Parc Natural de la Muntanya de Montserrat - Catalunya

El massís de Montserrat té una superfície de 7.689 hectàrees i va ser declarat Parc Natural el 1987. Està situat al nord-est de la província de Barcelona dins de la serralada prelitoral catalana entre les comarques de l'Anoia, del Baix Llobregat i del Bages. La climatologia del Parc Natural és del tipus mediterrani humit, amb una gran variabilitat climàtica estacional i anual d'hiverns suaus i estius calorosos i secs. Però a causa de factors d'altura i topografia, el clima està molt lluny de les terres del voltant, donant-se l'existència de diversos microclimes i com a conseqüència, forts contrastos de vegetació en espais reduïts. La muntanya de Montserrat és, sobretot, una muntanya d'alzinars i, malgrat la seva aparença de muntanya més aviat erma i rocosa, quan ens endinsem pels seus camins descobrim fins a quin punt la vegetació és ufanosa en els replans, sobretot, dins dels canals, creant un sotabosc una mica més humit, permetent que proliferin arbusts com el Rhamnus alaternus, Viburnum tinus, Phillyrea latifolia, Ruscus aculeatus, Buxus sempervirens, Arbutus unedo. A les roques i als penya-segats hi ha plantes de gran interès, adaptades a condicions extremes. Típiques dels llocs amb poc sòl i orientats al nord  trobem espècies que es criden l'atenció com  la Saxifraga callosa ssp. Catalaunica, Ramonda myconi.

 Una de les zones ombrívoles de la Serra de Montserrat

Centranthus ruber, es tracta d'una herba alta que pot arribar gairebé al metre d'alçada si es troba en condicions favorables. Té un color verd blanquinós i es presenta en forma de mates compactes, forma grans grups degut a la seva fàcil propagació. L'espectacular floració comença a mitjans de primavera i sol allargar fins a mitjans d'estiu, consisteix en grans cims o corimbes plens de petites flors rosades amb esperons, acomiadant tot el conjunt un agradable aroma.

Saxifraga callosa ssp. Catalaunica

Ramonda myconiés,  l'únic representant de la família les Gesneriaceae a Catalunya, pròpia de l'era terciària, fa uns 25 milions d'anys 

Imatge des de Sant. Jeroni (1.237 m)