Paisatge, Natura, Jardineria i Món Vegetal - Landscape, Nature, Gardening and Plant World -Paysages, la Nature, le Jardinage et le Monde Végétal - Paisajes, Naturaleza, Jardinería y el Mundo Vegetal - SI VOLS VEURE LES IMATGES MÉS GRANS UN CLICK SOBRE LES FOTOS -

diumenge, 24 de juliol del 2011

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - PLATANUS HYBRIDA / HISPANICA

Platanus hybrida


El seu origen és incert ja que es tracta d'un híbrid (origen cultivat) Pel que sembla, segons alguns autors, aquesta espècie prové de l'encreuament entre Platanus orientalis, natiu del sud-oest d'Àsia, i Platanus occidentalis, natiu de la zona atlàntica dels Estats Units. Hi ha tot un seguit de formes intermitges entre tots dos que de vegades fa difícil la seva determinació correcta.
Si bé hi ha qui els situa a Espanya, per aquest motiu se li denomini hispanica, també hi ha corrents que ho fan a Londres i fins i tot a Turquia. En el que tots coincideixen és que es desconeix en estat salvaje, encara que es puguin trobar en l'actualitat, exemplars naturalitzats en marges de rius i rierols. Aquells que situen el seu origen a Espanya, daten el seu origen al segle XVII, època on les dues espècies (Platanus orientalis i Platanus occidentalis) van tenir la primera oportunitat de coincidir en el temps.
El  Platanus x hispanica és un arbre de grans dimensions que pot superar tranquilament els 30 i fins i tot els 40 metres d'altura.És molt utilitzat com a arbre urbà en grans avingudes i per descomptat en els parcs i jardins de moltes ciutats. Es tracta d'un arbre monoic caducifoli de gran talla, amb un tronc principal recte i alt. La seva escorça és prima i tendeix a desprendres en plaques.
La seva copa és frondosa i de gran volum, d'aspecte arrodonida encara que amb podes successives es poden adoptar altres formes.
Les fulles del Platanus x hispanica són palmat-lobades i palmatinerviades, té tres o cinc lòbuls desiguals. El seu pecíol té una longitud que oscil.la entre els 5 i 8 centímetres, eixamplat a la base. El seu feix és de color verd brillant i glabre, mentre que el seu revers és una mica més clar i pubescen. El Platanus x hispanica, és un arbre molt resistent i longeu. Prefereix els sòls lleugers i frescos, encara que la seva rusticitat en aquest aspecte el fa ideal per ser utilitzat com a arbre urbà. En aquest cas i com a conseqüència del seu gran desenvolupament, cal emplaçar en llocs espaiosos.


El Passeig de la Boca de la Mina

Al nord de la ciutat de Reus ens hi trobem un Passeig de Platanus centenaris, d'una longitud 1,300 m aproximadament.
El Passeig de la Boca de la Mina és un passeig arbrat format per una doble alineació de Platanus x hispanica. Té un important valor social i de lleure, des de fa molts anys ha estat utilitzat pels habitants de Reus per el lleure familiar, de festeig o de relació social. un lloc on els nens realitzen els seus primers contactes amb la naturalesa, amb les sortides escolars, tambe fet servir com a punt de partida o arribada de excursions. A la part alta del passeig es troba la coneguda Font de la Boca de la Mina i l'obra Modernista de Luis Domenech Montaner l'Institut Pere Mata.
La qualitat i conservació del seu arbrat és prou òptima, des de força temps no s'efectuen podes dràstiques, només podes de seguretat o de formació en exemplars de nova implantació, el que dóna el tret diferenciador d'aquest passeig. En el seu tram baix, on un nou creixement residencial no ha interferit en el seu caràcter original, sinó que hi ha donat encara més sentit, aportant un nou públic amb diferents usos associats. Així s'ha dut a terme una remodelació que assegurant la seva pervivència i conservant el seu aspecte semi-urbà, se han incorporat la il luminació i equipaments urbans.


 
A la zona inicilal sud hi trobem La Font del Lleó





Tanca i elements decoratius laterals del passeig





Boca de la Mina Any 1904

dissabte, 16 de juliol del 2011

L’Areny i L'Ermita de la Mare de Deu de la Roca - Mont-roig del Camp - Catalunya

El L'Areny és una muntanya de 394 metres que es troba entre els municipis de Mont-roig del Camp i de Vilanova d'Escornalbou a la comarca del Baix Camp. Està formada pels gresos rogencs del Buntsandstein i, la seva naturalesa silícica fa que s'hi desenvolupi una vegetació lligada a substrats arenosos i de terrenys àcids. L'arena formada per l'erosió, s'aprofitava per a l'obtenció de vidre. Els abrics que formen les parets rogenques, a manera d'altars, foren refugi d'assentaments humans prehistòrics.

La Muntanya de l’Areny



La Muntanya de l’Areny.
El pintor Joan Miró, captivat per la força d’aquest paisatge, l’immortalitzà en diversos quadres mentre estiuejava a Mont-roig
El Santuari de la Mare de Déu de la Roca (294 m), excel·lent mirador del Baix Camp, és un senyal destacat pels mariners, lloc de geologia impactant (gresos vermells del Triàsic inferior Buntsandstein, sovint clivellats de taffoni), font d’inspiració artística... sens dubte és un indret màgic.
 L'Ermita de la Mare de Deu de la Roca



Damunt l'ermita de la Roca hi ha la capella de Sant Ramon, emblanquinada destaca sobre la rojor de la roca i el blau del cel, servint encara avui per orientar els mariners 
















Modelatge d'arenisca
En funció de la seva forma i mida les cavitats que hi apareixen a la roca reben les denominacions de: alvèols, taffoni, grammar, nius d'abella, etc.
La seva gènesi en bastant complexa, intervenint-hi la dissolució del ciment calcari de la roca, haloclastia (disgregació per formació de sals), cicles repetits d'humectació / dessecació, l'acció del vent, les febleses de la roca, etc.



 L'Ermita de la Mare de Deu de la Roca

dimarts, 12 de juliol del 2011

Vallée d' Ossau - Parc national des Pyrénées - France




El Parc Nacional dels Pirineus és un dels deu parcs nacionals de França. Està situat al sud del país, a la part occidental de la serralada, i a cavall entre els departaments de Hautes-Pyrenées (Midi-Pyrénées) i Pyrenées-Atlantiques (Aquitània).
Creat el 1967, compta amb una superfície de 50.000 hectàrees. D'oest a est, comprèn l'alt Vall d'Aspe, la reserva del Midi d'Ossau, el Balaitus, el massís del Vignemale, els circs de Gavarnie i Troumouse, i el Néouville. La regió de Cauterets es considera el centre geogràfic del Parc. El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, a la vessant espanyola dels Pirineus, limita pel sud, formant part tots dos de la denominació Pirineus-Mont Perdut, que delimita al extens conjunt muntanyós transfronterer, i inscrit des de 1997 en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
El Parc té com a finalitat preservar la bellesa dels paratges i protegir les espècies vegetals i animals en perill d'extinció, recolzant-se en una reglamentació molt estricta. Al voltant del Parc, una zona de 160.000 hectàrees es beneficia d'inversions econòmiques, socials i culturals que tracten de frenar l'èxode rural i desenvolupar l'equipament turístic de la regió.
Vallée d' Ossau
Lacs d' Arrémoulit
Lacs d' Arrémoulit

Marmota alpina (Marmota marmota).
Marmota alpina
A la vora de l'extinció en el passat, les marmotes han crescut de forma espectacular en nombre, i viuen ara entre les roques en petits grups, al 1948 és van realitzar les primeres introduccions de marmotes al Pirineus francesos procedents dels Alps amb l'objectiu de reduir la predació de l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d'isard.

Passage d'Orteig

Lac d'Arrious

Pic du Midi d' Ossau ( 2.884 m )

Gentiana alpina

diumenge, 10 de juliol del 2011

Parc Nacional d'Ordesa - Pirineu Aragonès - Huesca

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, situat al Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarbe, Aragó (Espanya), i està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Sector Ordesa


La vall d'Ordesa, un espai natural que ja va assolir la categoria de Parc Nacional el 1918. Un Vall oberta, espaiósa, pintada amb una infinitat matisos de colors verds segons el tipus d'arbrat o prats. Una vall d'estructura especial i aspectes geològics singulars, modelat en el passat per la força de les glaceres.
En els seus vessants observem unes fortaleses poderoses, autèntica muralla colorista En el fons de la vall, el silenci i la diversitat de la fronda vegetal, Pi silvestre, avets, bosc de  Faigs, pi negre ....
La flora del Parc consta de prop de 1400 espècies, el que representa gairebé el 45% de les plantes del Pirineu Aragonès, de les quals 82 són plantes exclusives del Pirineu, és a dir, la meitat dels endemismes de la serralada. En els més de 30 pics de més de 3000 del territori protegit i la seva perifèria es poden veure prop de 100 espècies, el que suposa les dues terceres parts de la flora alpina del Pirineu.
Una de les característiques principals del Parc és la presència de grans superfícies de penya-segats i parets, així com de lleres calcàries, que alberguen una gran quantitat d'espècies exclusives (endèmiques) del Pirineu, com Borderea pyrenaica, Campanula cochleariifolia, Ramonda myconi, Silene borderei , Androsace cylindrica, Pinguicula longifolia, Petrocoptis crassifolia, etc.
Un dels primers estudiosos de la flora d'Ordesa és Pedro Montserrat Recoder.


Cascades de la Cova



Ramonda myconi
Planta vivaç, que floreix entre els mesos de maig i juny, amb formats compresos entre els 0,05 i 0,15 mts. i que es troba en les zones muntanya i subalpina. En les esquerdes i racons calcaris i amb preferència en les obagues, des de maig a juliol floreix cridanerament aquesta planta, única representant de les gesneriàcies a Espanya. Ramonda és pròpia del Pirineu català i aragonès. Aquest curiós relicte terciari és una de les poques plantes vasculars capaç de rebrotar després de la seva total dessecació, és el que s'anomena una planta reviviente. Això és possible gràcies a la presència d'un carbohidrat, la rafinosa i l'acumulació d'un altre en el moment de la dessecació, la sacarosa, que impedeixen la cristalització i la mort cel lular



Pinguicula longifolia´
Es una planta insectívora endèmica del Pirineu Central




Cascades Grades de Soaso

Gentiana lutea

El GR-11, també conegut com Senda Pirenaica, és un Gran Regorregut que creua tot el Pirineu espanyol d'Oest a Est , Surt del Cap Higuer al Mar Cantàbric, s'endinsa uns trams a Andorra. i arriba fins al Cap de Creus en el Mar Mediterrani.