Sector Ordesa
La vall d'Ordesa, un espai natural que ja va assolir la categoria de Parc Nacional el 1918. Un Vall oberta, espaiósa, pintada amb una infinitat matisos de colors verds segons el tipus d'arbrat o prats. Una vall d'estructura especial i aspectes geològics singulars, modelat en el passat per la força de les glaceres.
En els seus vessants observem unes fortaleses poderoses, autèntica muralla colorista En el fons de la vall, el silenci i la diversitat de la fronda vegetal, Pi silvestre, avets, bosc de Faigs, pi negre ....
La flora del Parc consta de prop de 1400 espècies, el que representa gairebé el 45% de les plantes del Pirineu Aragonès, de les quals 82 són plantes exclusives del Pirineu, és a dir, la meitat dels endemismes de la serralada. En els més de 30 pics de més de 3000 del territori protegit i la seva perifèria es poden veure prop de 100 espècies, el que suposa les dues terceres parts de la flora alpina del Pirineu.
Una de les característiques principals del Parc és la presència de grans superfícies de penya-segats i parets, així com de lleres calcàries, que alberguen una gran quantitat d'espècies exclusives (endèmiques) del Pirineu, com Borderea pyrenaica, Campanula cochleariifolia, Ramonda myconi, Silene borderei , Androsace cylindrica, Pinguicula longifolia, Petrocoptis crassifolia, etc.
Un dels primers estudiosos de la flora d'Ordesa és Pedro Montserrat Recoder.
 |
| Cascades de la Cova |
 |
| Ramonda myconi Planta vivaç, que floreix entre els mesos de maig i juny, amb formats compresos entre els 0,05 i 0,15 mts. i que es troba en les zones muntanya i subalpina. En les esquerdes i racons calcaris i amb preferència en les obagues, des de maig a juliol floreix cridanerament aquesta planta, única representant de les gesneriàcies a Espanya. Ramonda és pròpia del Pirineu català i aragonès. Aquest curiós relicte terciari és una de les poques plantes vasculars capaç de rebrotar després de la seva total dessecació, és el que s'anomena una planta reviviente. Això és possible gràcies a la presència d'un carbohidrat, la rafinosa i l'acumulació d'un altre en el moment de la dessecació, la sacarosa, que impedeixen la cristalització i la mort cel lular |
 |
| Pinguicula longifolia´ Es una planta insectívora endèmica del Pirineu Central |
 |
| Cascades Grades de Soaso |
 |
| Gentiana lutea |
 |
| El GR-11, també conegut com Senda Pirenaica, és un Gran Regorregut que creua tot el Pirineu espanyol d'Oest a Est , Surt del Cap Higuer al Mar Cantàbric, s'endinsa uns trams a Andorra. i arriba fins al Cap de Creus en el Mar Mediterrani. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada