Paisatge, Natura, Jardineria i Món Vegetal - Landscape, Nature, Gardening and Plant World -Paysages, la Nature, le Jardinage et le Monde Végétal - Paisajes, Naturaleza, Jardinería y el Mundo Vegetal - SI VOLS VEURE LES IMATGES MÉS GRANS UN CLICK SOBRE LES FOTOS -
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de novembre del 2013

Parque Natural de las Bardenas Reales - Navarra


Es tracta d'un espai natural situat a la franja sud-est de la Comunitat Foral de Navarra, limitant amb la Comunitat d'Aragó entre la Sierra del Yugo y la comarca aragonesa de Cinco Villas. Aquest espectacular paisatge pseudoestepari, gairebé lunar, és fruit de l'erosió que durant milers d'anys ha moldejat les seves terres d'argiles, guixos i gresos, donant lloc a una gran varietat de formacions naturals, barrancs, altiplans i turons aïllats, que provenen dels materials de les serralades adjecents. A l'actualitat, i des de 1999, la major part de les Bardenas Reales (39.274 ha) es troben protegides mitjançant la figura de Parc Natural pels seus grans valors naturalístics. Posteriorment, des del 7 de novembre de 2000 el conjunt va ser declarat Reserva de la Biosfera per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura UNESCO. La forta oscil·lació tèrmica, l'erosió hídrica i eòlica, i l'activitat humana han configurat un paisatge desolat de tipus "Badlands". El cierzo és el  vent sec protagonista d'aquesta zona, es produeix degut a la diferent pressió atmosfèrica existent entre el Mar Mediterrani amb baixes pressions i les altes del Mar Cantàbric, aquest fet genera un tub d'aire violent que circula pel corredor de l'Ebre, amb el que les plantes han de lluitar constantment per la manca d'humitat que origina.
L'alternança d'estrats de diferent duresa i resistència a l'erosió, i la seva disposició semi-horitzontal van permetre que l'erosió fluvial actués amb rapidesa i apareguessin determinats turons d'argila protegits de l'erosió gràcies a la presència a la part més alta d'un nivell de més duresa com arenisques o calcàries. Aquests "turons testimoni" són coneguts com "cabezos". Alguns d'ells han arribat a constituir veritables xemeneies, com el conegut Castildetierra.


La duresa del clima provoca la presència de singulars arbustos amb fulles coriàcies, aciculars i, fins i tot, amb espines per adaptar-se al clima sec. A més, en els sòls salins les plantes han hagut de desenvolupar fulles i tiges carnoses en els que acumulen l'aigua per tal d'aprofitar les pluges primaverals o les tempestes de la tardor. Nombroses espècies han adaptat el seu cicle vital a un espai de temps molt curt.
La vegetació és halòfita mediterrani continental, característica dels sòls salins amb Atriplex halimus, Salicornia ramossisima, Sphenopus divaricatus, Hordeum murinum, Suaeda braun-blanquetii, Lygeum spartum,  Salsola soda L., entre altres.














 El paisatge de les Bardenas està marcat per l'erosió, la qual crea un paisatge que és un dels seus principals atractius. Les poques precipitacions però de caràcter torrencial, han anat formant el Barranc de les Cortines.
Les Bardenas són un paisatge efímer en constant transformació on el temps, el vent i l'aigua van formant unes coses i desfent altres. L'erosió del vent i pluja és la que ha modelat les seves capritxoses formes, donant-li aquest aspecte de pell d'elefant

Hi ha diverses rutes per realitzar en diferents mitjans, a peu, amb bicicleta de muntanya, o amb vehicles de motor. Aquestes activitats estan limitades per la normativa del Parc Natural. Es limita l'horari de les vistes, prohibint passar la nit a l'interior del Parc, sortir dels senders i camins, estacionar vehicles, circular en grups superiors de tres vehicles. Tampoc es pot escalar, ni acampar, ni fer foc i qualsevol realització fotogràfica o filmació de caràcter comercial ha de comptar de permís.




La presència de sals blanquinoses que s'estenen per la seva superfície es degut a l'abundància de guixos al sòl. Aquest fet es deu a l'evaporació de l'aigua després de les pluges origina l'aparició de sals que poden donar l'apariència d'estar nevat.


dimarts, 17 de setembre del 2013

Brèche de Roland / Brecha de Rolando - Hautes-Pyrénées / Sobrarbe

Silene acaulis, planta boreoalpina, que es reparteix per països del nord d'Europa i a l'alta muntanya com els Pirineus i els Alps. És freqüent trobar-la per tot l'Alto Pirineo. Es tracta d'una planta de lent creixement i molt longeva de la qual s'han trobat individus de més 300 anys d'edat. Només diposa d'una arrel pivotant de gran llargaria enclavada entre les roques. 

Per observar el tipus de flora que habita a l'alta muntanya hem de distingir entre els diferents pisos florals.

  • Pis nival: es troba per sobre dels 2.800 metres, on predominen la roca verge i les neus perpètues. La presència vegetal és gairebé inexistent.
  • Pis alpí: zona d'alts pasturatges, on les herbàcies van conformant un sòl encara poc profund que es situa entre els 2.400 metres i els 2.800 metres d'altitud aproximadament. La durada i el rigor de l'hivern, les fortes oscil·lacions de temperatura, l'acusada estacionalitat, la inestabilitat del substrat i l'acció del vent configuren un hàbitat extremadament selectiu. Hi predomina una vegetació arapada  al terra formada per gramínies, lleguminoses, anemones i gencianes entre d'altres.
Carduus carlinoides subsp. carlinoides, creix en els pedregars oberts i poc densos al pis supraforestal (alpí) a les zones més innivades.
Potentilla nivalis, creix roquissars, lleres i cretes ventades, entre 1.900 i 3.300 m. Espècie molt adaptada ja que té la capacitat de desenvolupar arrels llargues i resistents.
Brèche de Roland vist des de la part francesa.
Brèche de Roland o Brecha de Rolando és el nom que rep aquest espai natural,  una  fissura a la roca calcària de 40 m d'ample i 100 m d'alçada, a una altitud de 2.804 m, que es troba dins del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido al costat sud de la frontera franco-espanyola, a prop dels penya-segats del circ de Gavarnie. Segons la llegenda la Bretxa de Roland va ser tallada pel comte Roland amb la seva espasa Durandal en un intent de destruir l'espasa, després de ser derrotat a la Batalla de Roncesvalles a l'any 778. Sobre aquestes línies, vist des de la part espanyola. 
Des de la Bretxa podem veure el cim del Casco a l'esquerra (a baix a mitja paret d'aquesta el famós pas dels Sarrios, equipat amb cadenes). Antigament va ser una ruta de contravandistes.

Doronicum grandiflorum subsp. grandiflorum, creix en lleres, roques i prats pedregosos innivats, i també al costat de aigües fredes de rierols; entre 1.400 a 3.100m,  molt semblant a l'àrnica d'aquí el seu nom comú falsa Àrnica. Durant el curt període de creixement vegetatiu, l'estratègia que adopten algunes d'aquestes espècies és mostrar una coloració vistosa per poder ser ràpidament pol·linitzades pels insectes, ja que aquesta dura escasament dos o tres mesos.
Campanula cochlearifolia
Hornungia alpina (també Hutchinsia alpina o Pritzelago alpina)



diumenge, 8 de setembre del 2013

Les Jardins de la Villa Arnaga - Cambo-les- Bains - Pyrénées Atlantiques


Villa Arnaga, es una mansió museu que està al cim d'un turó, situat a la confluència dels rius Nive i Arnaga,  a la  província històrica basca francesa de Lapurdi, al sud d'Aquitània - France, on va viure el dramaturg Edmond Rostand, un cèlebre representant de la Literatura francesa autor de Cyrano de Bergerac, la residència on va viure fins a la seva mort.  Ens trobem davant d'una gran mansió d'estil neovasco (a principis del XX intentà crear un estil que recordés el caràcter rural típic de la zona) dissenyada per l'arquitecte parisenc Joseph-Albert Tournaire entre 1903 i 1906, seguint els desitjos de Rostand, que va arribar a Kanbo, amb un centre balneari termal, per seguir un tractament contra una malaltia. El clima del País Basc el va conquistar i va decidir instal·larse. El mateix Edmond Rostand va decorar segons el seu propi disseny els interiors de les 40 estades del palauet.  La casa està envoltada d'un gran jardí de 17 hectàrees, 3 de les quals són d'estil francès basat en la simetria, amb una gran pèrgola, parterres de flors. arbustes retallats, jocs d'aigua, hivernacle i altres elements. La part posterior de la mansió es troba decorada per un jardí d'estil anglès. Es completa el jardí amb un exuberant bosc de roures, castanyers i aurons entre d'altres.





Al fons "L'Orangerie" on es guardaven els arbres i plantes sensibles al fred d'hivern i les gelades,avui en dia es fa servir com a galeria d'art.
Hydrangea arborescens és una de les plantes reina dels jardins de Arnaga
El palauet conté el Musée Edmond Rostand

