Los Patios de Córdoba - Andalucia

Degut a la climatologia seca i calorosa de Còrdova durant l'època estival, els habitants de la ciutat, primer els romans i més tard els musulmans, van adaptar la tipologia de casa popular a les necessitats, centrant l'habitatge al voltant d'un pati, que normalment tenia una font al el centre i moltes vegades un pou aljub que recollia l'aigua de pluja. Els musulmans van readaptar aquest esquema donant entrada a l'habitatge des del carrer a través d'un vestíbul i col·locant vegetació abundant per augmentar la sensació de frescor, sent el pati el lloc màgic de la casa i el centre de la vida en comunitat, que a més ofereix llum i ventilació, una forma de portar la natura a la vida quotidiana. Es poden diferenciar clarament dos tipus de patis, els de les cases familiars individuals i els de cases de veïns o comunitats. En el primer tipus el pati es el centre de la casa i les habitacions estan situades al voltant d'aquest i sovint amb arcs, on el terra es presenta amb rajoles d'argila o bé de grava decorativa i amb una font. El segon tipus correspon a un conjunt de cases individuals de dues plantes, amb llargues balconades amb unes escales que comuniquen amb pati, el sostre, cobert de rajoles d'argila al forn, el terra amb pedres decoratives i sovint un pou en comptes d'una font, així com un safareig comunal que li dona atractiu especial. Aquest tipus avui en dia són molt menys comuns. Els patis, després d'un llarg periple de canvis i estils han arribat fins als nostres dies i ara podem gaudir de l'espectacle fruit de la tenacitat i treball dels seus propietaris, on el seu màxim esplendor està entre els mesos d'abril i maig.

 El primer concurs de patis a Còrdova es convoca al 1921, però cal esperar fins l'any 1933 per institucionalitzar un model de certamen tal i com el coneixem avui en dia. A partir d'aquest moment es posa en valor una tradició popular, que té les seves arrels en una forma de vida heretada dels avantpassats.

La casa-pati cordovesa pren com a model la casa hispanoromana i posteriorment s'adapta als models àrabs, sent aquests els que li configuren la seva fisonomia característica, amb l'evolució dels segles s'arriba a finals del segle XIX on es converteixen en cases plurifamiliars també anomenades cases de veïns.  Aquests bonics recintes, que els seus habitants cuiden i mimen durant tot l'any s'exposen en el concurs popular de Maig. De manera que un espai íntim i privat esdevé públic i compartit, on es gaudeix de la bellesa de les flors i plantes, es despleguen tots els sentits i es reviuen tradicions que per l'actual forma de vida estan desapareixent dels nostres usos i costums. La Festa dels Patis de Còrdova, va ser declarada per la UNESCO "Patrimoni Immaterial de la Humanitat" des de desembre de 2012.

Le Jardin Botanique de Bayonne - France

Le Jardin Botanique de Bayonne és un petit jardí municipal de 3.000 m² d'extensió, coberts essencialment de plantes vivaces on trobem entre altres coses, una col·lecció de bambús i una d'aurons japonesos que conformen juntament amb les altres espècies gairebé un miler de tàxons, la majoria d'ells etiquetats, i tot això enmig de un bon grapat de senderons. El jardí  va ser construït entre 1987 i 1990 i es troba situat sobre el baluard de les fortificacions de Vauban, ben a prop de l'oficina principal de turisme. L'origen del jardí s'ha d'ubicar a finals de 1980 quan el departament d'Espais Verds va decidir convertir aquesta zona abandonada i coberta d'esbarzers en un jardí estructurat. El primer Pla del que seria el jardí botànic va ser creat al 1985 i finalment la inauguració oficial va tenir lloc al juny de 1990. La major part del treball la van realitzar les Brigades Municipals aprofitant materials reciclats de la ciutat  que estaven en desús  (llambordes, pedres o travesses de tren). Dins del jardí botànic trobem un vell edifici, similar a una casa típica basca, que antigament servia com a refugi per a les vaques que pasturaven per les valls dels fossars poguessin aixoplugar-se. Avui en dia té una funció ben diferent, una part s'utilitza com a punt d'informació i un altra com a magatzem. En definitiva podem dir que ens trobem  davant d'un jardí amb uns tocs d'estil japonès amb un petit estany, uns ponts i una cascada, elements que fan de l'unió entre els estils Basc i Japonès, una barreja de cultures  si mès no sorprenent.

L'entrada és lliure i gratuïta amb accés per a persones amb mobilitat reduïda.

Hibiscus moscheutos amb Gunnera aequatoriensis

Una rampa d'accés dóna entrada a l'interior del baluard on trobem el jardí

Dianthus arenarius

Els racons de bambú tamisen la llum  i ajuden a crear un ambient  asiàtic

Diferents punts de descans ens permeten observar les espècies vegetals que envolten

Ipomea violacea, Rudbeckia, Musa basjoo, ...

Corokia cotoneaster

Desmodium penduliflorum

Hibiscus moscheutos 

El Peine del Viento - Donostia - San Sebastián

Es tracta d'un conjunt de tres escultures d'acer de grans dimensions, semblants entre elles, ubicades a l'escullera a la vora del mar, en l'entorn d'un espai públic, amb unes plataformes esglaonades construides amb llambordes de granit de color rosa. Situades a la base del monte Igueldo, en un extrem de la badia de La Concha, al passeig de Ondarreta de Sant Sebastià, a la província de Guipúscoa, al País Basc. Dutes a terme per l'artista Eduardo Chillida Juantegui, i acompanyades de l'obra arquitectònica de l'arquitecte també basc Luis Peña Gancheguii, que va ser l'encarregat de dissenyar l'entorn al 1977. Les escultures estan incrustades a les roques, a l'aire lliure i quan el vent bufa fort, les ones del mar Cantàbric les fuetegen amb força, és un espai màgic. Les escultures estan formades per diversos braços de secció rectangular que s'entrelliguen creant un entramat que sembla pentinar el vent, un exemple únic de l'harmonia entre l'art i el paisatge. Amb  un estil que barreja conceptes com el informalisme, el minimalisme i el land art.

L'aleació que les forma conté fòsfor, coure, níquel i crom, una composició molt similar a "ferro corten"

 Destaquen uns forats a terra de la terrassa pels que puja l'aire i l'aigua en trencar les ones, amb onatge fort és espectacular. Les set obertures perforades en el  granit rosat  representant de les set regions basques.

Com si sempre haguessin existit, unes mans industrials, rugoses i curtides pel treball nèixen de les roques.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - CINNAMOMUM CAMPHORA

Cinnamomum camphora és un arbre longeu que forma part de la família de les lauràcies, originari de l’Extrem Orient, és apreciat pel seu bonic fullatge de fragància peculiar i per la seva bona projecció d'ombra. Les fulles són persistents, alternes, coriàcies, de forma oval, acabades en punta i amb un llarg pecíol. Presenten un color verd clar, molt brillant, donant lloc a la particular claredat de les copes. A la primavera, els brots nous sorgeixen entre el brillant de les fulles amb tons que van del rosa al bronze. Criden l'atenció els seus tres nervis principals que es divideixen en altres més petits. La floració emet un aroma embriagador a la primavera, són unes petites flors que seguiran amb uns petits fruits en forma de baies, aproximadament d'un centímetre de diàmetre. Inicialment són verds i a mesura que avança el temps van enfosquint fins arribar al negre al final. Les baies envolten una llavor oliosa que té una llarga història, en l'ús com a repel·lent natural de molts insectes. Presenta una estructura marcada, amb un tronc considerable i un port en forma de paraigües natural. És especialment adequat per espais grans, ja que poden superar 20 metres d'altura i 10 metres d'ample. El Cinnamomum viu bé en les regió mediterrània degut a la seva adaptació a la sequera, es desenvolupa adequadament tant a ple sol, com a ombra parcial encara que necessita sòls profunds i frescos.

Diversos exemplars  de Cinnamomum camphora prosperen al Parc del Velòdrom, situat en la  llera d'un antic barranc, avui en dia desviat.

Les petites flors poc aparents de color crema apareixen a la primavera.

Antigament s'havia fet servir la càmfora amb propòsits medicinals, una l'essència que s'extreu per destil·lació de les seves fulles i de la seva fusta, avui en dia és un producte sintetitzat per la indústria química.

Diferents tonalitats bordeus tenyeixen les fulles a punt de caure en la seva maduresa, les fulles caigudes són reemplaçades gradualment.

Les Jardins de la Villa Arnaga - Cambo-les- Bains - Pyrénées Atlantiques

Villa Arnaga, es una mansió museu que està al cim d'un turó, situat a la confluència dels rius Nive i Arnaga,  a la  província històrica basca francesa de Lapurdi, al sud d'Aquitània - France, on va viure el dramaturg Edmond Rostand, un cèlebre representant de la Literatura francesa autor de Cyrano de Bergerac, la residència on va viure fins a la seva mort.  Ens trobem davant d'una gran mansió d'estil neovasco (a principis del XX intentà crear un estil que recordés el caràcter rural típic de la zona) dissenyada per l'arquitecte parisenc Joseph-Albert Tournaire entre 1903 i 1906, seguint els desitjos de Rostand, que va arribar a Kanbo, amb un centre balneari termal, per seguir un tractament contra una malaltia. El clima del País Basc el va conquistar i va decidir instal·larse. El mateix Edmond Rostand va decorar segons el seu propi disseny els interiors de les 40 estades del palauet.  La casa està envoltada d'un gran jardí de 17 hectàrees, 3 de les quals són d'estil francès basat en la simetria, amb una gran pèrgola, parterres de flors. arbustes retallats, jocs d'aigua, hivernacle i altres elements. La part posterior de la mansió es troba decorada per un jardí d'estil anglès. Es completa el jardí amb un exuberant bosc de roures, castanyers i aurons entre d'altres.

Al fons "L'Orangerie" on es guardaven els arbres i plantes sensibles al fred d'hivern i les gelades,avui en dia es fa servir com a galeria d'art.

Hydrangea arborescens és una de les plantes reina dels jardins de Arnaga

El palauet conté el Musée Edmond Rostand

Sàlvies, geranis, Senecis, Euphorbias, Petúnies, Bidens, Lantanes, Calibrachoas,... formen els parterres dels jardins de l'Arnaga

                Vila Arnaga  compta amb les etiquetes de Jardín  Remarquable i Monument Historique

A la part posterior trobem el jardí d'estil Anglès, sense la rigidesa i geometria del jardí francès.

Lantana montevidensis groga amb Catharanthus roseus