Silene acaulis, planta boreoalpina, que es reparteix per països del nord d'Europa i a l'alta muntanya com els Pirineus i els Alps. És freqüent trobar-la per tot l'Alto Pirineo. Es tracta d'una planta de lent creixement i molt longeva de la qual s'han trobat individus de més 300 anys d'edat. Només diposa d'una arrel pivotant de gran llargaria enclavada entre les roques.
Per observar el tipus de flora que habita a l'alta muntanya hem de distingir entre els diferents pisos florals.
- Pis nival: es troba per sobre dels 2.800 metres, on predominen la roca verge i les neus perpètues. La presència vegetal és gairebé inexistent.
- Pis alpí: zona d'alts pasturatges, on les herbàcies van conformant un sòl encara poc profund que es situa entre els 2.400 metres i els 2.800 metres d'altitud aproximadament. La durada i el rigor de l'hivern, les fortes oscil·lacions de temperatura, l'acusada estacionalitat, la inestabilitat del substrat i l'acció del vent configuren un hàbitat extremadament selectiu. Hi predomina una vegetació arapada al terra formada per gramínies, lleguminoses, anemones i gencianes entre d'altres.
Carduus carlinoides subsp. carlinoides, creix en els pedregars oberts i poc densos al pis supraforestal (alpí) a les zones més innivades.
Potentilla nivalis, creix roquissars, lleres i cretes ventades, entre 1.900 i 3.300 m. Espècie molt adaptada ja que té la capacitat de desenvolupar arrels llargues i resistents.
Brèche de Roland vist des de la part francesa.
Brèche de Roland o Brecha de Rolando és el nom que rep aquest espai natural, una fissura a la roca calcària de 40 m d'ample i 100 m d'alçada, a una altitud de 2.804 m, que es troba dins del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido al costat sud de la frontera franco-espanyola, a prop dels penya-segats del circ de Gavarnie. Segons la llegenda la Bretxa de Roland va ser tallada pel comte Roland amb la seva espasa Durandal en un intent de destruir l'espasa, després de ser derrotat a la Batalla de Roncesvalles a l'any 778. Sobre aquestes línies, vist des de la part espanyola.
Des de la Bretxa podem veure el cim del Casco a l'esquerra (a baix a mitja paret d'aquesta el famós pas dels Sarrios, equipat amb cadenes). Antigament va ser una ruta de contravandistes.
Doronicum grandiflorum subsp. grandiflorum, creix en lleres, roques i prats pedregosos innivats, i també al costat de aigües fredes de rierols; entre 1.400 a 3.100m, molt semblant a l'àrnica d'aquí el seu nom comú falsa Àrnica. Durant el curt període de creixement vegetatiu, l'estratègia que adopten algunes d'aquestes espècies és mostrar una coloració vistosa per poder ser ràpidament pol·linitzades pels insectes, ja que aquesta dura escasament dos o tres mesos.
Campanula cochlearifolia
Hornungia alpina (també Hutchinsia alpina o Pritzelago alpina)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada