El Parc de Pedra Tosca - Olot - Garrotxa

                                                 Les Preses - Olot

Acer i Roques

El Parc de Pedra Tosca esta format per un laberint de camins, parets seques, artigues (camps de conreu) i cabanes, i amb un paisatge canviant al llarg de l’any, ens acull i ens torna al silenci i a la sensació de viure sense pressa, però també ens ajuda a entendre l’extrema necessitat i tenacitat humanes per modificar un territori de tant excepcional duresa. La delicada combinació d’intervencions per restaurar i recuperar el paisatge ha fet que el Parc de Pedra Tosca sigui Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba. Un espai obert que constitueix un exemple de recuperació de paisatges naturals dels volcans i els camps de cultiu amb una combinació d’elements artificials i naturals.

La ruta comença al Baixador de Codella, un petit edifici situat al peu de la Via Verda del Carrilet Olot-Girona que havia estat la caseta del guardabarreres del tren.

Hi ha la possibilitat de realitzar dos itineraris diferents, un més llarg que l'altre però amb dós igualment interessants. Els recorreguts, que estan senyalitzats sobre el terreny amb panells numerats i amb informació de cada lloc, comencen en el mateix punt i se separen a mig camí. El primer, de dues hores de durada, segueix de prop el perímetre del parc i arriba fins al municipi d'Olot, el segon, d'una hora de durada, passa per l'interior. Tots dos tornen a coincidir en l'últim tram i arriben junts al punt de partida, al municipi de les Preses.

A pocs metres del baixador hi ha l'entrada del parc, un corredor de llistons de ferro perfectament integrat en l'entorn. Aquesta obra va valer als seus creadors-els arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta-un premi de paisatgisme. El pas per aquest espai t'ajudarà, com si es tractés d'una porta a una altra dimensió, a submergir-te en la màgia d'un paisatge dur i, alhora, fràgil. De seguida veuràs que la terra que trepitges és la mateixa que separa les parcel de conreu en forma de petits murs. El parc, format per la colada de lava del volcà Croscat, va ser un bosc de Quercus robur fins a principis del segle XIX, quan es va talar per extreure'n carbó i fusta. Després es va començar a Artigas i es va procedir al trasllat de pedres volcàniques per formar petits cultius envoltats de murs de pedra seca. Són les artigues que es poden veure encara avui al passejar per la zona. Algunes d'aquestes artigues disposen de petites cabanes o refugis fets també amb materials volcànics. Moltes són, des del punt de vista tècnic, veritables obres d'enginyeria. S'explica que una d'elles-la de l'Artiga del Coix-podia haver estat una ermita preromànica, afirmació que corroboren les arcades del sostre i la peculiaritat de la seva llosa posterior.

És un lloc nascut amb la voluntat de recuperar, respectar i consolidar les actuacions que van dur a terme els nostres avantpassats fa uns 150 anys.