Le Jardin Botanique de Bayonne - France

Le Jardin Botanique de Bayonne és un petit jardí municipal de 3.000 m² d'extensió, coberts essencialment de plantes vivaces on trobem entre altres coses, una col·lecció de bambús i una d'aurons japonesos que conformen juntament amb les altres espècies gairebé un miler de tàxons, la majoria d'ells etiquetats, i tot això enmig de un bon grapat de senderons. El jardí  va ser construït entre 1987 i 1990 i es troba situat sobre el baluard de les fortificacions de Vauban, ben a prop de l'oficina principal de turisme. L'origen del jardí s'ha d'ubicar a finals de 1980 quan el departament d'Espais Verds va decidir convertir aquesta zona abandonada i coberta d'esbarzers en un jardí estructurat. El primer Pla del que seria el jardí botànic va ser creat al 1985 i finalment la inauguració oficial va tenir lloc al juny de 1990. La major part del treball la van realitzar les Brigades Municipals aprofitant materials reciclats de la ciutat  que estaven en desús  (llambordes, pedres o travesses de tren). Dins del jardí botànic trobem un vell edifici, similar a una casa típica basca, que antigament servia com a refugi per a les vaques que pasturaven per les valls dels fossars poguessin aixoplugar-se. Avui en dia té una funció ben diferent, una part s'utilitza com a punt d'informació i un altra com a magatzem. En definitiva podem dir que ens trobem  davant d'un jardí amb uns tocs d'estil japonès amb un petit estany, uns ponts i una cascada, elements que fan de l'unió entre els estils Basc i Japonès, una barreja de cultures  si mès no sorprenent.

L'entrada és lliure i gratuïta amb accés per a persones amb mobilitat reduïda.

Hibiscus moscheutos amb Gunnera aequatoriensis

Una rampa d'accés dóna entrada a l'interior del baluard on trobem el jardí

Dianthus arenarius

Els racons de bambú tamisen la llum  i ajuden a crear un ambient  asiàtic

Diferents punts de descans ens permeten observar les espècies vegetals que envolten

Ipomea violacea, Rudbeckia, Musa basjoo, ...

Corokia cotoneaster

Desmodium penduliflorum

Hibiscus moscheutos 

Brèche de Roland / Brecha de Rolando - Hautes-Pyrénées / Sobrarbe

Silene acaulis, planta boreoalpina, que es reparteix per països del nord d'Europa i a l'alta muntanya com els Pirineus i els Alps. És freqüent trobar-la per tot l'Alto Pirineo. Es tracta d'una planta de lent creixement i molt longeva de la qual s'han trobat individus de més 300 anys d'edat. Només diposa d'una arrel pivotant de gran llargaria enclavada entre les roques. 

Per observar el tipus de flora que habita a l'alta muntanya hem de distingir entre els diferents pisos florals.

• Pis nival: es troba per sobre dels 2.800 metres, on predominen la roca verge i les neus perpètues. La presència vegetal és gairebé inexistent.
• Pis alpí: zona d'alts pasturatges, on les herbàcies van conformant un sòl encara poc profund que es situa entre els 2.400 metres i els 2.800 metres d'altitud aproximadament. La durada i el rigor de l'hivern, les fortes oscil·lacions de temperatura, l'acusada estacionalitat, la inestabilitat del substrat i l'acció del vent configuren un hàbitat extremadament selectiu. Hi predomina una vegetació arapada  al terra formada per gramínies, lleguminoses, anemones i gencianes entre d'altres.

Carduus carlinoides subsp. carlinoides, creix en els pedregars oberts i poc densos al pis supraforestal (alpí) a les zones més innivades.

Potentilla nivalis, creix roquissars, lleres i cretes ventades, entre 1.900 i 3.300 m. Espècie molt adaptada ja que té la capacitat de desenvolupar arrels llargues i resistents.

Brèche de Roland vist des de la part francesa.

Brèche de Roland o Brecha de Rolando és el nom que rep aquest espai natural,  una  fissura a la roca calcària de 40 m d'ample i 100 m d'alçada, a una altitud de 2.804 m, que es troba dins del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido al costat sud de la frontera franco-espanyola, a prop dels penya-segats del circ de Gavarnie. Segons la llegenda la Bretxa de Roland va ser tallada pel comte Roland amb la seva espasa Durandal en un intent de destruir l'espasa, després de ser derrotat a la Batalla de Roncesvalles a l'any 778. Sobre aquestes línies, vist des de la part espanyola. 

Des de la Bretxa podem veure el cim del Casco a l'esquerra (a baix a mitja paret d'aquesta el famós pas dels Sarrios, equipat amb cadenes). Antigament va ser una ruta de contravandistes.

Doronicum grandiflorum subsp. grandiflorum, creix en lleres, roques i prats pedregosos innivats, i també al costat de aigües fredes de rierols; entre 1.400 a 3.100m,  molt semblant a l'àrnica d'aquí el seu nom comú falsa Àrnica. Durant el curt període de creixement vegetatiu, l'estratègia que adopten algunes d'aquestes espècies és mostrar una coloració vistosa per poder ser ràpidament pol·linitzades pels insectes, ja que aquesta dura escasament dos o tres mesos.

Campanula cochlearifolia

Hornungia alpina (també Hutchinsia alpina o Pritzelago alpina)

Les Jardins de la Villa Arnaga - Cambo-les- Bains - Pyrénées Atlantiques

Villa Arnaga, es una mansió museu que està al cim d'un turó, situat a la confluència dels rius Nive i Arnaga,  a la  província històrica basca francesa de Lapurdi, al sud d'Aquitània - France, on va viure el dramaturg Edmond Rostand, un cèlebre representant de la Literatura francesa autor de Cyrano de Bergerac, la residència on va viure fins a la seva mort.  Ens trobem davant d'una gran mansió d'estil neovasco (a principis del XX intentà crear un estil que recordés el caràcter rural típic de la zona) dissenyada per l'arquitecte parisenc Joseph-Albert Tournaire entre 1903 i 1906, seguint els desitjos de Rostand, que va arribar a Kanbo, amb un centre balneari termal, per seguir un tractament contra una malaltia. El clima del País Basc el va conquistar i va decidir instal·larse. El mateix Edmond Rostand va decorar segons el seu propi disseny els interiors de les 40 estades del palauet.  La casa està envoltada d'un gran jardí de 17 hectàrees, 3 de les quals són d'estil francès basat en la simetria, amb una gran pèrgola, parterres de flors. arbustes retallats, jocs d'aigua, hivernacle i altres elements. La part posterior de la mansió es troba decorada per un jardí d'estil anglès. Es completa el jardí amb un exuberant bosc de roures, castanyers i aurons entre d'altres.

Al fons "L'Orangerie" on es guardaven els arbres i plantes sensibles al fred d'hivern i les gelades,avui en dia es fa servir com a galeria d'art.

Hydrangea arborescens és una de les plantes reina dels jardins de Arnaga

El palauet conté el Musée Edmond Rostand

Sàlvies, geranis, Senecis, Euphorbias, Petúnies, Bidens, Lantanes, Calibrachoas,... formen els parterres dels jardins de l'Arnaga

                Vila Arnaga  compta amb les etiquetes de Jardín  Remarquable i Monument Historique

A la part posterior trobem el jardí d'estil Anglès, sense la rigidesa i geometria del jardí francès.

Lantana montevidensis groga amb Catharanthus roseus

Les Jardins Du Manoir D'Eyrignac - Salignac – Périgord

Al cor de la Dordogne,  el Château d'Eyrignac acull una de les obres mestres del art topiary: Carpinus betulus , Buxus sempervirens, Taxus baccata i Cupressus sempervirens retallats en formes geomètriques formen un delicat brodat vegetal, uns jardins de disseny  a la francesa, barrejat amb influència italiana i anglesa. Una col·lecció única de més de 300 formes d'escultures vegetals i  més de 50.000 plantes. Tota la poda es realitza amb tisores de retallar de mà, nivell i plomada, almenys 10 vegades per any.

Amb una simetria extraordinaria, Eyrignac, ofereix un espectacle de formes. 

Les formes retallades conviuen amb les no retallades harmonicament.

La primera obertura pública als jardins és al 1986, avui dia, gairebé 80.000 visitants accedeixen al recinte cada any.

Un  lloc històric dels segles XVII, XVIII, sens dubte, un dels jardins més bonics de Perigord.

Passejar vora l'estany trasllada al visitant a un estat de relaxació. 

 Uns cedres magestuosos si inclinen creant un accès de tunels a la casa.

 Un hortus plé de detalls 

El jardi disposa l'etiqueta Jardin Remarquable,assignat pel Ministeri de Cultura i Comunicació.

Jardin Remarquable és una etiqueta que es va crear el 2004 pel Ministeri de Cultura en col·laboració amb el Conseil National des Parcs et Jardins, actualment està composta per una llista amb més de 300 jardins.

L'objectiu és reconèixer el valor dels parcs i jardins oberts al públic, ja siguin privats o públics,  i que el seu estat  sigui òptim. Aquesta etiqueta és tant pels antics jardins protegits o jardins històrics, com pels construïts recentment, té una duració de cinc anys, té revisió continuada i pot ser renovada.

Els criteris que es tenen en compte per a l'adjudicació són sis:

La composició, la integració en el lloc i la qualitat dels voltants, la presència de característiques notables, l'interès botànic, l'interès històric (només per als vells jardins), la qualitat del manteniment i el pla de maneig ambiental.

L'etiqueta proporciona els següents beneficis:

Ser esmentat en els documents publicats pel Ministeri de Cultura i Comunicació, la possibilitat d'obtenir unes senyals de trànsit específiques a carreteres i autopistes, possibilitat de tenir en compte els plans de desenvolupament local, possibilitat d'obtenir veneficios fiscals, donar suport al Consell Nacional dels parcs i jardins, la Comissió de Parcs i Jardins de França i de l'associació regional.

L'etiqueta es dedica als propietaris a canvi de garantir el manteniment regular del seu jardí, també tenen d'estar oberts al públic, almenys, 50 dies a l'any, i el deure de participar en les operacions nacionals organitzades pel Ministeri de Cultura per als jardins i el patrimoni "Rendez-vous aux jardins" o "Jornades Europees del Patrimoni", a posar la informació a disposició del públic, a col·locar la placa que incorpora el logotip de l'etiqueta. La llista dels jardins actualitzats anualment certificats, està disponible al lloc web de la Comissió de Parcs i Jardins de França - Jardins Remarquables.

L'actual propietari, Patrick Sermadiras, a donat un toc de color a aquest jardí on domina el verd la seva creació és un jardí de roses blanques: el "Jardí blanc",  sinònim de puresa i elegància en grans jardins antics. Les quatre varietats roses son Opalia, Fée des Neiges, Albéric Barbier i Iceberg

Jardin du château de Val Joanis - Pertuis - France

Château Val Joanis és una finca vitivinícola que es troba als afores de Pertuis, a la comarca del Luberon, al mateix enclavament on hi va haver una vila romana. L'edifici segueix portant l'escut d'armes de J. de Joanis, que havia estat el secretari de rei Louis III de Nàpols. Els actuals propietaris, la família Chancel, va començar la replantació de la vinya i la creació del jardí al 1978, i els treballs van ser acabats al 1990. Cécile Chancel  va recrear el disseny d'un jardí hort tradicional francès que suposadament que va existir al segle XVIII al mateix lloc. El disseny es fonamenta en obtenir l'efecte ornamental i d'autosuficiència en vegetals i fruites. Al 2005, els seus esforços es van veure recompensats amb la designació Jardin Remarquable, però no va ser fins al 2008, que va ser guardonat com el "Jardí Francès de l'Any.

 

El jardí compta amb una extensió d'una mica menys d'una hectàrea, situat al centre dels camps vinyes. La superfície plantada es compon de tres terrasses, aquest disseny d'aterrassaments afavoreix estar a l'abric dels vents de ponent, Mestral, que acostumen a bufar a la zona,  i així es protegeixen els vegetals. Les tres terrasses estan  connectades entre si per un camí amb una pèrgola,  a l'esquerra del jardí.

El jardí en certs espais ens recorda a una "Potager" molt més usat en el centre i nord de França

Al jardí trobem innombrables detalls i complements que donen caràcter i singularitat a l'espai

El jardí pot ser visitat bona part  de l'any, d'abril a octubre, però consulteu la pàgina web amb els horaris d'obertura que varien segons la temporada. Una visita al jardí es pot combinar amb una visita guiada al celler i un tast de vins. http://www.val-joanis.com/