Penyagolosa - Maestrat - Castelló

Penyagolosa, és probablement la muntanya més emblemàtica de la Comunitat Valenciana, amb 1.814 metres, és el pic més alt de la província de Castelló i el segon de la comunitat després del Turó Calderón (1.837 m.), encara que pertany 1/2 pic pertany a la província de Terol i l'altre a la de València. i això genera petites discrepàncies.

D'orografia abrupta, posseeix un perfil que és particular i incofundible, producte de l'erosió al llarg del temps. La seva paret sud amb un precipici de una caiguda vertical de uns 300 m, i el vessant nord és una suau pendent.

El Massís de Penyagolosa, va ser declarat Parc Natural el 7 d'abril de 2006. Ocupa una extensió de 1.094 ha  repartida entre els municipis de Vilafermosa, Xodos i Vistabella del Maestrat. El primer, pertanyent a la comarca de l'Alt Millars i els dos restants a la de l'Alcalatén, tots ells dins de la província de Castelló.

L'accés al cim està ben senyalitzat 

Gran part de trajecte transcorre per sota el bosc

Les arrels superficials ofereixen un aspecte inusual

Els pins s'alcen de manera espectacular  

Vistes del cim de Penyagolosa

La vegetació del massís de Penyagolosa és d'una gran varietat, amb més d'un miler d'espècies. Aquesta diversitat botànica es deu a les diferències altimètriques que es donen en el terreny, ia les diferents característiques geològiques, amb substrats calcaris i silicis. També trobem integrad al Parc la Microreserva del Barranc de la Pegunta, de 20 ha d'extensió.

Galanthus nivalis habita en grups aprop dels torrents als boscos de ribera  

Erodium celtibericum. Planta perenne d'hàbit pulviniforme es a dir ,de forma de coixí, molt habitual en zones ventoses, endemisme del Sistema Ibèric, es troba en els cims pelats de les serralades de Teruel, Cuenca, Castelló i Tarragona

Plafons indicadors omplen el trajecte indicant la vegetació i els usos del bosc
de la microreserva del Barranc de la Pegunta

A la base de la muntanya trobem plantacions de Quercus ilex, inoculats amb el miceli  de tòfona negra (Tuber melanosporum) un fong molt apreciat per l'alta cuina i d'un elevat preu , uns 845€/kg. És un fong que viu en simbiosi amb les arrels de determinats arbres com l'alzina, el roure o l'avellaner. L'arbre proporciona al fong el sucre necessari per  la seva vida i a canvi la tòfona ajuda les arrels a absorbir millor els elements minerals. La tòfona es desenvolupa preferiblement en sòls calcaris i necessita el sol directament per donar naixement al fruit que consumim. Aquesta no creix per tant en els boscos densos sinó a la vora dels boscos a les clarianes o en  arbres solitaris.