Erosions de Bolnuevo - Múrcia

Bolnuevo, és una pedania a la costa del municipi de Mazarrón a la Regió de Múrcia, als peus de la Sierra de las Moreras. Antigament  un petit poble de pescadors, avui dia una zona plenament turística, on hi trobem un peculiar paisatge, què l'erosió del vent i l'aigua han esculpit a les roques, donant lloc les formacions geològiques conegudes com "Les Gredas" o "La Ciutat Encantada  de Bolnuevo", una paret rocosa modelada amb formes micòtiques  semblants a grans bolets rocos de diversos metres d'alt.  Al 2007 va ser declarat  Monument Natural a la Regió de Múrcia.

 Formes capritxoses constituïdes per margues (argiles i calcària), també anomenades gredes, i areniscas que contenen restes de mol·luscs, equinoderms, crustacis i microfòssils. 

El monument natural dede Bolnuevo està ubicat en una zona turística potser excessivament alterada

 El vent és el responsable de l'erosió alveolar en forma de "ruscos" que es poden observar en alguns estrats d'arenisca. Tot això ha dotat el lloc d'una gran bellesa.

Stipa tenacissima es  una herba perenne, densament cespitosa, de la família de les gramínies, amb rizoma, fulles radicals molt llargues, lineals, estretes, aspres al tacte, obertes quan són verds i desenvolupades sobre si mateixes més tard. Assoleix una alçada que oscil·la dels 70 als 100 cm. Té inflorescència terminal en panícula, espiguetes unifloras i llavors molt petites. Es barreja amb altres plantes com el espart bord (Ligeum spartum),  on forma els espartars. L'època de floració és primavera i estiu.

Mines de Mazarrón - Murcia

Als afores del nucli urbà de Mazarrón, per la seva entrada nord, es troba l'accés del Cerro de San Cristobal un antic con volcànic on s’ubiquen les mines que reben el nom de la muntanya que les acullen. Es tracta d’explotacions que van tenir la seva època d'esplendor al segle XIX quan s’extreien abundants minerals  com el plom, el zinc, la plata, el ferro, l’alum i l’almagre, avui dia abandonades des dels anys 50, remunten els seus orígens a l'època fenícia, púnica i romana.

Com a conseqüència d'aquest dilatat procés històric d'explotació industrial, el paisatge de Mazarrón està marcat i transformat per segles d'intensa activitat humana i atresora valuosos testimonis culturals, arqueològics i industrials del seu passat miner.

Mazarrón conserva un bon exemple del Patrimoni industrial miner

  Limonium carthaginense, adaptat a créixer en sòls amb alta concentració de metalls pesants i sals

Launaea arborescens, es tracta d'un arbust llenyós, molt ramificat, espinós, molt olorós, amb una tija de comportament zigzagueant, pròpia de les zones costaneres del sud-est d'Espanya, Illes Canàries i nord-oest d'Àfrica

 Les mines de Mazarrón sorprenen pels seus paisatges, les antigues mines  que avui ens ofereixen un sorprenent joc de colors i textures, zones nues a causa de la forta concentració de minerals, zones d'aigües acolorides i d'arquitectura industrial, després d'anys d'extracció de minerals

 Les mines Mazarrón estan declarades  Bé d'Interès Cultural (BIC) Patrimoni industrial miner

L'acumulació de metalls i òxids juntament a l'aigua de la pluja formen llacunes que adquireixen precioses tonalitats vermelles, ocres o morats que varien segons l’incidència de la llum, l'erosió de l'aigua dibuixa arrugues a la terra i les ruïnes del conjunt miner conservades de 1880 doten l’espai d'un encant especial.

Crida l'atenció els vermells i ocres del paisatge així com l'absència de vegetació deguda als sulfurs del mineral que s'extreia.

Les aigües àcides de  lixiviació de l'apilament de material miner sobrant presenten una coloració entre vermells grocs i ocres.

 Les imatges no han estat retocades i no s’ha pujat la saturació, és el seu color real.