L'ESTUFA FRIA - LISBOA

Monstera deliciosa


Aquesta planta és originària d'Amèrica Central, dins de la selva tropical mexicana. Pertany a la família de les Aráceas. El seu nom científic és Philondendron pertusum (Monstera deliciosa), que prové de les paraules gregues Phileo (estimar) i dendron (arbre). El gènere Philodendron es divideix en dos grans grups de plantes: arbustivas -amb espècies com Philondendron bipinnatifidum (Brasil) i Philondendron callinofolium- i anfiladises com el Philondendron scandens o el Philondendron pertusum. També es troben nombroses espècies híbrides. El Philondendron pertusum emet arrels aèries i necessita suports durant el seu cultiu i desenvolupament,.. Les fulles, persistents, són de verd intens en la seva part superior, grans, amples (poden arribar a fins a 60cm.), i de tonalitat més clara a la part inferior. El fruit és pot menjar quan es madur, si no és així pot ser tòxic.

PARADÍS EL MIG DE LA CIUTAT

El Parc Eduardo VII, catalogat com el jardí més gran de la ciutat de Lisboa, conté en la seva interior zones de jocs infantils i d'activitats esportives, grans avingudes que conviden al passeig i el que és el nostre principal objectiu:

l'Estufa Fria
L'Estufa fria és un complex d'hivernacles que està situad dintre del Parc Eduardo VII. Està estructurat en tres espais diferenciats, que són: -Estufa freda, on la temperatura és l'ambiental, és a dir, no hi ha cap tipus de climatització. -Estufa Quente, on se situen les espècies tropicals i la temperatura de les quals és molt més elevada, a causa de la cobertura de vidre que eleva les temperatures notablement. -Estufa Doce, on estan situats els cactus i suculentes.

L'origen de l'Estufa Fria es pot qualificar com de casualitat. En un extrem del parc havia una pedrera abandonada que un jardiner, per la seva orientació cap al sud, va aprofitar per a protegir una sèrie de plantes sensibles als freds vents del nord. La idea va agradar i es va potenciar tant que va acabar obrint-se al públic en 1930 amb el nom d'Estufa Fria. Aquest nom es deu al fet que el seu sostre de llistons de fusta dóna ombra però no calor, com la seva veïna l'Estufa Calenta, que es va construir a la fi de la dècada dels 50, en la part més alta de la pedrera, amb sostre i parets de vidre per a rebre el màxim de llum. El conjunt es completa, en l'exterior, amb un llac en les riberes del qual s'intenta recrear un paratge subtropical.

Segons els seus responsables, amb l'Estufa Fria no s'ha pretès mai tenir un Jardí Botànic pròpiament aquest sinó crear un espai el més natural possible i protegit dels excessos climàtics de Lisboa on es puguin mantenir en bones condicions plantes de la més variada procedència.