Paisatge, Natura, Jardineria i Món Vegetal - Landscape, Nature, Gardening and Plant World -Paysages, la Nature, le Jardinage et le Monde Végétal - Paisajes, Naturaleza, Jardinería y el Mundo Vegetal - SI VOLS VEURE LES IMATGES MÉS GRANS UN CLICK SOBRE LES FOTOS -

diumenge, 5 de gener de 2014

Mines de Mazarrón - Murcia

Als afores del nucli urbà de Mazarrón, per la seva entrada nord, es troba l'accés del Cerro de San Cristobal un antic con volcànic on s’ubiquen les mines que reben el nom de la muntanya que les acullen. Es tracta d’explotacions que van tenir la seva època d'esplendor al segle XIX quan s’extreien abundants minerals  com el plom, el zinc, la plata, el ferro, l’alum i l’almagre, avui dia abandonades des dels anys 50, remunten els seus orígens a l'època fenícia, púnica i romana.
Com a conseqüència d'aquest dilatat procés històric d'explotació industrial, el paisatge de Mazarrón està marcat i transformat per segles d'intensa activitat humana i atresora valuosos testimonis culturals, arqueològics i industrials del seu passat miner.


Mazarrón conserva un bon exemple del Patrimoni industrial miner


  Limonium carthaginense, adaptat a créixer en sòls amb alta concentració de metalls pesants i sals
Launaea arborescens, es tracta d'un arbust llenyós, molt ramificat, espinós, molt olorós, amb una tija de comportament zigzagueant, pròpia de les zones costaneres del sud-est d'Espanya, Illes Canàries i nord-oest d'Àfrica
 Les mines de Mazarrón sorprenen pels seus paisatges, les antigues mines  que avui ens ofereixen un sorprenent joc de colors i textures, zones nues a causa de la forta concentració de minerals, zones d'aigües acolorides i d'arquitectura industrial, després d'anys d'extracció de minerals
 Les mines Mazarrón estan declarades  Bé d'Interès Cultural (BIC) Patrimoni industrial miner
L'acumulació de metalls i òxids juntament a l'aigua de la pluja formen llacunes que adquireixen precioses tonalitats vermelles, ocres o morats que varien segons l’incidència de la llum, l'erosió de l'aigua dibuixa arrugues a la terra i les ruïnes del conjunt miner conservades de 1880 doten l’espai d'un encant especial.
Crida l'atenció els vermells i ocres del paisatge així com l'absència de vegetació deguda als sulfurs del mineral que s'extreia.
Les aigües àcides de  lixiviació de l'apilament de material miner sobrant presenten una coloració entre vermells grocs i ocres.


 Les imatges no han estat retocades i no s’ha pujat la saturació, és el seu color real.