariència d'estar nevat.


diumenge, 13 d’octubre del 2013

La Sèquia Major de Vila-seca - Tarragonès

La Sèquia Major de Vila-seca, una zona humida litoral situada al costat del mar i declarada com espai natural protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya des de l'any 1992 amb aproximadament   17,3 hectàrees de superfície. Es tracta d'uns aiguamolls recuperats d'antics cultius abandonats i que presenten un estat molt saludable tot i trobar-se dins la zona turística de La Pineda Vila-seca. L'origen d'aquest entorn es deu a l'evolució d'una barrera d'arena amb dunes litorals que, a mesura que avançava des de la desembocadura del riu Francolí en direcció al Cap de Salou, va diferenciar una petita albufera. 
El nom de Sèquia Major es remunta al 1537 quan es va construir un canal de drenatge comunicat amb el mar que permitia controlar el nivell freàtic de l’aigua i poder-hi conrear sense inundacions.  Poc a poc l’abandonament de l’activitat agrària va permetre la recuperació de la fauna i la vegetació pròpia de les zones humides mediterrànies. La Sèquia Major és un important espai constituït per comunitats vegetals com la boga (Thypha latifolia), el canyís (Phragmites australs), el lliri groc (Iris pseudo-acorus), el tamariu (Tamarix gallica), l’àlber (Populus alba), Cladium mariscus i Limonium gibertii, així com un reservori faunístic on s'hi troben espècies rares al país com ara: el fartet (Aphanius iberus), el galàpeg europeu (Emys orbicularis), el cap-sec o espinós (Gasterosteus aculeatus): un peixet en vies d'extinció, pel que fa als animals aquàtics, i el bernat pescaire (Ardea cinerea), el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el martinet blanc (Egretta garzetta), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la fotja vulgar (Fulica atra) pel que fa a les aus.

 El Patronat de Turisme de l'Ajuntament de Vila-seca realitza tots els caps de setmana  sortidas gratuïtes del mes d'agost al febrer.  Per tal de facilitar l'accès a les visites guiades hi han instal·lades una sèrie de passarel·les de fusta.
Vistes desde la torre d'observació, del Camp Nord de LUMINE Mediterránea Beach & Golf Community dissenyat  pel reconegut golfista australià Greg Norman, envolta la zona dels aiguamolls de la Sèquia Major.

 Al fons podem veure l'Skyline de Port Aventura amb la silueta de les seves atraccions estrella Shambhala i Dragon Khan. 
L'espècie dominant en la Sèquia Major  és Phragmites australis, una planta  distribuïda per gairebé totes les regions del món, de la família de les gramínies o poàcies, semblant a la canya (Arundo donax) però més gràcil. És aquàtica i sovint creix formant grans colònies a les vores d'estanys, aiguamolls i, en general, en terrenys inundats o allà on hi ha una capa freàtica alta.
   Cartells informatius ens donen detalls per gaudir de la visita i comprendre la idiosincràsia del lloc

El Phragmites australis a l'arribar els dies més curts de tardor comencen a canviar de color passant del verd al color groc, brillant, daurat palla.