Paisatge, Natura, Jardineria i Món Vegetal - Landscape, Nature, Gardening and Plant World -Paysages, la Nature, le Jardinage et le Monde Végétal - Paisajes, Naturaleza, Jardinería y el Mundo Vegetal - SI VOLS VEURE LES IMATGES MÉS GRANS UN CLICK SOBRE LES FOTOS -

diumenge, 8 de maig de 2011

Pépinière Filippi - Olivier Filippi

 

Pépinière Filippi:
Son una petita empresa especialitzada en la producció de plantes per jardins secs i condicions difícils. Durant més de vint anys han estudiat les plantes resistents a la sequera, vent, pedra calcària i moltes vegades el fred del rigurós Llenguadoc al Sud de França.

Inicis de primavera 2011


Sempre han tingut clar que les Plantes de les zones Mediterrànies eren el futur. El viver i la seva casa estan envoltats de jardí, on podem observar les combinacions de plantes. El jardí de demostració està obert als visitants, és un laberint de camins de grava entre plantes aparentment aleatòries que en realitat han estat curosament planificades. Un espai on no existeix la parafernàlia de programadors de reg, ni màquines de segar, ni retallar tanques, ni torbes, ni humus, es tracta del terra original sense modificacions, amb plantes (o herbes segos se miri) presioses, recopilades per el matrimoni Filippi a través de viatges per tot el Món Sec. 

Les diverses estratègies per a l'adaptació de les plantes al clima mediterrani
El clima mediterrani presenta unes restriccions acusades per a la vida durant l'època estival. La manca de precipitacions conjuntament amb les elevades temperatures produeixen unes condicions de gran demanda d'aigua per les plantes. 
El potencial d'evaporació que presenta l'atmosfera és molt elevat. Qualsevol planta que no tingui cap mecanisme per aturar l'aigua que contenen els vasos conductors de la planta ("xilema" i el "floema") provinents de les arrels de seguida quedaria pancida i dessecada. Per això, totes les plantes, no només les mediterrànies, tenen unes comportes que s'obren i tanquen anomenades estomes, i que es troben en totes les fulles. Són les obertures per on la planta transpira, fotosintetitza de dia, i respira a la nit (quan no hi ha llum). Aquestes comportes, en el cas del clima mediterrani, estan molt ben regulades i protegides de l'excessiva calor i la dessecació per pèls i concavitats. Això fa que durant les hores més càlides i els dies més secs, els estomes estiguin tancats, per a evitar excessives pèrdues d'aigua a fulles i arrels. Però per assegurar millor que l'aigua no es perdi per difusió a través de les parets de la fulla, les plantes han desenvolupat més estratègies. D'una banda, han enfortit i impermeabilitzat les fulles amb un teixit molt resistent anomenat esclerènquima, que impossibilita la pèrdua d'aigua que no sigui pels estomes. Les fulles amb aquest tipus d'adaptació s'anomenen fulles esclerofiles. D'altra banda, per evitar un excessiu escalfament del teixit vegetal en les hores que la planta no transpira, les fulles redueixen la seva superfície absoluta i la relació de volum (relació superfície / volum que té el seu òptim en les formes esfèriques o bé cilíndriques). Cal pensar que quan es transpira hi ha una pèrdua neta d'energia calorífica i això redunda en una refrigeració activa de la fulla. Això fa que les fulles de la planta siguin petites i planes o bé llargues i cilíndriques (o bé recorbades com en el romaní). Exemples d'aquestes adaptacions són els arbustos dominants en el fynbos sud-africà o el chaparral californià.
Una altra adaptació a l'excés de temperatura és el recobriment per una densa capa de pèls blancs i lanosos que aïllen a la planta de les temperatures extremes i reflecteixen els raigs solars, evitant així el màxim el absorció de calor.

Feu clikc per visualitzar més imatges de Pépinière Filippi


1 comentari:

Elephant's Eye ha dit...

I wonder if there are any South African fynbos plants there?