El Collsacabra, és una subcomarca natural repartida entre Osona (Vic), la Garrotxa (Olot) i la Selva (Santa Coloma de Farners). Es troba a mig camí entre el Montseny i el Pirineu, a la serralada transversal de Catalunya. El Collsacabra i la Vall de Sau emmarquen una regió natural en forma de mitja lluna.
|
L'Agullola aprop de Rupit |
|
Salt de la Foradada, Cantonigros |
|
Pont de Rupit |
Al costat de la comarca d'Osona entre els cingles d'Aiats i la Garrotxa hi ha el poble més admirat del Collsacabra. A recer de la penya rocosa ons'assenten les restes del castell, Rupit manté l'hegemonia medieval que el fa atractiu amb els seus carrers empedrats, cases rústiques dels segles XVI i XVII vestides amb boniques balconades, el peculiar pont penjant de fusta.
|
Vista de Tavertet |
Els cingles defineixen caire de Collsacabra i Tavertet. Alçat sobre un gran cingle de 200 metres que limita amb la vall del Ter, aquest lloc que durant molt temps va estar gairebé amagat s'ha resistita perdre el seu encant. El nucli urbà, declarat Bé d'Interès Cultural, conserva 48 cases construïdes entre els segles XVII i XVIII que envolten l'església romànicade Sant Cristòfol, documentada des del segle XI. Davant d'aquest i trobem la cinglera de Tavertet on ens sobta un contrast de colors i amb una panoràmica impressionant, si alcem la vista veurem al fons, el Montseny i el Matagalls i els peus una massa espessa de bosc i vegetació i el pantà de Sau. Els penya-segats, les coves i balmes i les marques dels corrents fluvials, ens aporten més riquesa al paisatge.
|
Inicis de colors de tardor |
Cada any, els arbres caducifolis o deciduos renoven totes les fulles, perdent el fullatge en arribar la tardor. La raó és que en aquesta estació les hores de llum es redueixen, la radiació solar perd força. En aquestes condicions, la productivitat de les fulles disminueix. Quan mantenir el fullatge costa més del que produeix, l'estratègia més rendible per a l'arbre és perdre les fulles i passar l'estació desfavorable en un estat de baixa activitat o repòs. En aquest moment es retira el subministrament de saba creant una pel·lícula entre la branca i la base de la fulla, que queda abandonada a la seva sort. El vent i la pluja fan caure les fulles dels arbres.
|
Acer monspessulanum |
Però per què les fulles dels arbres canvien de color?
Abans de desprendre les fulles, les plantes degraden la clorofil·la i aprofiten els nutrients que eren emmagatzemats en aquestes cèl·lules. La clorofil·la i els minerals són molt valuosos per a les plantes, així que les fulles primer removilizan aquest pigment. En el seu lloc acumulen altres pigments com les antocianines i els carotens que són vermells, taronges i grocs.
2 comentaris:
Magnificent, Jordi!
Maybe next year I'll be able to continue to explore Spain and Catalunya.
Thanks for taking me on this journey,
Alice
Such a breath taking sceneries. Very beautiful place that I'd love to explore one day.
Publica un comentari a l'entrada