Paisatges i Jardins Landscapes and Gardens

Ruta de los Volcanes - La Palma - Canary Island - Espanya

2012-01-29T23:15:00.005+01:00

La Ruta dels Volcans és un compendi sobre el vulcanisme històric de l'illa de la Palma, a través d'un paisatge contundent de laves, cendres, calderes i erupcions volcàniques, que travessa la zona més jove de l'illa, formada per nombrosos volcans. Es tracta d'una ruta d'uns 18 km de llargària, amb sortida a l'Àrea recreativa del Pilar i acabament a Los Canarios (Fuencaliente). Aquest itinerari és una mostra del contrast de paisatges que podem veure a l'illa, des de els densos boscos de Pi Canari, a les zones volcàniques de molt recent creació que encara no han estat colonitzades per la vegetació, de manera que el contrast és total.

La biodiversitat de la flora de la Palma es deu al seu aïllament geogràfic i als seus nombrosos microclimes. Quan l'illa va emergir de l'oceà, fa uns dos milions d'anys, moltes espècies mediterrànies, del nord d'Àfrica i de les illes canàries més antigues colonitzar el nou territori, on van evolucionar fins convertir-se en espècies diferents de les originals.

Vista del Teide

Caldera taburiente al fons

Les Illes de Tenerife i El Hierro al fons

Volca San Antonio

Sobre els 700 m el protagonista de la muntanya seca és el Pi Canari (Pinus canariensis), una espècie capaç de créixer en sòls de baixa qualitat i de créixer desafiant la verticalitat dels cingles i resistir al foc. Sota la pineda són poques les espècies arbustives capaçes de sobreviure, les més freqüents són els Cistus sympithifolius i Lotus hillebrandii. Per sobre dels 1.700 m. les condicions són molt hostils per a la flora, que ha de soportar grans índexs de radiació ultraviolada i no es beneficia de la pluja horitzontal. El Juniperus cedrus és un dels pocs arbres que hi trobem, competeix amb arbustos com el Adenocarpus viscosus i altres menys corrents com la Genista benehoavensis, Spartocytisus supranubius, la farigola (Micromeria herpyllomorpha), Descurainia gilva o el alhelí (Erysimum scoparium). La joia de la corona és la raríssima violeta o pensament de cim (Viola palmensis), la fragilitat seva és només aparent.

Adenocarpus viscosus

Erysimum scoparium

Viola palmensis

Ruta del Flysch - Zumaia - Gipuzkoa - País Basc

2012-01-14T15:50:00.003+01:00

El conjunt de penya-segats de Zumaia rep el nom tècnic de "flysch". Es tracta de seqüències d'estrats, a tall d'un gegantí mil fulles, en què s'hi alternen capes de material dur (calcàries i gresos) amb altres toves (margues i roques argiloses). Els moviments de la terra al llarg del període cretaci van fer que molts d'aquests estrats, originalment horitzontals, adoptessin una disposició vertical. Les fulles del "flysch" s'endinsen al mar com un gran costellam que, a més del seu interès geològic, transmet una gran bellesa.

El flysch de Zumaia és sobretot notable ja que inclou un registre de més de 50 milions d'anys de manera continuada, i a més a més conté un registre de l'època en què va tenir lloc l'extinció dels dinosauris.

Jardí Botànic Marimurtra - Blanes - Catalunya

2012-01-07T19:30:00.001+01:00

El jardí, de abrupta topografia, té una llarga escala que finalitza en el templet de Linné, des d'on es domina una impressionant vista de la costa i el mar.

El Jardí Botànic està situat en un marc incomparable al cim d'un penya-segat a la Vila de Blanes de la Costa Brava, en ell es troben espècimens de la flora de clima mediterràni.
El seu fundador Karl Faust va començar cap a 1920 la creació del que avui és un impressionant jardí botànic amb més de 3.000 espècies, dedicat fonamentalment a la flora típica mediterrània i subtropical.
Amb una extensió d'unes 4 hectàrees, dins d'una finca amb domini de bosc mediterrani, està dividit en tres zones-subtropical, temperada i mediterrània en què, a més de les comunitats autòctones, es troben reconstruïts diversos fitoepisodis o comunitats vegetals dels cinc continents.

Compta amb magnífiques col.leccions de Cactàcies i altres plantes suculentes procedents de les regions àrides d'Àfrica del Sud i Amèrica Central, a més de plantes endèmiques de la conca de la Mediterrània.

Casa Museu Salvador Dalí - Portlligat - Catalunya

2011-12-31T18:30:00.001+01:00

Salvador Dalí, l'excèntric i genial artista surrealista, va deixar una gran empremta a la comarca de l'Alt Empordà, ja que aquí va ser on va néixer, va viure una gran part de la seva vida i va morir.

El colomer

Crist dels enderrocs

Badia de portlligat

L'actual Casa - museu Salvador Dali de Portlligat va ser l'única casa estable de Salvador Dalí, el lloc on va viure i treballar habitualment fins que el 1982. Amb la mort de Gala va fixar la Seva residència al Castell de Púbol. Portlligat un és diminut nucli de cases de pescadors on predomina la Casa Museu de Salvador Dalí, principal reclam de la població.

A la vora de la preciosa badia, plena de petites barques de colors, Dalí va construir la seva pròpia casa durant 40 anys, partint de les 7 barraques de pescadors que va adquirir.

El 'Faig Pare' - La Sénia - El Montsiá - Catalunya

2011-12-04T23:20:00.005+01:00

Lo Faig Pare

El 'Faig Pare' (Fagus sylvatica Pare) ès un dels arbres més singulars del Parc Natural dels Ports al terme municipal de la Sénia a la comarca del Montsiá, dins de la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. Aquest exemplar té una mida de 25 metres d'alçada i 4 m de volta de canó, ple de bonys i forats, sobre una gran base d'arrels superficials amb rames trecades i nusos són el reflexe del pas del temps que el fa en un dels arbres més bells que hi ha en el nostre país, se li calcula que té aproximadament 250 anys. Declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 3 de desembre de 1992, està situat dins la reserva natural parcial de la Fageda dels Ports, situat a 1.080 m d’altitud . És un dels molts racons meravellosos i desconeguts que ens ofereix la reserva natural parcial de la Fageda dels Ports, que a més de ser l'arbre més vell i gran de la fageda, es trova a una de les fagedes més meridionals d'Europa. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular

Vistes de la ruta des de la Sénia - Embassament d'Ulldecona

Font del Retaule

Cingleres dels Pots de camí cap a la fageda

Cabra Hispanica, habitant comú d'aquestes muntanyes

Jardí Botànic de Barcelona - Catalunya

2011-11-28T22:33:00.003+01:00

Moltes ciutats tenen el seu jardí botànic. En ells es poden contemplar espècies que d'altra manera no les podríem observar, bé per estar en països molt allunyats, bé per l'incapacitat de visitar-los tots i trobar les plantes en concret en cada un d'ells. Per això els jardins botànics, representen un valor didàctic i cultural.

Echium candicans

El de Barcelona està situat a la muntanya de Montjuïc. Té una superfície de 14 hectàrees i salva desnivells de fins a 140 metres. Està basat en les regions del món de clima mediterrani, la biodiversitat representa el 20% de la flora mundial i més del 50% de la endémica. Las col·leccions de plantes estan agrupades seguint un criteri de "mediterraneïtat". D'aquesta manera, el jardí s'estructura al llarg de 14 hectàrees a través de gairebé 2.000 espècies procedents de les cinc regions de clima mediterrani del món: la conca mediterrània, l'oest de Califòrnia, la part central de Xile i els extrems més meridionals de Àfrica del Sud i d'Austràlia

Fer Clic

Anthyllis cytisoides

Beschorneria yuccoides

Macrozamia

(Font Museu de l'Institut Botànic de Barcelona)

El projecte del Jardí Botànic de Barcelona preveu arribar a representar 4.000 espècies mediterrànies de tot el món.Actualment la xifra total d'espècies representades arriba, més o menys, a les 1.597. La quantitat d'espècies varia segons la zona geogràfica.http://w3.bcn.es/fitxers/icub/museuciencies/mapaca.490.pdf

El jardi Sec - Dry Garden II

2011-11-20T23:00:00.003+01:00

Ara que ja ha arribat la tardor de veritat, considerada l'època més idònia per crear un jardí sec (sense reg), podem començar a treballar amb plantacions al jardí.
A la tardor les plantes tenen el benefici de la caiguda de pluges estacionals i tot l'hivern per desenvolupar el seu sistema d'arrels en profunditat. Per contra, si s'opta per plantar a finals de l'hivern o la primavera, serà necessari aportar més aigua (regs profunds cada setmana durant el primer estiu) i les plantes no tindran un sistema radicular tant important per afrontar el seu primer estiu. Abans de la plantació, cal assegurar-se de descompactar el sòl, promovent l'arrelament profund que és essencial perquè les plantes siguin més resistents a la sequera. D'altra banda, a la majoria de les plantes mediterrànies no'ls agrada l'aigua estancada i prefereixen sòls ben drenats, per això cal afegir algunes pales de arena de riu o grava en el clot de plantació, si el sòl ho requereix, per estimular el drenatge.

