Els teixos (Taxus baccata) eren arbres abundants en temps passats quan el clima de la Terra era més fred, però, avui dia quasi han desaparegut. A l’obaga del Portell de Cosp, dins els terme de Rasquera, es troba una de les teixedes més importants de Catalunya una joia natural, on la majoria són mil·lenaris.
Els teixos són freqüents a l'obaga de les parts elevades de Cardó, sobretot en els penya-segats de la Creu de Santos i prop de la Font dels Teixets, però és a l’obaga del Coll Pelat, tot just a la falda que origina la Vall de Cosp, s’han comptabilitzat fins a 220 teixos mil·lenaris, que formen la Teixeda de Cosp. Alguns estan protegits per un marge de pedra, per evitar que l’erosió pugui malmetre les seves arrels i l’impacte dels grans rocs de la tartera. Són uns exemplars impressionants, tant per la seva longevitat, com per la seva bellesa i el perímetre del tronc. A la Font del Teix, s’hi troba un teix de 4 m de circumferència perimetral.
Per saber l'orígen de conservació d'aquest bosc cal remuntar-nos a l'any 1606, on l’orde dels carmelites descalços hi fundà el seu convent de retir i vida contemplativa. L’elecció de l’indret fou iniciativa del frare Pere Pau Revull (o Pau de Crist), nascut al mas Gavadà de Vandellòs. En la tria de l’emplaçament foren elements decisius el gran aïllament natural del lloc i l’abundància d’aigües, que permetien regar els horts i fruiters imprescindibles per al sosteniment dels frares (els carmelites feien abstinència de carn perpètua). Al voltant del convent es construïren fins a 14 ermites, en la seva major part destinades als frares que volien dur una vida encara més penitent i totalment aïllada. El contacte entre els anacoretes i la comunitat conventual es podia reduir a la provisió d’alguns aliments (que segons afirma la tradició els hi portava un ruquet) i l’intercanvi de tocs de campana des de les diverses ermites en els moments de pregària. La presència dels carmelites assegurà –malgrat els incendis, el carboneig i les pastures– la preservació d’un bosc en prou bon estat, que avui dia contrasta vivament amb els sobreexplotats i recremats voltants.
Els teixos són freqüents a l'obaga de les parts elevades de Cardó, sobretot en els penya-segats de la Creu de Santos i prop de la Font dels Teixets, però és a l’obaga del Coll Pelat, tot just a la falda que origina la Vall de Cosp, s’han comptabilitzat fins a 220 teixos mil·lenaris, que formen la Teixeda de Cosp. Alguns estan protegits per un marge de pedra, per evitar que l’erosió pugui malmetre les seves arrels i l’impacte dels grans rocs de la tartera. Són uns exemplars impressionants, tant per la seva longevitat, com per la seva bellesa i el perímetre del tronc. A la Font del Teix, s’hi troba un teix de 4 m de circumferència perimetral.
Per saber l'orígen de conservació d'aquest bosc cal remuntar-nos a l'any 1606, on l’orde dels carmelites descalços hi fundà el seu convent de retir i vida contemplativa. L’elecció de l’indret fou iniciativa del frare Pere Pau Revull (o Pau de Crist), nascut al mas Gavadà de Vandellòs. En la tria de l’emplaçament foren elements decisius el gran aïllament natural del lloc i l’abundància d’aigües, que permetien regar els horts i fruiters imprescindibles per al sosteniment dels frares (els carmelites feien abstinència de carn perpètua). Al voltant del convent es construïren fins a 14 ermites, en la seva major part destinades als frares que volien dur una vida encara més penitent i totalment aïllada. El contacte entre els anacoretes i la comunitat conventual es podia reduir a la provisió d’alguns aliments (que segons afirma la tradició els hi portava un ruquet) i l’intercanvi de tocs de campana des de les diverses ermites en els moments de pregària. La presència dels carmelites assegurà –malgrat els incendis, el carboneig i les pastures– la preservació d’un bosc en prou bon estat, que avui dia contrasta vivament amb els sobreexplotats i recremats voltants.
El teix, un bell arbre, singular i majestuós, que des de la antiguitat ha captivat l'atenció de l'home. Un dels nostres arbres més antics. La seva utilitat per fabricar eines, la bellesa de la seva fusta, les propietats medicinals i la toxicitat del seu fullatge per al bestiar, han provocat gairebé el seu extermini, quedant confinats a llocs de difícil accés. Els trobem a les torrents i als cingles ombrívols, encara que pot créixer en qualsevol indret fresc, es desenvolupa bé en sòls profunds i ben constituïts de les rouredes i de l’alzinar muntanyenc. Es tracta d'un arbre perennifoli, que pot arribar als 20 m d’alçada, de caràcter dioic, es a dir, que les flors femenines i les inflorescències masculines estan en arbres diferents. Tant la llavor de color verdós bru, com les arrels, les branques, i les fulles són metzinoses per a l’home. Això és degut a que contenen un alcaloide anomenat taxina. L’aril, l’embolcall carnós de color vermell que guarneix la llavor, en canvi és l'única part que no conté l’alcaloide. Al teix li agraden els substrats calcaris o gresos de ciment calcari, però pot viure en sòls àcids i dintre les escletxes dels espadats, a altituds de 800 - 1.000 m, tot i que es troben exemplars esporàdics a 500 i 1.500 m. Suporta força bé el colpeig dels enderrocs de les portelles, usuals als llocs on viu. L’aigua entollada és perjudicial per les arrels. Tolera bé la sequera (tot i que necessita humitat ambient), la pol·lució atmosfèrica i la poda. S'utilitza per fer tanques vegetals, tot i que el creixement sigui extremadament lent. El seu potent sistema radicular li permet penjar-se de parets rocoses verticals i resistir vents forts. Fins i tot rebrota, després d’haver-li caigut un llamp. Es podria dir que el teix viu on l’home li deixa. Un dels punts dèbils és que es ressent de les gelades tardanes, que cremen els brots primaverals. El seu creixement lent li fa perdre competitivitat davant les altres espècies, així com la necessitat de tenir a prop per la fecundació algun exemplar de sexe contrari.
Uns exemplars monumentals composen el grup de teixos.
En aquesta imatge s'aprecia la magnitud de l'exemplar.
Desde la Font del Teix veiem la Teixeda de Cosp amb el refugi del Teix a un costat dels Pinus nigra subsp. salzmannii
A la Font del Teix, s’hi troba un teix de 4 m de circumferència perimetral
L'estructura d'alguns exemplars morts perdura durant molt de temps al terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada