Un indret on la bellesa és el resultat del treball combinat d'humans i la natura. En els segles XIX i XX Roussillon va viure una frenètica explotació de la indústria de l'ocre, fet servir per diversos usos de tota índole, a mitjans del segle XX amb l'aparició dels tints sintètics, va anar desapareguent l'aprofitament de les pedreres, fins al seu tancament gairebé total.
L'espectacle és un procés de fa 230 milions d'anys, quan el mar cobria la Provença, i en ella es van dipositar terres ferruginoses, que amb el pas del temps es van transformar en color ocre. Per visitar aquestes antigues pedreres d'ocre, cal seguir Els Sentier des ocres d'1 km d’allargada, que travessa un congost de formes fantàstiques amb un bosc de pins de fons, on podem trobar fins a 25 tonalitats des del delicat groc passant pel taronja viu i foc vermell
Arbre de gran port, podent aconseguir a prop dels 40 metres. La escorça es gruixuda, molt trencada, de tons marró vermellós, que allibera abundant resina. Acícules llargues i fortes de gruix considerable i de color verd fosc. les Pinyes són molt grans i arrodonides, situades directament a la branca o mitjançant un curt pecíol i amb els escudets punxents
1 comentari:
The colours on those rocks look unearthly. Is it still used in any way, or strictly nature conservation today?
Publica un comentari a l'entrada