Los Patios de Córdoba - Andalucia

Degut a la climatologia seca i calorosa de Còrdova durant l'època estival, els habitants de la ciutat, primer els romans i més tard els musulmans, van adaptar la tipologia de casa popular a les necessitats, centrant l'habitatge al voltant d'un pati, que normalment tenia una font al el centre i moltes vegades un pou aljub que recollia l'aigua de pluja. Els musulmans van readaptar aquest esquema donant entrada a l'habitatge des del carrer a través d'un vestíbul i col·locant vegetació abundant per augmentar la sensació de frescor, sent el pati el lloc màgic de la casa i el centre de la vida en comunitat, que a més ofereix llum i ventilació, una forma de portar la natura a la vida quotidiana. Es poden diferenciar clarament dos tipus de patis, els de les cases familiars individuals i els de cases de veïns o comunitats. En el primer tipus el pati es el centre de la casa i les habitacions estan situades al voltant d'aquest i sovint amb arcs, on el terra es presenta amb rajoles d'argila o bé de grava decorativa i amb una font. El segon tipus correspon a un conjunt de cases individuals de dues plantes, amb llargues balconades amb unes escales que comuniquen amb pati, el sostre, cobert de rajoles d'argila al forn, el terra amb pedres decoratives i sovint un pou en comptes d'una font, així com un safareig comunal que li dona atractiu especial. Aquest tipus avui en dia són molt menys comuns. Els patis, després d'un llarg periple de canvis i estils han arribat fins als nostres dies i ara podem gaudir de l'espectacle fruit de la tenacitat i treball dels seus propietaris, on el seu màxim esplendor està entre els mesos d'abril i maig.

 El primer concurs de patis a Còrdova es convoca al 1921, però cal esperar fins l'any 1933 per institucionalitzar un model de certamen tal i com el coneixem avui en dia. A partir d'aquest moment es posa en valor una tradició popular, que té les seves arrels en una forma de vida heretada dels avantpassats.

La casa-pati cordovesa pren com a model la casa hispanoromana i posteriorment s'adapta als models àrabs, sent aquests els que li configuren la seva fisonomia característica, amb l'evolució dels segles s'arriba a finals del segle XIX on es converteixen en cases plurifamiliars també anomenades cases de veïns.  Aquests bonics recintes, que els seus habitants cuiden i mimen durant tot l'any s'exposen en el concurs popular de Maig. De manera que un espai íntim i privat esdevé públic i compartit, on es gaudeix de la bellesa de les flors i plantes, es despleguen tots els sentits i es reviuen tradicions que per l'actual forma de vida estan desapareixent dels nostres usos i costums. La Festa dels Patis de Còrdova, va ser declarada per la UNESCO "Patrimoni Immaterial de la Humanitat" des de desembre de 2012.

Mines de Mazarrón - Murcia

Als afores del nucli urbà de Mazarrón, per la seva entrada nord, es troba l'accés del Cerro de San Cristobal un antic con volcànic on s’ubiquen les mines que reben el nom de la muntanya que les acullen. Es tracta d’explotacions que van tenir la seva època d'esplendor al segle XIX quan s’extreien abundants minerals  com el plom, el zinc, la plata, el ferro, l’alum i l’almagre, avui dia abandonades des dels anys 50, remunten els seus orígens a l'època fenícia, púnica i romana.

Com a conseqüència d'aquest dilatat procés històric d'explotació industrial, el paisatge de Mazarrón està marcat i transformat per segles d'intensa activitat humana i atresora valuosos testimonis culturals, arqueològics i industrials del seu passat miner.

Mazarrón conserva un bon exemple del Patrimoni industrial miner

  Limonium carthaginense, adaptat a créixer en sòls amb alta concentració de metalls pesants i sals

Launaea arborescens, es tracta d'un arbust llenyós, molt ramificat, espinós, molt olorós, amb una tija de comportament zigzagueant, pròpia de les zones costaneres del sud-est d'Espanya, Illes Canàries i nord-oest d'Àfrica

 Les mines de Mazarrón sorprenen pels seus paisatges, les antigues mines  que avui ens ofereixen un sorprenent joc de colors i textures, zones nues a causa de la forta concentració de minerals, zones d'aigües acolorides i d'arquitectura industrial, després d'anys d'extracció de minerals

 Les mines Mazarrón estan declarades  Bé d'Interès Cultural (BIC) Patrimoni industrial miner

L'acumulació de metalls i òxids juntament a l'aigua de la pluja formen llacunes que adquireixen precioses tonalitats vermelles, ocres o morats que varien segons l’incidència de la llum, l'erosió de l'aigua dibuixa arrugues a la terra i les ruïnes del conjunt miner conservades de 1880 doten l’espai d'un encant especial.

Crida l'atenció els vermells i ocres del paisatge així com l'absència de vegetació deguda als sulfurs del mineral que s'extreia.

Les aigües àcides de  lixiviació de l'apilament de material miner sobrant presenten una coloració entre vermells grocs i ocres.

 Les imatges no han estat retocades i no s’ha pujat la saturació, és el seu color real.

El Peine del Viento - Donostia - San Sebastián

Es tracta d'un conjunt de tres escultures d'acer de grans dimensions, semblants entre elles, ubicades a l'escullera a la vora del mar, en l'entorn d'un espai públic, amb unes plataformes esglaonades construides amb llambordes de granit de color rosa. Situades a la base del monte Igueldo, en un extrem de la badia de La Concha, al passeig de Ondarreta de Sant Sebastià, a la província de Guipúscoa, al País Basc. Dutes a terme per l'artista Eduardo Chillida Juantegui, i acompanyades de l'obra arquitectònica de l'arquitecte també basc Luis Peña Gancheguii, que va ser l'encarregat de dissenyar l'entorn al 1977. Les escultures estan incrustades a les roques, a l'aire lliure i quan el vent bufa fort, les ones del mar Cantàbric les fuetegen amb força, és un espai màgic. Les escultures estan formades per diversos braços de secció rectangular que s'entrelliguen creant un entramat que sembla pentinar el vent, un exemple únic de l'harmonia entre l'art i el paisatge. Amb  un estil que barreja conceptes com el informalisme, el minimalisme i el land art.

L'aleació que les forma conté fòsfor, coure, níquel i crom, una composició molt similar a "ferro corten"

 Destaquen uns forats a terra de la terrassa pels que puja l'aire i l'aigua en trencar les ones, amb onatge fort és espectacular. Les set obertures perforades en el  granit rosat  representant de les set regions basques.

Com si sempre haguessin existit, unes mans industrials, rugoses i curtides pel treball nèixen de les roques.

Les Jardins de la Villa Arnaga - Cambo-les- Bains - Pyrénées Atlantiques

Villa Arnaga, es una mansió museu que està al cim d'un turó, situat a la confluència dels rius Nive i Arnaga,  a la  província històrica basca francesa de Lapurdi, al sud d'Aquitània - France, on va viure el dramaturg Edmond Rostand, un cèlebre representant de la Literatura francesa autor de Cyrano de Bergerac, la residència on va viure fins a la seva mort.  Ens trobem davant d'una gran mansió d'estil neovasco (a principis del XX intentà crear un estil que recordés el caràcter rural típic de la zona) dissenyada per l'arquitecte parisenc Joseph-Albert Tournaire entre 1903 i 1906, seguint els desitjos de Rostand, que va arribar a Kanbo, amb un centre balneari termal, per seguir un tractament contra una malaltia. El clima del País Basc el va conquistar i va decidir instal·larse. El mateix Edmond Rostand va decorar segons el seu propi disseny els interiors de les 40 estades del palauet.  La casa està envoltada d'un gran jardí de 17 hectàrees, 3 de les quals són d'estil francès basat en la simetria, amb una gran pèrgola, parterres de flors. arbustes retallats, jocs d'aigua, hivernacle i altres elements. La part posterior de la mansió es troba decorada per un jardí d'estil anglès. Es completa el jardí amb un exuberant bosc de roures, castanyers i aurons entre d'altres.

Al fons "L'Orangerie" on es guardaven els arbres i plantes sensibles al fred d'hivern i les gelades,avui en dia es fa servir com a galeria d'art.

Hydrangea arborescens és una de les plantes reina dels jardins de Arnaga

El palauet conté el Musée Edmond Rostand

Sàlvies, geranis, Senecis, Euphorbias, Petúnies, Bidens, Lantanes, Calibrachoas,... formen els parterres dels jardins de l'Arnaga

                Vila Arnaga  compta amb les etiquetes de Jardín  Remarquable i Monument Historique

A la part posterior trobem el jardí d'estil Anglès, sense la rigidesa i geometria del jardí francès.

Lantana montevidensis groga amb Catharanthus roseus

Vivers de Plantes Crasses i Cactàcies al Maresme - Brasomar & Clavisa

Sortida matinal dels membres de Mediterranean Garden Society per visitar els vivers de plantes crasses i cactàcies Brasomar i Clavisa.

BRASOMAR - Vilassar de Mar.

Un viver productor de més de 200 espècies entre catàcies, Echeveries,  Sedums, Sempervivums i altres suculentes així com diferents espècies de Tillandsias. Al cap davant, Pere Màrtir dirigint desde1985, aquest negoci familiar, un negoci que inicialment té els seus orígens en el món de la pagesia i que evoluciona fins l'estat actual. La seva producció ocupa una superfície d'hivernacles de 5.000 m2 que es comercialitza a través de la cooperativa de productors de planta ornamental CORMA.

Pere Màrtir ens explica el procés de producció del viver, un gran coneixedor de de totes les espècies que produeix, donant-nos detalls del seu conreu i multiplicació.

Evolució de la reproducció de les Echeverias per esqueixos de fulles

Aeonium d'un perfecte color purpurea

Les Tillandsia són plantes de la família de les Bromeliàcies. En estat natural les trobem com a plantes epífites, es a dir, que creixen sobre altres vegetals fent-los servir com suport, sense arribar a parasitar-los. En jardineria en canvi les podem fer viure sobre altres suports i així gaudir d'elles.

Els seus requeriments d'aigua i nutrients són mínims, totes les seves necessitats les obtenen literalment l'aire, nodrint-se per les fulles. En alguns casos les fulles són suculentes o semisuculentes i estan cobertes per tricomes, o pèls vegetals, que són apèndixs de l'epidermis els quals li permeten absorbir aigua i nutrients, fent també la funció de protecció contra el sol i permetent la transpiració. Per altre banda, les arrels no tenen capacitat d'absorció, només els serveixen per fixar-se a un suport.

Infinitat de formes, colors i textures

Una de les parts atractives de la visita, és la contemplació dels magnífics hivernacles d'estructura de fusta.

CLAVISA - Vilassar de Dalt.

Una empresa productora de plantes crasses i cactàcies com Kalanchoes, Cyanotis somaliensis, Graptopetalum paraguayense, Peperomia nivalis, Aeonium atropurpureum, i moltes més fins un total de 300 espècies. Per trobar els inicis de l'empresa ens hem de remuntar als anys 60 quan fou creada, avui dia està dirigida Francesc Serra. Una gran part de la producció està destinada a planta petita per Garden Center i centres comercials, peròtambé treballa una línia de producció de grans exemplars per a la construcció de jardins per professionals, així com una línia de plafons vegetats per a jardins verticals i mantes de sedums destinades tant per quadres, com per cobertes verdes i jardins verticals.

Francesc Serra amb els membres de Mediterranean Garden Society, amb una filosofia molt clara del món vegetal i en concret de les suculentes

Un racó del jardí de demostració amb exemplars de grans dimensions

      Jardí vertical de suculentes una alternativa a la planta convencional per el seu baix consum d'aigua

Les mantes de sedum o "tepes" de sedum precultivats contenen més de 8 varietats diferents, de fàcil i ràpida col·locació. La seva resistència, adaptació, lleugeresa i versatilitat la converteixen en una bona solució per a la construcció de cobertes vegetals extensives de baix rendiment.