Una vista del nostre jardí

Iris pallida 'Variegata'

Euphorbia rigida

La Nassella tenuissima un cop establerta, només necessita reg ocasional.

Rosa la sevillana i Miscanthus sinensis zebrinus

Agave ferox i Osteospermun ecklonis

Evidentment les espècies seleccionades han de ser les adequades per un clima amb sequeres prolongaldes, temperatures elevades, i amb hiverns moderadament freds. També és millor seleccionar exemplars de mides petites per facilitar la seva implantació i reduir les seves necessitats hídriques. Com que el jardí mediterrani presenta una marcada estacionalitat (períodes biològics), cal barrejar diferents espècies que aportin color i textura através del fullatge, floració i fruits per donar un major atractiu durant tot l'any. D'aquesta manera, fins i tot en les èpoques més desfavorables (amb un vigor i floració mínims) no deixa de ser atractiu.

Tanacetum densum ssp. Amani

Teucrium luteum

Linum grandiflorum rubrum

També podem incorporar elements decoratius com ara roques, troncs i altres

El Bosque de Oma - Bizkaia - País Basc

2011-11-14T23:30:00.004+01:00

El Bosc d'Oma o Bosc Pintat (en euskera: Omako basoa), és una obra artística de l'escultor i pintor Agustín Ibarrola, situat en una de les vessants de la Vall d'Oma (d'aquí el seu nom), prop de la localitat biscaïna de Kortezubi, l'obra es basa en el pintant de troncs d'arbres, principalment Pinus radiata, els majestuosos pins pintats per l'artista basc composen figures visuals humanes, animals i geomètriques, algunes dels quals tan sols es fan visibles des de posicions determinades, en què les imatges de diversos troncs formen una imatge conjunta.que només es pot descobrir des d'una perspectiva, mirant desde un punt de vista que s'indica amb unes fletxes numerades que es troben a terra.

El Bosc de Oma, una de les obres més conegudes de l'artista basc, és una expressió de l'anomenat "land art". El Land Art és un corrent artístic contemporàni que fa servir el paisatge i elements de la natura com a escenari i mitja per realitzar una obra d'art. Va néixer en la dècada dels 60/70 als Estats Units

Serra del Montsant - Tarragona - Catalunya

2011-11-07T21:55:00.001+01:00

Aquest massís, de més de 9.200 ha de superfície, està format per un gran bloc de conglomerats calcaris amb nombroses i espectaculars cingleres, coves i balmes derivades de fenòmens erosius. El peculiar relleu, d'orografia abrupte, dificulta l'accés a l'interior de l'espai i preserva el seu aïllament. L'unió d'aquests factors propicien una elevada diversitat biològica que configura un paisatge únic i de gran valor, amb un elevat nombre d'espècies d'interès, i al mateix temps, en una de les principals reserves de flora i fauna de les serres litorals mediterrànies. A més a més, la Serra del Montsant forma part d'una via d'unió entre el Sistema Ibèric i el Prepirineu.

Codolles fondes

Els Tres Juradets

Juniperus phoenicea

L'Ermita de Sant Bartomeu d'estil romànic que data del s. XIV, està situada a l'espectacular congost de Fraguerau, pas que'l forma el riu Montsant, entre la Serra de la Llena i la de Montsant. L'edifici consta d'una sola nau amb absis circular, volta de canó una mica apuntada i campanar d'espadanya. S'accedeix a peu des de l'ermita de Sant Antoni d'Ulldemolins pel GR 65-5. Es tracta d'una de les excursions amb més encant que podem realitzar pel Parc Natural, caminant pel marge esquerre del riu Monsant, gaudirem de la gran bellesa del congost entre parets i roques de formes arrodonides, després travessarem un pont penjant de fusta que ens aproparà una mica més a aquest indret.

Portell dels Ventadors

L'arboç (Arbutus unedo) de la família de les ericàcies és autòcton dels boscos de les zones mediterrànies. Es tracta d'un arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. Té fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta i es presenten reunides en grups. El fruit és una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i, granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura, és comestible i dolça. El fruit i la flor es donen a la tardor-hivern coincidint en el temps, ja que el fruit triga un any en madurar. Es diu que si es menja massa fruits pot emborratxar, ja que dins conté una certa proporció de CH2OH-CH3 (etanol). Amb els fruits es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i també vinagre casolà.

Arbutus unedo

Priorat paisatges de vi i vinyes - Tarragona - Catalunya

2011-10-27T22:55:00.003+02:00

Els turons rocosos de la regió del Priorat conformen una de les zones vitivinícoles més antigues de Catalunya. Una combinació de pobresa de la terra, la manca d’aigua, la pissarra i quarsita del terreny (localment anomenat llicorella), amb l'abundància de sol i un grup de joves enòlegs obstinats, han dotat la Regió d'una reputació destacada entre les més innovadores del sector, fins el punt de ser considerat per molts com un dels vins més selectes del mon.

La Llicorella és d'estructura laminar

Costers de Vinyes

La terra és exigent, però també és el lloc ideal per exposar les característiques més interessants de les varietats de raïm autòctones com Garnatxa, Carinyena, així com les varietats internacionals, com Syrah, Cabernet Sauvignon i Merlot. Les vinyes estan plantades en altituds que van des dels 200 a 700 metres sobre el nivell del mar. Els pendents pronunciats, són com unes grans escales que creen una bonica imatge, però el treball és esgotador per els que han de recollir el raïm a mà, ja que una màquina de collita és gairebé impossible.

Un celler integrat en l'entorn

La serra de Montsant al fons

Rupit - Tavertet - Collsacabra - Catalunya

2011-10-20T22:25:00.004+02:00

El Collsacabra, és una subcomarca natural repartida entre Osona (Vic), la Garrotxa (Olot) i la Selva (Santa Coloma de Farners). Es troba a mig camí entre el Montseny i el Pirineu, a la serralada transversal de Catalunya. El Collsacabra i la Vall de Sau emmarquen una regió natural en forma de mitja lluna.

L'Agullola aprop de Rupit

Salt de la Foradada, Cantonigros

Pont de Rupit

Al costat de la comarca d'Osona entre els cingles d'Aiats i la Garrotxa hi ha el poble més admirat del Collsacabra. A recer de la penya rocosa ons'assenten les restes del castell, Rupit manté l'hegemonia medieval que el fa atractiu amb els seus carrers empedrats, cases rústiques dels segles XVI i XVII vestides amb boniques balconades, el peculiar pont penjant de fusta.

Vista de Tavertet

Els cingles defineixen caire de Collsacabra i Tavertet. Alçat sobre un gran cingle de 200 metres que limita amb la vall del Ter, aquest lloc que durant molt temps va estar gairebé amagat s'ha resistita perdre el seu encant. El nucli urbà, declarat Bé d'Interès Cultural, conserva 48 cases construïdes entre els segles XVII i XVIII que envolten l'església romànicade Sant Cristòfol, documentada des del segle XI. Davant d'aquest i trobem la cinglera de Tavertet on ens sobta un contrast de colors i amb una panoràmica impressionant, si alcem la vista veurem al fons, el Montseny i el Matagalls i els peus una massa espessa de bosc i vegetació i el pantà de Sau. Els penya-segats, les coves i balmes i les marques dels corrents fluvials, ens aporten més riquesa al paisatge.

Inicis de colors de tardor

Cada any, els arbres caducifolis o deciduos renoven totes les fulles, perdent el fullatge en arribar la tardor. La raó és que en aquesta estació les hores de llum es redueixen, la radiació solar perd força. En aquestes condicions, la productivitat de les fulles disminueix. Quan mantenir el fullatge costa més del que produeix, l'estratègia més rendible per a l'arbre és perdre les fulles i passar l'estació desfavorable en un estat de baixa activitat o repòs. En aquest moment es retira el subministrament de saba creant una pel·lícula entre la branca i la base de la fulla, que queda abandonada a la seva sort. El vent i la pluja fan caure les fulles dels arbres.

Acer monspessulanum

Però per què les fulles dels arbres canvien de color?

Abans de desprendre les fulles, les plantes degraden la clorofil·la i aprofiten els nutrients que eren emmagatzemats en aquestes cèl·lules. La clorofil·la i els minerals són molt valuosos per a les plantes, així que les fulles primer removilizan aquest pigment. En el seu lloc acumulen altres pigments com les antocianines i els carotens que són vermells, taronges i grocs.

El Parc de Bagatelle - Paris - France

2011-10-09T22:18:00.025+02:00

El Parc de Bagatelle, creat al segle XVIII al cor del Bois de Boulogne, és una de les quatre divisions del jardí botànic de la ciutat de París. Aquest elegant jardí d'estil anglo-xinès cobreix 24 hectàrees, amb boscos, jardins ombrívols, jardins aquàtics amb salts d'aigua i coves, per esmentar-ne només algunes de les seves atraccions.

Una mica d'història el Parc i el Palau de Bagatelle van ser construïts en només 64 dies, degut a una aposta entre Maria Antonieta (esposa del rei Lluís XVI) i el Comte d'Artois, que havia adquirit la finca en 1775. Els plànols van ser dibuixats en una sola nit per l'arquitecte Bélanger. Més de 900 obrers van treballar en aquesta realització. Arribant a la quasi desaparició durant la Revolució Francesa, la ciutat de París es fa propietària del parc en 1905.

Rosers paisatgístics al nord del parc

El 1905 li encomanen la restauració a l'arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier (1961-1930), conservador dels parcs i jardins de la ciutat de París i el dissenyador dels Camps de Mart, va voler crear un espai per a la odserbacion i gaudiment amb col ·leccions ded rosers, arbustes plantes vivaces i perennes. Amic de Monet, es va inspirar en els impressionistes i la seva manera de plasmar les flors i posant èmfasi en els efectes de la plantació de masses. El jardí de roses segueix sent la seva obra principal. Allà es pot veure 10.000 roses de 1.200 varietats. El parc també compta amb altres nombre d'espècies: a partir de març, bulbs de primavera, al maig, les peònies, clematis, iris, i després al juny, les roses i els lliris d'aigua, a la tardor dalhias i arbres amb fullatge de color, a l'hivern els arbres i els arbusts que floreixen en aquesta estació.

Col.lecció de Peonies

Col.lecció de Iris

Al parc hi trobem Bulbs amb 255 cultivars, Iris amb 330 tàxons, Pelargonium amb 87 subespècies i 50 cultivars, Nymphaea 75 cultivars, Paeonia 154 tàxons i Aster amb 103 cultivars, entre altres.

En aquest roserar cada any i des de 1907, es celebra al mes de juny un concurs internacional de roses noves

Cubo de La Galga - La Palma - Canary Island - Espanya

2011-10-03T20:58:00.032+02:00

El Cubo de La Galga és un barranc situat al nord-est de la Palma, neix a prop del Pico de la Cruz, a la cresta de la Caldera de Taburiente, i des d'aquí baixa cap a la costa de La Galga. Afectat pels vents alisis gairebé permanentment al tram mitjà del barranc, es presenta humit, càlid i ombrívol. Amb aquestes condicions es desenvolupa el monteverde, es tracta d'un ecosistema amb una gran biodiversitat on Ocotea foetens, Persea indica, Laurus novocanariensis ocupen els llocs més humits i amb sòls més profunds, generalment prop de la llera, mentre que espècies com Myrica faya, Erica arborea, Viburnum tinus rigidum, Ilex canariensis, Rhamnus glandulosa i Telinestenopetala, creixen als vessants. En el sotabosc hi trobem Pericallis papyracea, Ixanthus viscosus,i moltes mes.

La laurisilva és un dels boscos més representatius, no tan sols de les Canàries, sinó de la regió macaronèsica. Sempre es troba al nord i nord-oest de les illes per l'acumulació de núvols a una alçada compresa entre els 500 i 1200 m sobre el nivell del mar, això es degut a l'acció dels vents alisis. Les zones on s'esdevé aquest fenomen es coneixen amb noms curiosos. Si el fenomen el veiem des de dalt, és un "mar de núvols" mentres que si es vist des de baix té el nom "panxa de burro".

Woodwardia radicans i Diplazium caudatum són dues espècies de falgueres pròpies de les zones més humides i obagues

Els treballadors del bosc

Balcons de Santa Cruz de La Palma - Canary Island - Espanya

2011-09-22T21:40:00.004+02:00

Santa Cruz de La Palma està marcada per la presència de boniques balconades al llarg de les seves emblemàtiques edificacions. Paradoxalment, els balcons van ser prohibits al segle XVI per Felip II, per sobresortir de les edificacions i treure llum a les carrers estrets que formaven la ciutat. No obstant això, aquesta norma no va ser complerta en la seva totalitat i avui podem contemplar belles estampes de balcons que ornen els seus carrers. Hi destaquen els situats a l'Avinguda Marítima, amb el seu bell color verd i el seu estil mudèjar Hispano.

Ipomea 'Sweet Heart Purple'

Ipomea 'Sweet Heart Purple', Lotus pyranthus,

Els veïns de la Santa Cruz de Palma ha reprès un antic costum com el de decorar les finestres i balcons dels principals carrers del centre històric amb flors i plantes, donant un acolorit com feia anys que no es recordava. La iniciativa ha partit de forma particular per part dels veïns i comerciants de la ciutat que volen d'aquesta manera millorar la presència del lloc.
L'Ajuntament de Santa Cruz de La Palma ha valorat de forma positiva la gradual recuperació de aquesta tradició de decorar amb flors i plantes les finestres i balcons juntament a l'ancestral tradició de mimar amb tota classe de vegetació els patis interiors.

Damunt del tot Aeonium arboreum nigrum

Alyssum Snow Crystals

Tàrraco - Tarragona - Catalunya

2011-09-02T22:18:00.003+02:00

Segons la llegenda, el déu Júpiter abandonà la seva esposa, la mortal Tíria, en enamorar-se de la ciutat de Tarragona, que el va encanta

Tàrraco (l'actual Tarragona) va ser una important ciutat administrativa i mercantil en l'Espanya Romana i el centre del culte imperial per a totes les províncies ibèriques. Va ser dotada de nombrosos edificis, encara que la majoria de les restes avui en dia estan massa fragmentàdes. D'aquell esplendor es conserva un riquíssim patrimoni monumental que ens permet admirar restes com la Muralla que envolta el Casc Antic, el Fòrum, l'Amfiteatre, l'Aqüeducte, la Torre dels Escipions i l'Arc de Barà, entre altres.

Va ser la primera fundació militar romana estable que es va emplaçar fora de la península itàlica, i des d'ella es va vertebrar la futura Hispània. L'any 218 a. de C.,en poc temps es va construir la ciutat que, anys després, es convertiria en la capital de la Hispània Citerior o Tarraconense.
Captivats per la bellesa de les seves platges i la bonança del clima, els romans van dissenyar un pla urbanístic adaptat a la complicada orografia del terreny, amb la construcció de terrasses artificials.
Tarraco es va erigir en enclavament estratègic per frenar les revoltes indígenes en l'època republicana; César va reunir aquí a tots els seus llegats abans d'entrar a Roma, i August va residir-hi en els anys 27-26 a. de C., temps en què Tarraco va ser el centre de la presa de decisions polítiques de tot l'Imperi romà. La ciutat es va convertir en un dels centres urbans més importants de la Mediterrània occidental

Muralla

Passeig Arqueològic a la muralla

Passeig Arqueològic

La Ciutat deTarragona és capital de la província que porta el mateix nom, una de les quatre que formen la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Tarragona és una ciutat oberta al mar que compta amb un destacat port comercial, pesquer i esportiu. Els seus 15 Km de costa donen origen a llargues platges, totes elles de fina sorra i suau pendent. Compte a més amb petites cales protegides per entorns rocosos sembrats de verds pinedes mediterrànies.

Schinus molle i Bougainvillea glabra

Catedral de Tarragona

Passeig de les Palmeres amb el Balcó del Mediterrani - Phytolacca dioica

Balcó del Mediterrani

El Anfiteatro Romano

L'aqüeducte romà de Tarragona (s I aC) és un dels monuments declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 2000

Bosc mediterrani de la Marquesa al costat de la platja

Promenade plantée - Paris - France

2011-08-29T20:48:00.007+02:00

Promenade plantée
Es un espai verd amb més de 4,7 quilòmetres de longitud, al llarg de l'antic traçat del tren de la línia de Vincennes. Comença just darrera de la plaça de la Bastille al costat de l'Òpera fins gairebé bé el Bois de Vincennes. El diferent d'aquesta zona verda / Passeig és que de vegades ens transporta per l'aire a mes de 8 metres d'alçada, on té l'al·licient de poder disfrutar de les vistes elevades sobre els carrers de París, d'altres sota terra. El seu disseny únic, ens fa passar per un viaducte, passarel·les, per un túnel i fins i tot trinxeres, dins del 12è districte de l'Est de París.
La via de ferrocarril per a trens de mercaderies va ser construïda el 1859 que connectava l'estació de Plaça de la Bastilla, a l'estació de Saint-Maur, a 14 quilòmetres al sud-est de París. El 14 de desembre de 1969, aquesta línia de ferrocarril va ser suspesa del seu us. Abandonada durant anys i convertint-se en una zona marginal fins a la dècada de 1990 quan la ciutat de París va transforma la via del tren en un passeig verd per anar a peu. El disseny va ser creat per l'arquitecte paisatgista Philippe Mathieux i l'arquitecte Jacques Vergely
Ben segur Promenade planteé ens recorda el High Line de New York City que van disenya James Corner Field i Piet Oudolf entra d'altres, uns anys mes tard.

Viaducte de les Arts. L'original de 70 arcs de maó vermell del viaducte de 1,5 quilòmetres s'han restaurat, renovat i tancat amb vidre. En l'actualitat alberga tallers d'arts i artesanies, galeries, botigues de mobles, restaurants i cafeteries

Nicotiana tabacum 'Variegata'

Macizo de Anaga - Tenerife - Islas Canarias

2011-08-07T08:38:00.015+02:00

la Laurisilva

El massís de Anaga és una formació muntanyosa del nord-est de l'illa canària de Tenerife, Espanya.

Comprén el terme municipal de Santa Cruz de Tenerife i, parcialment, els de San Cristóbal de la Laguna i Tegueste, aconseguint una altitud màxima de 1.024 m, a la Cruz de Taborno. Amb una antiguitat estimada d'entre 7 i 9 milions d'anys, és una de les zones més antigues de l'illa.

La seva relativa altitud i la seva peculiar situació, en el pas dels vents alisis, la converteixen en una zona especialment humida en comparació amb altres zones canàries, el que ha afavorit l'existència d'una especial diversitat d'hàbitats naturals, entre els quals destaca la laurisilva. El Parc Rural de Anaga és una les zones de gran valor ecològic de Tenerife per la seva especial configuració geològica i per l'extraordinària biodiversitat natural que alberga. El massís de Anaga amaga extraordinaris paisatges, platges recòndites, espectaculars penya-segats i frondosos boscos de laurisilva, una relíquia de la vegetació mediterrània pròpia d'èpoques prehistòriques.
Altres dels grans atractius d'aquest espai natural protegit són la riquesa de la seva avifauna, amb nombrosíssimes espècies, i la pervivència de nombrosos caserius, harmoniosament adaptats al paisatge i habitats per una reduïda població dedicada a preferentment a l'agricultura.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - PLATANUS HYBRIDA / HISPANICA

2011-07-24T08:28:00.003+02:00

Platanus hybrida

El seu origen és incert ja que es tracta d'un híbrid (origen cultivat) Pel que sembla, segons alguns autors, aquesta espècie prové de l'encreuament entre Platanus orientalis, natiu del sud-oest d'Àsia, i Platanus occidentalis, natiu de la zona atlàntica dels Estats Units. Hi ha tot un seguit de formes intermitges entre tots dos que de vegades fa difícil la seva determinació correcta.

Si bé hi ha qui els situa a Espanya, per aquest motiu se li denomini hispanica, també hi ha corrents que ho fan a Londres i fins i tot a Turquia. En el que tots coincideixen és que es desconeix en estat salvaje, encara que es puguin trobar en l'actualitat, exemplars naturalitzats en marges de rius i rierols. Aquells que situen el seu origen a Espanya, daten el seu origen al segle XVII, època on les dues espècies (Platanus orientalis i Platanus occidentalis) van tenir la primera oportunitat de coincidir en el temps.
El Platanus x hispanica és un arbre de grans dimensions que pot superar tranquilament els 30 i fins i tot els 40 metres d'altura.És molt utilitzat com a arbre urbà en grans avingudes i per descomptat en els parcs i jardins de moltes ciutats. Es tracta d'un arbre monoic caducifoli de gran talla, amb un tronc principal recte i alt. La seva escorça és prima i tendeix a desprendres en plaques.

La seva copa és frondosa i de gran volum, d'aspecte arrodonida encara que amb podes successives es poden adoptar altres formes.
Les fulles del Platanus x hispanica són palmat-lobades i palmatinerviades, té tres o cinc lòbuls desiguals. El seu pecíol té una longitud que oscil.la entre els 5 i 8 centímetres, eixamplat a la base. El seu feix és de color verd brillant i glabre, mentre que el seu revers és una mica més clar i pubescen. El Platanus x hispanica, és un arbre molt resistent i longeu. Prefereix els sòls lleugers i frescos, encara que la seva rusticitat en aquest aspecte el fa ideal per ser utilitzat com a arbre urbà. En aquest cas i com a conseqüència del seu gran desenvolupament, cal emplaçar en llocs espaiosos.

El Passeig de la Boca de la Mina

Al nord de la ciutat de Reus ens hi trobem un Passeig de Platanus centenaris, d'una longitud 1,300 m aproximadament.
El Passeig de la Boca de la Mina és un passeig arbrat format per una doble alineació de Platanus x hispanica. Té un important valor social i de lleure, des de fa molts anys ha estat utilitzat pels habitants de Reus per el lleure familiar, de festeig o de relació social. un lloc on els nens realitzen els seus primers contactes amb la naturalesa, amb les sortides escolars, tambe fet servir com a punt de partida o arribada de excursions. A la part alta del passeig es troba la coneguda Font de la Boca de la Mina i l'obra Modernista de Luis Domenech Montaner l'Institut Pere Mata.

La qualitat i conservació del seu arbrat és prou òptima, des de força temps no s'efectuen podes dràstiques, només podes de seguretat o de formació en exemplars de nova implantació, el que dóna el tret diferenciador d'aquest passeig. En el seu tram baix, on un nou creixement residencial no ha interferit en el seu caràcter original, sinó que hi ha donat encara més sentit, aportant un nou públic amb diferents usos associats. Així s'ha dut a terme una remodelació que assegurant la seva pervivència i conservant el seu aspecte semi-urbà, se han incorporat la il luminació i equipaments urbans.

A la zona inicilal sud hi trobem La Font del Lleó

Tanca i elements decoratius laterals del passeig

Boca de la Mina Any 1904

L’Areny i L'Ermita de la Mare de Deu de la Roca - Mont-roig del Camp - Catalunya

2011-07-16T12:38:00.030+02:00

El L'Areny és una muntanya de 394 metres que es troba entre els municipis de Mont-roig del Camp i de Vilanova d'Escornalbou a la comarca del Baix Camp. Està formada pels gresos rogencs del Buntsandstein i, la seva naturalesa silícica fa que s'hi desenvolupi una vegetació lligada a substrats arenosos i de terrenys àcids. L'arena formada per l'erosió, s'aprofitava per a l'obtenció de vidre. Els abrics que formen les parets rogenques, a manera d'altars, foren refugi d'assentaments humans prehistòrics.

La Muntanya de l’Areny

La Muntanya de l’Areny.
El pintor Joan Miró, captivat per la força d’aquest paisatge, l’immortalitzà en diversos quadres mentre estiuejava a Mont-roig

El Santuari de la Mare de Déu de la Roca (294 m), excel·lent mirador del Baix Camp, és un senyal destacat pels mariners, lloc de geologia impactant (gresos vermells del Triàsic inferior Buntsandstein, sovint clivellats de taffoni), font d’inspiració artística... sens dubte és un indret màgic.

L'Ermita de la Mare de Deu de la Roca

Damunt l'ermita de la Roca hi ha la capella de Sant Ramon, emblanquinada destaca sobre la rojor de la roca i el blau del cel, servint encara avui per orientar els mariners

Modelatge d'arenisca
En funció de la seva forma i mida les cavitats que hi apareixen a la roca reben les denominacions de: alvèols, taffoni, grammar, nius d'abella, etc.

La seva gènesi en bastant complexa, intervenint-hi la dissolució del ciment calcari de la roca, haloclastia (disgregació per formació de sals), cicles repetits d'humectació / dessecació, l'acció del vent, les febleses de la roca, etc.

L'Ermita de la Mare de Deu de la Roca

Vallée d' Ossau - Parc national des Pyrénées - France

2011-07-12T21:23:00.005+02:00

El Parc Nacional dels Pirineus és un dels deu parcs nacionals de França. Està situat al sud del país, a la part occidental de la serralada, i a cavall entre els departaments de Hautes-Pyrenées (Midi-Pyrénées) i Pyrenées-Atlantiques (Aquitània).
Creat el 1967, compta amb una superfície de 50.000 hectàrees. D'oest a est, comprèn l'alt Vall d'Aspe, la reserva del Midi d'Ossau, el Balaitus, el massís del Vignemale, els circs de Gavarnie i Troumouse, i el Néouville. La regió de Cauterets es considera el centre geogràfic del Parc. El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, a la vessant espanyola dels Pirineus, limita pel sud, formant part tots dos de la denominació Pirineus-Mont Perdut, que delimita al extens conjunt muntanyós transfronterer, i inscrit des de 1997 en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
El Parc té com a finalitat preservar la bellesa dels paratges i protegir les espècies vegetals i animals en perill d'extinció, recolzant-se en una reglamentació molt estricta. Al voltant del Parc, una zona de 160.000 hectàrees es beneficia d'inversions econòmiques, socials i culturals que tracten de frenar l'èxode rural i desenvolupar l'equipament turístic de la regió.

Vallée d' Ossau

Lacs d' Arrémoulit

Marmota alpina (Marmota marmota).

Marmota alpina
A la vora de l'extinció en el passat, les marmotes han crescut de forma espectacular en nombre, i viuen ara entre les roques en petits grups, al 1948 és van realitzar les primeres introduccions de marmotes al Pirineus francesos procedents dels Alps amb l'objectiu de reduir la predació de l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d'isard.

Passage d'Orteig

Lac d'Arrious

Pic du Midi d' Ossau ( 2.884 m )

Gentiana alpina

Parc Nacional d'Ordesa - Pirineu Aragonès - Huesca

2011-07-10T22:09:00.009+02:00

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, situat al Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarbe, Aragó (Espanya), i està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Sector Ordesa

La vall d'Ordesa, un espai natural que ja va assolir la categoria de Parc Nacional el 1918. Un Vall oberta, espaiósa, pintada amb una infinitat matisos de colors verds segons el tipus d'arbrat o prats. Una vall d'estructura especial i aspectes geològics singulars, modelat en el passat per la força de les glaceres.
En els seus vessants observem unes fortaleses poderoses, autèntica muralla colorista En el fons de la vall, el silenci i la diversitat de la fronda vegetal, Pi silvestre, avets, bosc de Faigs, pi negre ....
La flora del Parc consta de prop de 1400 espècies, el que representa gairebé el 45% de les plantes del Pirineu Aragonès, de les quals 82 són plantes exclusives del Pirineu, és a dir, la meitat dels endemismes de la serralada. En els més de 30 pics de més de 3000 del territori protegit i la seva perifèria es poden veure prop de 100 espècies, el que suposa les dues terceres parts de la flora alpina del Pirineu.
Una de les característiques principals del Parc és la presència de grans superfícies de penya-segats i parets, així com de lleres calcàries, que alberguen una gran quantitat d'espècies exclusives (endèmiques) del Pirineu, com Borderea pyrenaica, Campanula cochleariifolia, Ramonda myconi, Silene borderei , Androsace cylindrica, Pinguicula longifolia, Petrocoptis crassifolia, etc.
Un dels primers estudiosos de la flora d'Ordesa és Pedro Montserrat Recoder.

Cascades de la Cova

Ramonda myconi
Planta vivaç, que floreix entre els mesos de maig i juny, amb formats compresos entre els 0,05 i 0,15 mts. i que es troba en les zones muntanya i subalpina. En les esquerdes i racons calcaris i amb preferència en les obagues, des de maig a juliol floreix cridanerament aquesta planta, única representant de les gesneriàcies a Espanya. Ramonda és pròpia del Pirineu català i aragonès. Aquest curiós relicte terciari és una de les poques plantes vasculars capaç de rebrotar després de la seva total dessecació, és el que s'anomena una planta reviviente. Això és possible gràcies a la presència d'un carbohidrat, la rafinosa i l'acumulació d'un altre en el moment de la dessecació, la sacarosa, que impedeixen la cristalització i la mort cel lular

Pinguicula longifolia´
Es una planta insectívora endèmica del Pirineu Central

Cascades Grades de Soaso

Gentiana lutea

El GR-11, també conegut com Senda Pirenaica, és un Gran Regorregut que creua tot el Pirineu espanyol d'Oest a Est , Surt del Cap Higuer al Mar Cantàbric, s'endinsa uns trams a Andorra. i arriba fins al Cap de Creus en el Mar Mediterrani.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - JACARANDA MIMOSIFOLIA

2011-06-30T22:25:00.009+02:00

La Jacaranda és un arbre de fullatge caduc o semi caduc, de gran port i resistència, copa ampla i ramificada i vistosa floració. Nativa de les regions tropicals i subtropicals d'Amèrica del Sud (sobretot Argentina, Brasil i Uruguai). Fulles doblement compostes amb folíols petits, semblants a les fulles de les falgueres, el que li confereix a la copa un característic aspecte de lleuger. Té una abundosa i vistosa floracio blau-violeta, en grups, la flor te forma de campana de uns 4 cm, els arbres floreixen durant la primavera normalment nus abans del creixement de les fulles. Els fruits en càpsules són llenyosos color castany, de forma oval, semblants a castanyoles de fusta, amb dues tapes que s'obren quan maduren. Aquestes càpsules queden força temps a l'arbre i contenen al seu interior llavors alades. Molt emprat com arbre ornamental en arbrat urbà.

Etimologia: Jacarandá és un nom d'origen Guaraní (llengua aborigen de Paraguai), que significa fragant; mimosifolia, del llatí, fa referència a la similitud de les seves fulles de l'acàcia mimosa
.

Carrer d'Astorga

Bitllet de 5 Nafkas d'Eritrea

LA CIUTAT DE LA JACARANDA

L'any 1888 Pretòria va ser la primera Ciutat on es va introduir la Jacaranda a Sudafrica, per JD Cilliers que du dos exemplars des de Rio de Janeiro, on els va plantar al seu jardí, a les hores l'arbre es va tornar tan popular que el 1898, James Clark, un horticultor va obtenir un contracte del govern per plantar centenars d'arbres a tota la ciutat. Els arbres es van adaptar tan bé, que actualment Pretòria té al voltant de 50.000 exemplars i és anomenada La Ciutat de la Jacaranda. Avui en dia estan popular que en alguns païssos de l'Àfrica la tenen impresa en la seva moneda. Però hi ha una gran controvèrsia, certs grups ecologistes i altres, consideren la Jacaranda com una planta invasiva i en canvi la gent del carrer es mostra encantada amb aquest vegetal per la seua popular floració.

La Bambouseraie de Prafrance - Anduze - France

2011-06-27T22:27:00.002+02:00

La Bambouseraie, situada a Générargues, a les proximitats de Nimes i Montpellier, té el seu inici al 1856 quan Eugène Mazel, un famos botànic va començar aclimatant espècies exòtiques de la Xina, Japó, Amèrica del Nord i l’Himalaya.
Al 1902 Gaston Nègre apasionat de les plantes aconsegueix la Bambouseraie, els seus hereus continuen introduint noves espècies, fins que al 1953 obren el parc al públic.
Actualment, La Bambouseraie un espai on el protagonista indiscutible és el bambú.

Marché aux Fleurs - Paris

2011-06-25T22:09:00.006+02:00

Just al costat de "Tribunal de Commerce" hi trobem una curiositat dedicada completament a les flors, aquest petit mercat pintoresc de l'illa de la "Cité" és una visita d'allò més perfumat a la vora del Sena.
Instal · lat des de 1808, aquest mercat bucòlic, es arrecera davall agradables pavellons metàl.lics. On proposa una gran oferta d'allò més diversa de flors, plantes, arbustos i complements. Les torretes s'exposen per dotzenes de milers. Geranis, Violetes, Plantes culinàries, fúcsies, i altres plantes que se succeeixen en el decurs de les quatre estacions de l'any. Les Diferents formes convinat amb la multitut de colors fan que nombrosos pintors i artistes s'acostin en aquesta praderia florida urbana, on amb les seues traces plasmin dins de les seues aquarel · les i olis, la bellesa d'aquest petit racó de Paris. Els diumenges, el mercat es completa amb la venda d'Ocells on trobem espècies d'allò més rars i extranys.

ARBRES DELS CARRERS DE REUS - TIPUANA TIPO

2011-06-20T22:56:00.004+02:00

Natiu dels boscos subtropicals de Bolívia i del nord-oest d'Argentina (Jujuy, Salta, Tucumán), cultivada en regions temperades d'Europa i dels Estats Units. A les zones urbanes és freqüent la seva alineació en carrers avingudes, i passeigs, també a jardins per la seua magnífica floració groga, (no apte per a amples comuns, per la seva gran copa i arrels agressives).
Tipuana nom donat al gènere per George Bentham en 1853 i que deriva de Tipu, nom natiu de l'arbre a Bolívia . Arbre de gran port, arribant fins a 25 m o 35 m d'alçada i diàmetre fins hi tot de 1,50 m, fuste mitjana i normalment recte. Escorça gruixuda de color terrós grisenc, amb esquerdes longitudinals paral.leles i dividides en plaques persistents de 2 a 3 cm d'ample per 2 a 5 cm de llarg. Branques gruixudes i nombroses, flexuoses, ondulants, que formen una capçada espessa i arrodonida, les branques a la vegada es divideixen en altres de diàmetre menor que a la vegada ho fan en branques petites, sent penjants les mès distals, les ferides realitzades sobre la planta exsuden una resina de color vermell rosat, que es solidifica en contacte amb l'aire. Fulles semipersistents, tardanament caduques, imparipinadas, amb 6-11 parells de folíols i raquis de 10 a 20 cm de llarg, gairebé glabres. Flors hermafrodites, llargament pediceladas, color groc daurat amb estries morades o vermelloses, disposades en raïms axil ∙ lars i terminals, normalment simples; fruit, sàmara glabra estípit, amb una ala coriàcia, castany grisenca a la maduresa; llavor petites, oblongues, en número de 3 o 4, allotjades en compartiments transversals.

Carrer del Pintor Fuster

Parc Natural del Cap de Creus - Girona

2011-06-17T22:28:00.015+02:00

El Parc Natural del Cap de Creus, amb una superfície total de 13.843 hectàrees, és el primer parc marítim-terrestre del Catalunya. Està situat a la comarca de l’Alt Empordà i s’estén pels municipis de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses. Va ser creat el 1998 per protegir la península del cap de Creus i el seu entorn marí.

La península del cap de Creus es troba a la part més oriental de la península Ibèrica, a l’extrem mediterrani del Pirineu axial. Es tracta d’un espai natural de primer ordre dotat d’una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món, que és fonamental per a la comprensió de l’evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya. Des del punt de vista biològic, són especialment destacables la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal.

Fantàstica l'actuació que s'ha dut a terme al Cap de Creus amb un gran respecte per al medi, una intervenció jo diria que gairebé perfecta, per l'eliminació del Club Med, un vetust i aberrant centre de vacances enmig d'una joia natural, que es va realitzar en els anys 60.

Els vegetals de Cap de Creus ha estat induïts per la climatologia i l'activitat humana. Bona part del paisatge que en embolcalla el Cap de Creus, són camps de vinyes i olivers abandonats, sostinguts per feixes (murs de pedra seca).

D' un altra banda, la freqüència del fort vent, La Tramuntana, ha obligat a les espècies vegetals adaptar a les seves fortes ratxes que assequen l'ambient i aporta salinitat a les plantes i al terra.
Hi han molt poques zones que estàn cobertes per arbres, dels arbres que hi ha, els més comuns són Pinus halepensis i Quercus suber. També disposa d'una gran diversitat de flora, protagonitzada per espècies alguna d'elles endèmiques com: Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus, Erica arborea, E. scoparia, Cistus monspeliensis, C. salviifolius,C. albidus, a més de Calicotome spinosa, Limonium geronense, Astragalus massiliensis, Seseli farrenyi i Euphorbia dendroides entre unes altres.

Astragalus massiliensis

Armeria ruscinonensis

Parc Central del Poblenou - Barcelona

2011-06-13T10:33:00.005+02:00

Més de cinc hectàrees de verd on predomina la vegetació mediterrània, que comparteix espai amb àrees temàtiques el seu disseny es de l'arquitecte francès Jean Nouvel.
És un espai on cada element vegetal o del mobiliari urbà vol tenir una doble funció, pràctica i decorativa. Un exemple són els punts de llum de diferenta tipologia.
El parc està encaixat en un triangle format per tres illes diferenciades, a cada una de les quals hi ha zones temàtiques amb funcions concretes. Entre les més sorprenents hi ha el Cràter-pou del món, un camí en forma d'espiral envoltat de flors, majoritàriament Bougainvillea, que simula un cràter. O Nius i pous dels cels: els nius són espais que conviden al repòs amb enfiladisses que fan de tapís, i els pous del cel, unes estructures metàl·liques amb malla recobertes de flors i lianes. Cal esmentar també les Voltes i falgueres gegants, un espai format per una seqüència de quatre voltes vegetals que van perdent alçada a mida que s'apropen al denominat paisatge lunar, una muntanya amb la qual es tanca la perspectiva del parc i que resulta ser la cobertura de la central de recollida pneumàtica de residus.
Altres espais són la Plaça de la sardana, els Rams de flors, les Cabanes sota la pluja, l'Illa sota la cúpula, els Espais i jardins aromàtics, el Túnel de flors o els Troncs pilones.

Aquest parc s'ha intentat dissenyar amb criteris mediambientals. Compta amb un dispositiu d'emmagatzematge i tractament d'aigües que garanteix el reg a tots els punts del parc a través d'un sistema de degoteig amb aigua freàtica.
Només arribar-hi es pot veure que el seu perímetre està aïllat de l'exterior per una gran mur vegetal amb una tanca de Bougainvillea. Ja a l'interior, la varietat d'espècies és destacable per la seva quantitat, moltes d'elles no gaire encertades.

Predomina la vegetació mediterrània, Hi ha uns 1.000 arbres, a més de 35 palmeres, més de 5.000 arbustos i una xifra similar de cactus i plantes suculentes i gairebé 11.000 plantes enfiladisses. Ben segur s'ha tingut més en compte el disseny que la funcionalitat.

La Défense - Paris

2011-06-06T21:47:00.005+02:00

Skyline de La Défense

La Défense és un nou barri de negocis que porta el nom d'un monument commemoratiu de la defensa de París el 1871.
L'espai esta basicament dedicat a oficines i està esquitxat amb escultures a l'aire lliure que fan que el conjunt sigui curiós i interessant.
L'element característic principal és La Grand Arche, que tanca la llarga perspectiva que s'inicia en el Louvre i passa a través de la Concorde i l'Arc del Triomf fins a arribar a l'arc dissenyat per Otto von Spreckelsen.
La Grand Arche és un immens cub de formigó (en el seu espai interior gairebé hi cap la catedral de Notre-Dame) recobert de vidre i marbre de Carrara, construït d'una sola peça (sense juntes de dilatació).

JARDINS COSTA LLOBERA - MONTJUÏC - BARCELONA

2011-06-04T09:38:00.002+02:00

Una de les col.leccions de cactus, suculentes i palmaceas més importants del món està a Barcelona. Es tracta dels Jardins de Mossèn Costa i Llobera, que ocupen més de sis hectàrees de la muntanya de Montjuï.
La gran major part són exemplars propis de països amb climes tropicals, subtropicals i subdesèrtics, que poden créixer en bones condicions en aquest lloc gràcies a la seva orientació sud-est, cara a mar, amb un microclima ideal per a les plantes crasses, els jardins es varen construir a finals dels anys seixanta en la pendent de la banda de de Miramar de Montjuïc.

Dasylirion Serratifolium

Aquest natiu d'Oaxaca, Mèxic, té fulles verdes - blavoses amb punxes de color blanquinós. Les superfícies de les fulles té una aparença com un fi paper de vidre. creix al voltant de 1,8 metres d'alçada i amplada li agrada una ubicació calenta i seca, resistent fins a -10C

Le Sentier des Ocres - Roussillon

2011-06-02T20:01:00.003+02:00

Un indret on la bellesa és el resultat del treball combinat d'humans i la natura. En els segles XIX i XX Roussillon va viure una frenètica explotació de la indústria de l'ocre, fet servir per diversos usos de tota índole, a mitjans del segle XX amb l'aparició dels tints sintètics, va anar desapareguent l'aprofitament de les pedreres, fins al seu tancament gairebé total.
L'espectacle és un procés de fa 230 milions d'anys, quan el mar cobria la Provença, i en ella es van dipositar terres ferruginoses, que amb el pas del temps es van transformar en color ocre. Per visitar aquestes antigues pedreres d'ocre, cal seguir Els Sentier des ocres d'1 km d’allargada, que travessa un congost de formes fantàstiques amb un bosc de pins de fons, on podem trobar fins a 25 tonalitats des del delicat groc passant pel taronja viu i foc vermell

Pinus pinaster
Arbre de gran port, podent aconseguir a prop dels 40 metres. La escorça es gruixuda, molt trencada, de tons marró vermellós, que allibera abundant resina. Acícules llargues i fortes de gruix considerable i de color verd fosc. les Pinyes són molt grans i arrodonides, situades directament a la branca o mitjançant un curt pecíol i amb els escudets punxents

Serra de Llaberia - Tarragona

2011-05-21T08:57:00.009+02:00

El paisatge de la serra transmet la sensació de lloc recòndit, en aquest espai natural protegit hi ha serres de difícil accés i desconegudes, a tocar de les zones menys poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp,el Priorat i la Ribera d'Ebre de la provincia de Tarragona. La complexa orografia de la Serra de Llaberia condiciona el seu paisatge vegetal, format per un conjunt molt divers d'espècies i de comunitats. La vegetació pertany al domini corològic mediterrani (alzinars, matolls ...) amb algunes penetracions euro-siberianes (rouredes seques) i oromediterrànies (matolls xeroacàntiques, prats de riscos). Les formacions vegetals més extenses de la Serra de Llaberia són els matolls, dominades per garriga, fruit sobretot de la intensa activitat humana que es va dur a terme, combinada més recentment amb l'acció dels incendis forestals

Alyssum spinosum

Asphodelus cerasiferus

La Miranda i Mont-Redon

Aphyllanthes monspeliensis

Salvia pratensis

Pépinière Filippi - Olivier Filippi

2011-05-08T21:58:00.161+02:00

Pépinière Filippi:

Son una petita empresa especialitzada en la producció de plantes per jardins secs i condicions difícils. Durant més de vint anys han estudiat les plantes resistents a la sequera, vent, pedra calcària i moltes vegades el fred del rigurós Llenguadoc al Sud de França.

Inicis de primavera 2011

Sempre han tingut clar que les Plantes de les zones Mediterrànies eren el futur. El viver i la seva casa estan envoltats de jardí, on podem observar les combinacions de plantes. El jardí de demostració està obert als visitants, és un laberint de camins de grava entre plantes aparentment aleatòries que en realitat han estat curosament planificades. Un espai on no existeix la parafernàlia de programadors de reg, ni màquines de segar, ni retallar tanques, ni torbes, ni humus, es tracta del terra original sense modificacions, amb plantes (o herbes segos se miri) presioses, recopilades per el matrimoni Filippi a través de viatges per tot el Món Sec.

Les diverses estratègies per a l'adaptació de les plantes al clima mediterrani

El clima mediterrani presenta unes restriccions acusades per a la vida durant l'època estival. La manca de precipitacions conjuntament amb les elevades temperatures produeixen unes condicions de gran demanda d'aigua per les plantes.

El potencial d'evaporació que presenta l'atmosfera és molt elevat. Qualsevol planta que no tingui cap mecanisme per aturar l'aigua que contenen els vasos conductors de la planta ("xilema" i el "floema") provinents de les arrels de seguida quedaria pancida i dessecada. Per això, totes les plantes, no només les mediterrànies, tenen unes comportes que s'obren i tanquen anomenades estomes, i que es troben en totes les fulles. Són les obertures per on la planta transpira, fotosintetitza de dia, i respira a la nit (quan no hi ha llum). Aquestes comportes, en el cas del clima mediterrani, estan molt ben regulades i protegides de l'excessiva calor i la dessecació per pèls i concavitats. Això fa que durant les hores més càlides i els dies més secs, els estomes estiguin tancats, per a evitar excessives pèrdues d'aigua a fulles i arrels. Però per assegurar millor que l'aigua no es perdi per difusió a través de les parets de la fulla, les plantes han desenvolupat més estratègies. D'una banda, han enfortit i impermeabilitzat les fulles amb un teixit molt resistent anomenat esclerènquima, que impossibilita la pèrdua d'aigua que no sigui pels estomes. Les fulles amb aquest tipus d'adaptació s'anomenen fulles esclerofiles. D'altra banda, per evitar un excessiu escalfament del teixit vegetal en les hores que la planta no transpira, les fulles redueixen la seva superfície absoluta i la relació de volum (relació superfície / volum que té el seu òptim en les formes esfèriques o bé cilíndriques). Cal pensar que quan es transpira hi ha una pèrdua neta d'energia calorífica i això redunda en una refrigeració activa de la fulla. Això fa que les fulles de la planta siguin petites i planes o bé llargues i cilíndriques (o bé recorbades com en el romaní). Exemples d'aquestes adaptacions són els arbustos dominants en el fynbos sud-africà o el chaparral californià.

Una altra adaptació a l'excés de temperatura és el recobriment per una densa capa de pèls blancs i lanosos que aïllen a la planta de les temperatures extremes i reflecteixen els raigs solars, evitant així el màxim el absorció de calor.

Feu clikc per visualitzar més imatges de Pépinière Filippi

El jardi Sec - Dry Garden

2011-05-05T21:57:00.028+02:00

L'aigua és un recurs molt valuós a nivell local i mundial. Les precipitacions a la conca mediterrània són escasses i mal distribuïdes, grans tempestes a la primavera i tardor amb períodes amplis de sequera, el clima està classificat com a "semi-àrid".

Osteospermum amb Dymondia margaretae, Nassella tenuissima ...

Això significa que els jardiners han d'aprendre a crear jardins que requereixen molt poca aigua .... el jardí sec no necessàriament han de ser escassos en el fullatge, en color i el creixement exuberant. El Jardí sec no són jardins de color marró, gris, res podria estar més lluny de la realitat, evidentment es necessita una bona planificació de plantació i coneixement de les espècies que introduïm en el nostre jardí. a més la jardineria és més fàcil quan es té en compte el clima local.

Primavera al Jardi Sec

Gaura lindheimeri surt espontàniament en el nostre jardí

Arctotis en primer pla, llàstima que el fred la perjudiqui

Detall d`Eschscholzia californica

Hi ha molts usos documentats de la roselles de Califòrnia pels nadius americans, la utilitzaven per rentar els cabells en una decocció de flors per eliminar els polls, i també dipositan flors sota dels llits dels nens per ajudar al seu somni.

El Front Maritim de Cambrils

2011-04-26T22:13:00.000+02:00

Cambrils és un municipi de Catalunya, integrat a la província de Tarragona, i de la comarca del Baix Camp. Cambrils gaudeix d'un clima molt benigne i suau, amb temperatures mitjanes durant l'estiu de 25 º i en l'hivern de 12 º. La Vila de Cambrils, ancorada en un racó privilegiat del la Mediterrània, al centre de la Costa Daurada, envoltades per les serralada de Llaberia, d'Argentera i de la Mussara, de suaus pendents que desguassen al mar

Cambrils disposa més de nou km de front maritim

Washingtonia robusta

Passeig Maritim de Ponent

Washingtonia robusta, Originària del Nord de Mèxic dels estats de Sonora i Baixa Califòrnia, aquesta palmera de ventall arriba a assolir els 25 metres d'alçada que juntament amb l'escàs gruix del seu tronc li dóna un port majestuós i elegant. Es hibriden amb facilitat amb la Washingtonia filifera, de tronc més gruixut i fulles més dures i menys pèndules, resultant exemplars amb característiques intermedias. Els fruits són de color negre esfèrics d'1 cm de gruix i germinen amb molta facilitat, i és freqüent veure'ls brollar en esquerdes i també sota dels exemplars adults on formen un veritable gespa de llavors germinades, sent una potencial planta invasora. Seria desitjable que s'utilitzen en jardineria únicament peus masculins, per evitar en el possible la seva proliferació, més que probable, en un futur.

Les seves fulles són de color verd clar i palmades de fins a un metre de diàmetre, dividides fins a la seva meitat en segments punxeguts, amb l'àpex bífid i acompanyat de filaments. El seu gruix pecíol també assoleix fins al metre de llargària amb dents recorbats en els marges

Port Pesquer de Cambrils

Escultura "El Pla de les Serenes"

El Pi Rodó (Pinus pinea)

Arbre centenari declarat d'interès local i Comarcal. s'aixeca robust al passeig marítim de la platja del Regeral,
és punt de referència per la seva singularidad natural.

PARC GÜELL (BARCELONA)

2011-04-22T10:24:00.003+02:00

La Muntanya Pelada
El projecte inicial de en Gaudi era construir una luxosa urbanització, per sort va resultar ser un estrepitós fracàs comercial. Només es van vendre dues parcel·les. Gràcies a aquesta falta d'acceptació, anys després, aquesta zona es va convertir en un parc públic de Barcelona.

El banc serpentejat i allargat que podrien donar cabuda a 5.000 persones.

El trencadís
Es tracta d'una tècnica d'aplicació relativament nova que no es va fer servir fins al Modernisme i que va ser impulsat com un sistema decoratiu per Gaudí i els seus deixebles, molt especialment en Jujol. En el trencadís, normalment els materials són de ceràmica o altres materials de fàcil fragmentació. Això va permetre realitzar magnifiques obres d'art amb restes de rajoles trencades (d'aquí el nom de trencadís) que d'altra banda no tindrien cap utilització pràctica. Normalment el trencadís s'utilitza per a la decoració de superfícies verticals exteriors. Gràcies a la seva policromia s'obtenen efectes decoratius d'una gran varietat i riquesa. El trencadís té l'avantatge per la seva ràpida aplicació i per oferir un disseny molt espontani

La Ola de Gaudi

El Parc de Pedra Tosca

2011-04-21T09:03:00.009+02:00

Les Preses - Olot

Acer i Roques

El Parc de Pedra Tosca esta format per un laberint de camins, parets seques, artigues (camps de conreu) i cabanes, i amb un paisatge canviant al llarg de l’any, ens acull i ens torna al silenci i a la sensació de viure sense pressa, però també ens ajuda a entendre l’extrema necessitat i tenacitat humanes per modificar un territori de tant excepcional duresa. La delicada combinació d’intervencions per restaurar i recuperar el paisatge ha fet que el Parc de Pedra Tosca sigui Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba. Un espai obert que constitueix un exemple de recuperació de paisatges naturals dels volcans i els camps de cultiu amb una combinació d’elements artificials i naturals.

La ruta comença al Baixador de Codella, un petit edifici situat al peu de la Via Verda del Carrilet Olot-Girona que havia estat la caseta del guardabarreres del tren.

Hi ha la possibilitat de realitzar dos itineraris diferents, un més llarg que l'altre però amb dós igualment interessants. Els recorreguts, que estan senyalitzats sobre el terreny amb panells numerats i amb informació de cada lloc, comencen en el mateix punt i se separen a mig camí. El primer, de dues hores de durada, segueix de prop el perímetre del parc i arriba fins al municipi d'Olot, el segon, d'una hora de durada, passa per l'interior. Tots dos tornen a coincidir en l'últim tram i arriben junts al punt de partida, al municipi de les Preses.

A pocs metres del baixador hi ha l'entrada del parc, un corredor de llistons de ferro perfectament integrat en l'entorn. Aquesta obra va valer als seus creadors-els arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta-un premi de paisatgisme. El pas per aquest espai t'ajudarà, com si es tractés d'una porta a una altra dimensió, a submergir-te en la màgia d'un paisatge dur i, alhora, fràgil. De seguida veuràs que la terra que trepitges és la mateixa que separa les parcel de conreu en forma de petits murs. El parc, format per la colada de lava del volcà Croscat, va ser un bosc de Quercus robur fins a principis del segle XIX, quan es va talar per extreure'n carbó i fusta. Després es va començar a Artigas i es va procedir al trasllat de pedres volcàniques per formar petits cultius envoltats de murs de pedra seca. Són les artigues que es poden veure encara avui al passejar per la zona. Algunes d'aquestes artigues disposen de petites cabanes o refugis fets també amb materials volcànics. Moltes són, des del punt de vista tècnic, veritables obres d'enginyeria. S'explica que una d'elles-la de l'Artiga del Coix-podia haver estat una ermita preromànica, afirmació que corroboren les arcades del sostre i la peculiaritat de la seva llosa posterior.

És un lloc nascut amb la voluntat de recuperar, respectar i consolidar les actuacions que van dur a terme els nostres avantpassats fa uns 150 anys.