Sàlvies, geranis, Senecis, Euphorbias, Petúnies, Bidens, Lantanes, Calibrachoas,... formen els parterres dels jardins de l'Arnaga
                Vila Arnaga  compta amb les etiquetes de Jardín  Remarquable i Monument Historique
A la part posterior trobem el jardí d'estil Anglès, sense la rigidesa i geometria del jardí francès.
Lantana montevidensis groga amb Catharanthus roseus


diumenge, 1 de setembre del 2013

El Jardin de las Estelas - Abaurregaina / Abaurrea Alta - Navarra


Al poble d'Abaurregaina, darrera de l'església de San Pedro s'amaga un jardí arqueològic, fins fa poc només era un conjunt d'esteles discoïdals funeràries que el pas del temps havia cobert de terra i males herbes. Per donar entitat a l'espai es va crear el "Jardí de les Esteles", un parc museu a l'aire lliure que es situa contigu a l'església, on hi havia un antic i centenari cementiri amb fins a 30 esteles funeràries medievals. Mitjançant un recorregut guiat, l'itinerari és un laberint al·legòric que representa el passat, el present i el futur. El recorregut consta de tres parts. "El jardí del passat", un laberint amb parets de 2 metres i una sola sortida, en el qual estan disseminades 22 esteles medievals, la més antiga data del segle XII i amb diferents formes geomètriques. "El jardí del present", enjardinat, amb bancs i que guanya alçada progressivament mitjançant una rampa, és una al·legoria de la vida. I, finalment, "El jardí del futur" és una passarel·la de 13,5 metres d'alçada, al costat de la paret rocosa oposada a l'església, des d'on es poden veure els altres dos jardins. El projecte va ser realitzat pels paisatgistes de Humus Sapiens SL 


Els bedolls d'escorça blanca són la representació de les ànimes en el seu viatge a les alçades del més enllà.






  Les esteles medievals contenen diferens  motius:  Llunes, Estels, Creus, Bàculs, Petxines,  ...




dijous, 15 d’agost del 2013

Espai d'interès natural de la Capçalera del riu Ter - El Ripollès - Pirineus Orientals


L'Espai d'Interès Natural de la Capçalera del riu  Ter forma part del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) des de la seva aprovació el 1992. Ubicat en un espai d'alta muntanya, inclou les principals cims de la comarca, així com el naixement del riu el Ter. Esta situat íntegrament dins de la comarca del Ripollès en l'extrem oriental del Pirineus i als peus del pic de Bastiments (2.874 m). El tipus de vegetació que podem trobar a la capçalera del Ter correspon al pis subalpí fins als 2.300 m i el pis alpí que arriba fins als cims. Les comunitats vegetals més típiques d'aquesta zona són les següents:
El bosc de pi negre - Els matolls i landes - Les formacions megafòrbiques - Els prats - La vegetació rupícola - La vegetació de fonts i els rierols - La vegetació de les tarteres - Així com espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats per efectes naturals,  és a dir vegetació ruderal, destaca l'elevada diversitat d'espècies amb la presència d'un nombre important d'endemismes i espècies amenaçades.

La Linaria alpina prospera a landes i matollars silicícoles de l'estatge subalpí 
El blanc Iberis sempervirens
Thymus serpyllum, creix en forma de catifa exuberant  verda que està coronada per petites flors de color rosa a l'estiu.
 Silene acaulis. El nom del gènere està vinculat al personatge de Silè de la mitologia grega (en grec Σειληνός, en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionís (déu del vi i la vinya) , Silè era un vell gras déu menor de l'embriaguesa sempre representat amb ventre inflat similar als calze floral de la flor del Silene
Primula latifolia té la característica única de tenir fulles molt apegaloses (algunes P. hirsuta pot tenir fulles apegaloses també).Viu als prats alpins o roquissars silicis, entre 2100 i 2500m. normalment a les fissures.

Pulsatilla alpina subsp. apiifolia
La Pulsatilla alpina, un cop ha passat la floració, les llargues plomes, llavors es desenvolupen ràpidament i les tiges de les flors s'allarguen considerablement (entre 30-60 cm). Això facilita la dispersió pel vent de les llavors
Cytisus oromediterraneus  o Genista balansae és una arbust perenne de la família de les lleguminoses o papilionàcies bastant comú a la serralada pirinenca. Creix el pis subalpí i el montà o alpí amb menor freqüència entre els 1.000 i els 2.600 m d'altitud
 Leucanthemopsis alpina  viu entre els 1800 i 3300 mts. L'època de floració és de juliol a l'agost
Sempervivum montanum
Trifolium alpinum, és una planta perenne que forma denses macollas, amb un rizoma gruixut, dolç i comestibles (La regalèssia de muntanya)
El rar Senecio leucophyllus el trobem en tarteres silícies, està registrat a la llista d'espècies en perill d'extinció.
Phyteuma hemisphaericum, l'època de floració es  de juny a setembre
 Rhododendron ferrugineum, viu d’indrets ben innivats de  l’alta muntanya. A l'hivern, el rododèndron necessita una capa de neu de protecció, en cas contrari, es congelarien fins a la mort
Pel que respecta als arbres, la vegetació dominant és la pineda de pi negre (Pinus uncinata), tot i que també hi ha algun indret  d'Abies alba.