Es tracta d'un espai natural situat a la franja sud-est de la Comunitat Foral de Navarra, limitant amb la Comunitat d'Aragó entre la Sierra del Yugo y la comarca aragonesa de Cinco Villas. Aquest espectacular paisatge pseudoestepari, gairebé lunar, és fruit de l'erosió que durant milers d'anys ha moldejat les seves terres d'argiles, guixos i gresos, donant lloc a una gran varietat de formacions naturals, barrancs, altiplans i turons aïllats, que provenen dels materials de les serralades adjecents. A l'actualitat, i des de 1999, la major part de les Bardenas Reales (39.274 ha) es troben protegides mitjançant la figura de Parc Natural pels seus grans valors naturalístics. Posteriorment, des del 7 de novembre de 2000 el conjunt va ser declarat Reserva de la Biosfera per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura UNESCO. La forta oscil·lació tèrmica, l'erosió hídrica i eòlica, i l'activitat humana han configurat un paisatge desolat de tipus "Badlands". El cierzo és el vent sec protagonista d'aquesta zona, es produeix degut a la diferent pressió atmosfèrica existent entre el Mar Mediterrani amb baixes pressions i les altes del Mar Cantàbric, aquest fet genera un tub d'aire violent que circula pel corredor de l'Ebre, amb el que les plantes han de lluitar constantment per la manca d'humitat que origina.
L'alternança d'estrats de diferent duresa i resistència a l'erosió, i la seva disposició semi-horitzontal van permetre que l'erosió fluvial actués amb rapidesa i apareguessin determinats turons d'argila protegits de l'erosió gràcies a la presència a la part més alta d'un nivell de més duresa com arenisques o calcàries. Aquests "turons testimoni" són coneguts com "cabezos". Alguns d'ells han arribat a constituir veritables xemeneies, com el conegut Castildetierra.
La duresa del clima provoca la presència de singulars arbustos amb fulles coriàcies, aciculars i, fins i tot, amb espines per adaptar-se al clima sec. A més, en els sòls salins les plantes han hagut de desenvolupar fulles i tiges carnoses en els que acumulen l'aigua per tal d'aprofitar les pluges primaverals o les tempestes de la tardor. Nombroses espècies han adaptat el seu cicle vital a un espai de temps molt curt.
La vegetació és halòfita mediterrani continental, característica dels sòls salins amb Atriplex halimus, Salicornia ramossisima, Sphenopus divaricatus, Hordeum murinum, Suaeda braun-blanquetii, Lygeum spartum, Salsola soda L., entre altres.
El paisatge de les Bardenas està marcat per l'erosió, la qual crea un paisatge que és un dels seus principals atractius. Les poques precipitacions però de caràcter torrencial, han anat formant el Barranc de les Cortines.
Les Bardenas són un paisatge efímer en constant transformació on el temps, el vent i l'aigua van formant unes coses i desfent altres. L'erosió del vent i pluja és la que ha modelat les seves capritxoses formes, donant-li aquest aspecte de pell d'elefant
Hi ha diverses rutes per realitzar en diferents mitjans, a peu, amb bicicleta de muntanya, o amb vehicles de motor. Aquestes activitats estan limitades per la normativa del Parc Natural. Es limita l'horari de les vistes, prohibint passar la nit a l'interior del Parc, sortir dels senders i camins, estacionar vehicles, circular en grups superiors de tres vehicles. Tampoc es pot escalar, ni acampar, ni fer foc i qualsevol realització fotogràfica o filmació de caràcter comercial ha de comptar de permís.
La presència de sals blanquinoses que s'estenen per la seva superfície es degut a l'abundància de guixos al sòl. Aquest fet es deu a l'evaporació de l'aigua després de les pluges origina l'aparició de sals que poden donar l'apariència d'estar nevat.
