Cirerers florits a la Ribera d’Ebre - Tarragona

El cultiu dels cireres, segons una de les versions més extesa, situa el seu origen al Mar Negre i al Mar Caspi, des de on posteriorment s'expandir per Europa i la resta d'Àsia. Va ser un dels fruiters més apreciat pels grecs i els romans el van extendre per tot l'Imperi Romà. A l'actualitat el cirerer es conrea en nombroses regions i països del món amb clima temperat, sent els països de major producció: Turquía, Irán, Rússia, Estats Units, Itàlia, Espanya i França. Els cirerers conreats per a produir cireres són provinents de selecció de les espècies Prunus avium, Prunus cerasus, i creuaments entre elles.

El cirerer és un arbre o arbust que pertany a la família de les Rosàcies i al gènere Prunus, les rames són de color marró vermellós sovint penjants, amb fulles alternes, ovales, lluents i dentades. Les seves flors blanques de simetria pentàmera surten en manats sobre branques curtes. Els fruits són drupes que poden prendre colors des del vermell clar al morat fosc.

 Una de les zones més conegudes de la península Ibèrica és la vall del Jerte (Càceres), seguit de les plantacions de la vall de l'Ebre a l'Aragó i les de la Ribera d'Ebre. És en aquesta comarca on es concentra bona part de la producció de cirera de Catalunya amb prop de 500 hectàrees conreades. Va ser durant la dècada de 1960, amb la modernització de l'agricultura que millorar els rendiments gràcies a noves pràctiques de cultiu i al augment de la seva producció en regadiu, que es van desenvolupar les grans plantacions de cirerers. Anteriorment tan sols estaven associades a la fructicultura de subsistència, però avui s'han convertit en un cultiu en plena expansió. Les varietats més usuals a les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, són Chelan, Santina, Tulare, Somerset, Lapins, Sweetheart, però també hi destaquen les cireres primerenques, sobretot les de la varietat Burlat, sent la més conreada. Són els estius prologats i els hiverns frescos, tan necessaris i adients pel cultiu del cirerer, característics de la zona, els que configuren un producte amb un sabor característic i molt apreciat.

  La floració no és en una data fixa, sinó que variarà segons les condicions climatològiques que es produeixin durant l'hivern i en les dates properes a la floració. El més habitual  és que es produeixi durant la segona quinzena de març i primera setmana d'abril, acostuma a durar uns pocs dies. Amb una fruita tan selecta i popular, no ens hem d'ovlidar de la Festa de la cirera, organitzada anualment en diferents pobles de la comarca com Paüls o Miravet, és un bon moment per tastar la típica coca de cireres com les diferents varietats de cireres.