La Serra de l'Obac es troba situada entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental. Pertany a la part nord de la Serralada Prelitoral Catalana i forma una unitat geogràfica amb el veí massís de Sant Llorenç del Munt. Els cims principals són el Castellsapera (939 m), el turó del Castellar (931 m) y el turó de Tres Creus (929 m). Está lligada a Sant Llorenç del Munt per el coll d'Estenalles (870 m). El paisatge pedregós i singular del parc natural és producte de l'erosió continuada sobre la roca. L'origen s'ha de buscar en la deposició de còdols i altres materials transportats pels corrents fluvials durant l'era terciària, fa uns 50 milions d'anys .Posteriorment, aquests còdols es van anar consolidant mitjançant una massa calcària o argilenca, i van donar lloc als actuals conglomerats. L'acció erosiva de l'aigua sobre aquest tipus de roca ha donat lloc al magic i curios relleu del parc, com els canals, els roqueters i els monòlits. A nivell subterrani, l'aigua ha modelat un impressionant conjunt de cavitats que, en aflorar a l'exterior, donen lloc als avencs i coves entre altres.
Conglomerat |
Mitjans de primavera és una de les millors èpoques per contemplar la flora en plena esplendor de colors i on trobarem aquestes i altres plantes:
Erodium foetidum és una petita planta rupícola de conglomerats calcàries, pertany a la família de les geraniàcies, la podem trobar els cims i els vessants. Té forma de coixí per protegir-se del vent. Les seves arrels, on acumula reserves, són llargues i gruixudes en relació a la de la part aèria de la planta. Aquests trets són adaptacions de les difícils condicions dels indrets on prosperen.
Aquilegia vulgaris subsp. hispanica |
Stipa offneri |
Helleborus foetidus |
Ramonda myconi és una planta relicta de les glaciacions que creix entre les parets humides del Parc |
Saponaria ocymoides L. |
Asphodelus cerasiferus amb els seu fruits (drupes) |
Erodium foetidum és una petita planta rupícola de conglomerats calcàries, pertany a la família de les geraniàcies, la podem trobar els cims i els vessants. Té forma de coixí per protegir-se del vent. Les seves arrels, on acumula reserves, són llargues i gruixudes en relació a la de la part aèria de la planta. Aquests trets són adaptacions de les difícils condicions dels indrets on prosperen.
El nostre guia en aquesta ocasió Sergi Massanés tot un luxe que ens aporta informació detallada de cada racó d'aquests paratges i les seves les plantes. Thapsia villosa L. en primer pla .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada