Paisatge, Natura, Jardineria i Món Vegetal - Landscape, Nature, Gardening and Plant World -Paysages, la Nature, le Jardinage et le Monde Végétal - Paisajes, Naturaleza, Jardinería y el Mundo Vegetal - SI VOLS VEURE LES IMATGES MÉS GRANS UN CLICK SOBRE LES FOTOS -

dissabte, 24 d’agost del 2013

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - ACACIA KARROO

Petit arbre espinós de mida mitjana, té una copa arrodonida, de ramificació força baixa sobre el tronc. L'escorça de les branques joves és clarament de color vermell ataronjat. El fullatge és plomós de color verd fosc. Les espines són oposades i rectes, de fins a 5 cm de llarg, de color blanquinós, sovint inflades al llarg de l'espina. Les inflorescències es troben en els extrems de les branques noves,  les flors són vistoses de color groc or, suaument perfumades, la seva època de floració és en ple estiu. Els fruits són prims, en forma de falç, lleugerament constrenyits entre les llavors. L'arrel principal és pivotant, és a dir l'arrel principal creix perpendicularment a terra a la recerca d'aigua, ja que prové de regions on l'aigua és bastant escassa. La seva distribució natural és per tot sud d'Àfrica en hàbitats que van des del desert fins a les planes inundables, dels cims de les muntanyes a les pastures i desembocadures de rius, tolerant els sòls calcaris i salins, suportant fins i tot sòls pobres en humus al ser una planta pionera.

Totes les espècies d'acàcia sud-africanes estan dotades d'espines, encara que la seva forma pot variar.

 L'A. Karroo es reprodueix fàcilment per llavors, els exemplars que aquí hi veiem van ser produïts al viver municipal de la ciutat de Reus amb llavors procedents del nord d'Àfrica de la zona del Desert del Sàhara.
L'espècie Acacia Karoo és una de les icones de la sabana Sud-Africana
 La plantació a uns parterres d'A. Karroo juntament amb Casuarina equisetifolia, Tamarix gallica  i altres a l'Av. Saragossa on actuan a manera de pantalla visual i acústica de les vies de tren.

Les abundants flors grogues comencen aparèixer a principis d'estiu, durant dos o tres setmanes.
L'A. Karroo té l'aplicació per a la creació de tanques vives degut a les seves punxes.


dimecres, 21 d’agost del 2013

Les Jardins Du Manoir D'Eyrignac - Salignac – Périgord

Al cor de la Dordogne,  el Château d'Eyrignac acull una de les obres mestres del art topiary: Carpinus betulus , Buxus sempervirens, Taxus baccata i Cupressus sempervirens retallats en formes geomètriques formen un delicat brodat vegetal, uns jardins de disseny  a la francesa, barrejat amb influència italiana i anglesa. Una col·lecció única de més de 300 formes d'escultures vegetals i  més de 50.000 plantes. Tota la poda es realitza amb tisores de retallar de mà, nivell i plomada, almenys 10 vegades per any.

Amb una simetria extraordinaria, Eyrignac, ofereix un espectacle de formes. 
Les formes retallades conviuen amb les no retallades harmonicament.
La primera obertura pública als jardins és al 1986, avui dia, gairebé 80.000 visitants accedeixen al recinte cada any.


Un  lloc històric dels segles XVII, XVIII, sens dubte, un dels jardins més bonics de Perigord.
Passejar vora l'estany trasllada al visitant a un estat de relaxació. 
 Uns cedres magestuosos si inclinen creant un accès de tunels a la casa.
 Un hortus plé de detalls 
El jardi disposa l'etiqueta Jardin Remarquable,assignat pel Ministeri de Cultura i Comunicació.
Jardin Remarquable és una etiqueta que es va crear el 2004 pel Ministeri de Cultura en col·laboració amb el Conseil National des Parcs et Jardins, actualment està composta per una llista amb més de 300 jardins.
L'objectiu és reconèixer el valor dels parcs i jardins oberts al públic, ja siguin privats o públics,  i que el seu estat  sigui òptim. Aquesta etiqueta és tant pels antics jardins protegits o jardins històrics, com pels construïts recentment, té una duració de cinc anys, té revisió continuada i pot ser renovada.
Els criteris que es tenen en compte per a l'adjudicació són sis:
La composició, la integració en el lloc i la qualitat dels voltants, la presència de característiques notables, l'interès botànic, l'interès històric (només per als vells jardins), la qualitat del manteniment i el pla de maneig ambiental.
L'etiqueta proporciona els següents beneficis:
Ser esmentat en els documents publicats pel Ministeri de Cultura i Comunicació, la possibilitat d'obtenir unes senyals de trànsit específiques a carreteres i autopistes, possibilitat de tenir en compte els plans de desenvolupament local, possibilitat d'obtenir veneficios fiscals, donar suport al Consell Nacional dels parcs i jardins, la Comissió de Parcs i Jardins de França i de l'associació regional.
L'etiqueta es dedica als propietaris a canvi de garantir el manteniment regular del seu jardí, també tenen d'estar oberts al públic, almenys, 50 dies a l'any, i el deure de participar en les operacions nacionals organitzades pel Ministeri de Cultura per als jardins i el patrimoni "Rendez-vous aux jardins" o "Jornades Europees del Patrimoni", a posar la informació a disposició del públic, a col·locar la placa que incorpora el logotip de l'etiqueta. La llista dels jardins actualitzats anualment certificats, està disponible al lloc web de la Comissió de Parcs i Jardins de França - Jardins Remarquables.

L'actual propietari, Patrick Sermadiras, a donat un toc de color a aquest jardí on domina el verd la seva creació és un jardí de roses blanques: el "Jardí blanc",  sinònim de puresa i elegància en grans jardins antics. Les quatre varietats roses son Opalia, Fée des Neiges, Albéric Barbier i Iceberg


dijous, 15 d’agost del 2013

Espai d'interès natural de la Capçalera del riu Ter - El Ripollès - Pirineus Orientals


L'Espai d'Interès Natural de la Capçalera del riu  Ter forma part del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) des de la seva aprovació el 1992. Ubicat en un espai d'alta muntanya, inclou les principals cims de la comarca, així com el naixement del riu el Ter. Esta situat íntegrament dins de la comarca del Ripollès en l'extrem oriental del Pirineus i als peus del pic de Bastiments (2.874 m). El tipus de vegetació que podem trobar a la capçalera del Ter correspon al pis subalpí fins als 2.300 m i el pis alpí que arriba fins als cims. Les comunitats vegetals més típiques d'aquesta zona són les següents:
El bosc de pi negre - Els matolls i landes - Les formacions megafòrbiques - Els prats - La vegetació rupícola - La vegetació de fonts i els rierols - La vegetació de les tarteres - Així com espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats per efectes naturals,  és a dir vegetació ruderal, destaca l'elevada diversitat d'espècies amb la presència d'un nombre important d'endemismes i espècies amenaçades.

La Linaria alpina prospera a landes i matollars silicícoles de l'estatge subalpí 
El blanc Iberis sempervirens
Thymus serpyllum, creix en forma de catifa exuberant  verda que està coronada per petites flors de color rosa a l'estiu.
 Silene acaulis. El nom del gènere està vinculat al personatge de Silè de la mitologia grega (en grec Σειληνός, en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionís (déu del vi i la vinya) , Silè era un vell gras déu menor de l'embriaguesa sempre representat amb ventre inflat similar als calze floral de la flor del Silene
Primula latifolia té la característica única de tenir fulles molt apegaloses (algunes P. hirsuta pot tenir fulles apegaloses també).Viu als prats alpins o roquissars silicis, entre 2100 i 2500m. normalment a les fissures.

Pulsatilla alpina subsp. apiifolia
La Pulsatilla alpina, un cop ha passat la floració, les llargues plomes, llavors es desenvolupen ràpidament i les tiges de les flors s'allarguen considerablement (entre 30-60 cm). Això facilita la dispersió pel vent de les llavors
Cytisus oromediterraneus  o Genista balansae és una arbust perenne de la família de les lleguminoses o papilionàcies bastant comú a la serralada pirinenca. Creix el pis subalpí i el montà o alpí amb menor freqüència entre els 1.000 i els 2.600 m d'altitud
 Leucanthemopsis alpina  viu entre els 1800 i 3300 mts. L'època de floració és de juliol a l'agost
Sempervivum montanum
Trifolium alpinum, és una planta perenne que forma denses macollas, amb un rizoma gruixut, dolç i comestibles (La regalèssia de muntanya)
El rar Senecio leucophyllus el trobem en tarteres silícies, està registrat a la llista d'espècies en perill d'extinció.
Phyteuma hemisphaericum, l'època de floració es  de juny a setembre
 Rhododendron ferrugineum, viu d’indrets ben innivats de  l’alta muntanya. A l'hivern, el rododèndron necessita una capa de neu de protecció, en cas contrari, es congelarien fins a la mort
Pel que respecta als arbres, la vegetació dominant és la pineda de pi negre (Pinus uncinata), tot i que també hi ha algun indret  d'Abies alba.