L'Espai d'Interès Natural de la Capçalera del riu Ter forma part del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) des de la seva aprovació el 1992. Ubicat en un espai d'alta muntanya, inclou les principals cims de la comarca, així com el naixement del riu el Ter. Esta situat íntegrament dins de la comarca del Ripollès en l'extrem oriental del Pirineus i als peus del pic de Bastiments (2.874 m). El tipus de vegetació que podem trobar a la capçalera del Ter correspon al pis subalpí fins als 2.300 m i el pis alpí que arriba fins als cims. Les comunitats vegetals més típiques d'aquesta zona són les següents:
El bosc de pi negre - Els matolls i landes - Les formacions megafòrbiques - Els prats - La vegetació rupícola - La vegetació de fonts i els rierols - La vegetació de les tarteres - Així com espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats per efectes naturals, és a dir vegetació ruderal, destaca l'elevada diversitat d'espècies amb la presència d'un nombre important d'endemismes i espècies amenaçades.
La Linaria alpina prospera a landes i matollars silicícoles de l'estatge subalpí
El blanc Iberis sempervirens
Thymus serpyllum, creix en forma de catifa exuberant verda que està coronada per petites flors de color rosa a l'estiu.
Silene acaulis. El nom del gènere està vinculat al personatge de Silè de la mitologia grega (en grec Σειληνός, en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionís (déu del vi i la vinya) , Silè era un vell gras déu menor de l'embriaguesa sempre representat amb ventre inflat similar als calze floral de la flor del Silene
Primula latifolia té la característica única de tenir fulles molt apegaloses (algunes P. hirsuta pot tenir fulles apegaloses també).Viu als prats alpins o roquissars silicis, entre 2100 i 2500m. normalment a les fissures.
Pulsatilla alpina subsp. apiifolia
Cytisus oromediterraneus o Genista balansae és una arbust perenne de la família de les lleguminoses o papilionàcies bastant comú a la serralada pirinenca. Creix el pis subalpí i el montà o alpí amb menor freqüència entre els 1.000 i els 2.600 m d'altitud
Leucanthemopsis alpina viu entre els 1800 i 3300 mts. L'època de floració és de juliol a l'agost
Sempervivum montanum
Trifolium alpinum, és una planta perenne que forma denses macollas, amb un rizoma gruixut, dolç i comestibles (La regalèssia de muntanya)
El rar Senecio leucophyllus el trobem en tarteres silícies, està registrat a la llista d'espècies en perill d'extinció.
Phyteuma hemisphaericum, l'època de floració es de juny a setembre
Rhododendron ferrugineum, viu d’indrets ben innivats de l’alta muntanya. A l'hivern, el rododèndron necessita una capa de neu de protecció, en cas contrari, es congelarien fins a la mort
Pel que respecta als arbres, la vegetació dominant és la pineda de pi negre (Pinus uncinata), tot i que també hi ha algun indret d'Abies alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada