Serra del Montsant - Tarragona - Catalunya

Aquest massís, de més de 9.200 ha de superfície, està format per un gran bloc de conglomerats calcaris amb nombroses i espectaculars cingleres, coves i balmes derivades de fenòmens erosius. El peculiar relleu,  d'orografia abrupte, dificulta l'accés a l'interior de l'espai i preserva el seu aïllament. L'unió d'aquests factors propicien una elevada diversitat biològica que configura un paisatge únic i de gran valor, amb un elevat nombre d'espècies d'interès, i al mateix temps, en una de les principals reserves de flora i fauna de les serres litorals mediterrànies. A més a més, la Serra del Montsant forma part d'una via d'unió entre el Sistema Ibèric i el Prepirineu. 

Codolles fondes

Els Tres Juradets

Juniperus phoenicea 

L'Ermita de Sant Bartomeu d'estil romànic que data del s. XIV, està situada a l'espectacular congost de Fraguerau, pas que'l forma el riu Montsant, entre la Serra de la Llena i la de Montsant. L'edifici consta d'una sola nau amb absis circular, volta de canó una mica apuntada i campanar d'espadanya. S'accedeix a peu des de l'ermita de Sant Antoni d'Ulldemolins pel GR 65-5. Es tracta d'una de les excursions amb més encant que podem realitzar pel Parc Natural, caminant pel marge esquerre del riu Monsant, gaudirem de la gran bellesa del congost entre parets i roques de formes arrodonides, després travessarem un pont penjant de fusta que ens aproparà una mica més a aquest indret.

Portell dels Ventadors

Portell dels Ventadors

Portell dels Ventadors

L'arboç (Arbutus unedo) de la família de les ericàcies és autòcton dels boscos de les zones mediterrànies. Es tracta d'un arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Té fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta i es presenten reunides en grups. El fruit és una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i, granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura, és comestible i dolça. El fruit i la flor es donen a la tardor-hivern coincidint en el temps, ja que el fruit triga un any en madurar. Es diu que si es menja massa fruits pot emborratxar, ja que dins conté una certa proporció de CH2OH-CH3 (etanol). Amb els fruits es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà.

Arbutus unedo