L'ESTUFA FRIA - LISBOA

2011-02-26T22:55:00.001+01:00

Monstera deliciosa

Aquesta planta és originària d'Amèrica Central, dins de la selva tropical mexicana. Pertany a la família de les Aráceas. El seu nom científic és Philondendron pertusum (Monstera deliciosa), que prové de les paraules gregues Phileo (estimar) i dendron (arbre). El gènere Philodendron es divideix en dos grans grups de plantes: arbustivas -amb espècies com Philondendron bipinnatifidum (Brasil) i Philondendron callinofolium- i anfiladises com el Philondendron scandens o el Philondendron pertusum. També es troben nombroses espècies híbrides. El Philondendron pertusum emet arrels aèries i necessita suports durant el seu cultiu i desenvolupament,.. Les fulles, persistents, són de verd intens en la seva part superior, grans, amples (poden arribar a fins a 60cm.), i de tonalitat més clara a la part inferior. El fruit és pot menjar quan es madur, si no és així pot ser tòxic.

PARADÍS EL MIG DE LA CIUTAT

El Parc Eduardo VII, catalogat com el jardí més gran de la ciutat de Lisboa, conté en la seva interior zones de jocs infantils i d'activitats esportives, grans avingudes que conviden al passeig i el que és el nostre principal objectiu:

l'Estufa Fria
L'Estufa fria és un complex d'hivernacles que està situad dintre del Parc Eduardo VII. Està estructurat en tres espais diferenciats, que són: -Estufa freda, on la temperatura és l'ambiental, és a dir, no hi ha cap tipus de climatització. -Estufa Quente, on se situen les espècies tropicals i la temperatura de les quals és molt més elevada, a causa de la cobertura de vidre que eleva les temperatures notablement. -Estufa Doce, on estan situats els cactus i suculentes.

L'origen de l'Estufa Fria es pot qualificar com de casualitat. En un extrem del parc havia una pedrera abandonada que un jardiner, per la seva orientació cap al sud, va aprofitar per a protegir una sèrie de plantes sensibles als freds vents del nord. La idea va agradar i es va potenciar tant que va acabar obrint-se al públic en 1930 amb el nom d'Estufa Fria. Aquest nom es deu al fet que el seu sostre de llistons de fusta dóna ombra però no calor, com la seva veïna l'Estufa Calenta, que es va construir a la fi de la dècada dels 50, en la part més alta de la pedrera, amb sostre i parets de vidre per a rebre el màxim de llum. El conjunt es completa, en l'exterior, amb un llac en les riberes del qual s'intenta recrear un paratge subtropical.

Segons els seus responsables, amb l'Estufa Fria no s'ha pretès mai tenir un Jardí Botànic pròpiament aquest sinó crear un espai el més natural possible i protegit dels excessos climàtics de Lisboa on es puguin mantenir en bones condicions plantes de la més variada procedència.

SANTA CLOTILDE ( Lloret de Mar Costa Brava )

2010-12-28T20:47:00.001+01:00

cupressus sempervirensConífera de forma piramidal, de creixement mitjanament ràpid; pot arribar a 30 m alçada. i 1 m de diàmetre, les seves fulles estan disposades en ramillons en formes d'escates el fullatge es verd fosc. La seva fusta és vermellosa i d'olor agradable. Pot arribar a fins a 400 anys de vida. Les fulles són escamiformes, primes, aplanades, amb punta obtusa, deprimides, imbricades, de color verd fosc mat, sense glàndules resiníferes. Inflorescències masculines terminals, solitàries o en grups i les femenines formant cons auxiliars. Floreix a la fi d'hivern i un mateix exemplar produeixen flors masculines i femenines; les masculines formen cons ovals de color verdós que pengen de les puntes de les branques. Els femenines són lleugerament esfèrics, es componen al voltant de 12 escates i al desenvolupar-se es converteixen en un gàlbul globular de 3×4 cm, de color verd al principi tornant-se a vermellós i marró a l'arribar a la maduresa.

El Jardi vertical

Els jardins de Santa Clotilde, de 26.000 metres quadrats, d'estil noucentista ,van ser dissenyats a principis de segle per l'arquitecte i urbanista Nicolau Maria Rubió i Tudurí i estan situats en un amfiteatre natural amb vista al mar. . Aquest espai, amb vegetació típicament mediterrània, es va realitzar seguint l'estil renaixentista italià, amb jardins escalonats en terrasses, àmplies vistes exteriors i escultures en tots els racons. Les peces escultòriques apareixen al llarg del recorregut creant diferents punts d'interès, com el grup de sirenes de bronze de l'artista Maria Llimona en l'escala principal. En les places i miradors es troben bustos d'inspiració clàssica sobre pedestals coberts d'heura. Juntament amb les escultures, les fonts són un dels elements que caracteritzen aquesta zona verda. En els eixos principals del jardí -tres escales que descendeixen a una plaça central- i en l'esplanada superior, la vegetació adquireix una funció tant estètica com arquitectònica. Les tanques vegetals formades per xiprers conformen unes parets que canalitzen la visió de l'espectador per a remarcar diferents panoràmiques, com la qual descendeix cap al mar. Cedres, tarongers i pins completen el repertori natural d'aquest recinte. El conjunt ofereix una imatge insòlita de Lloret ja que es troba en una zona poc explotada turísticament, sobre la platja de la Boadella.

CHEYDA, ECHEYDE, ECHEDEY ( TENERIFE )

2010-12-22T10:29:00.001+01:00

La Porta del Infern

El Teide situat Illa de Tenerife és una muntanya volcànica de la qual irradia un inexplicable magnetisme. Situada a 3718 metres alçada, aquest dormit volcà sembla voler tocar el cel, obrint-se pas per sobre d'un mar de blancs i espessos núvols. Aquest volcà era adorat pels Guanches, per ells era la porta d'entrada a l'infern. Els Guanches anomenaven al Teide com Cheyda, Echeyde o Echedey.

Taginaste rojo

Echium wildpretii pertany al grup d'espècies arbustives sense ramificar, que posseïxen una roseta foliar densa i que desenvolupen una sola inflorescència de gran grandària. Es diferencia de la resta d'espècies d'aquest grup per les flors, que posseïxen una corol·la de color vermell i per les seves fulles, que són linear-lanceolades. Endèmica dels "Tabaibales" zona subalpina de Les Cañadas del Teide. Una planta fins i tot morta, te el seu encant.

Autorització per a l'accés al con terminal del Teide

CABO DE GATA- NíJAR ( ALMERIA )

2010-12-06T20:21:00.001+01:00

Un Lloc Inhòspit

El Parc Natural de "Cabo de Gata" Níjar, d'Almería, va ser declarat en 1987 el primer parc natural marítim-terrestre espanyol. Al ser d'origen volcànic i la manca de pluges converteix el parc en un enclavament àrid en la seva major part, amb zones desèrtiques, això fa que sembli un paisatge casi de un altre mon.

http://www.parquenatural.com/

Tipologia: Paisatges marins, volcànics i deserts

Platja La Punta del Fangar (Deltebre - Tarragona)

2010-11-18T22:37:00.002+01:00

El Vigia del Fangar
Lum: blanca, cada 12 segons. Altura: 20 m. Abast: 12 milles. El primer far situat en aquest punt del Delta de l'Ebre es va il·luminar per vegada primera en 1864. La contínua deterioració del far original (que igual que el Far de Buda va ser incendiat i parcialment destruït durant la Guerra Civil) va fer que en 1972 fora substituït per una balisa en forma d'una torreta de ferro de 8 m d'altura, i pintada a franges blanques i negres. Aquesta balisa va donar pas poc després a una torre de formigó de 20 m d'altura i 3 m de diàmetre. El far es troba en la Punta del Fangar, en l'extremitat nord del Delta de l'Ebre. Val la pena visitar-lo a la tarda, abans de la posta del sol, per a admirar el color daurat de la sorra que cobreix tota la Punta del Fangar. S'arriba amb cotxe per un camí de sorra.

-

-

Dunes, Moixons, Mar i Pau

L'extraordinari i magnific lloc del Fangar.Quin plaer la de poder estirar-se a la platja amb molt poca gent al voltant, escoltar el xisclar de les gavines i admirar aquell paisatge ondulant de dunes. Sense oblidar els miratges que et fan creure que el far blanc i vermell aquesta enmig del mar.

LA SELVA DE IRATI ( AEZKOA )

2010-11-16T13:35:00.001+01:00

El Bosc Encantat

Es tracta d'un dels majors i millor boscos de faig i avet de tota Europa, amb zones mai explotades i que conserven el bosc primitiu; estant protegides com Reserva Natural o Reserva Integral, del total de 17.000 ha. de bosc. Un bosc on habiten fades, follets i altres éssers, on es respira solitud i pau. La visita es va fer a principis d'estiu; i a la tardor ha de ser una meravella amb els seus colors tardorencs .

Valle Aezkoa.

Turismo de Navarra

DUNES DE MERZOUGA ( MOROCCO )

2010-11-05T20:43:00.000+01:00

ESCOLTA EL SILENCI
Un viatge per conèixer, creuant la vall del Draa, una de les zones desèrtiques més espectaculars del sud del Marroc: les Dunes estan situades al extrem nord del desert del Sàhara. El Erg Chebbi-Merzouga és un camp de dunes que amida al voltant de 22 km de nord a sud i uns 5 km d'aquest a oest en la part més ample. La duna més alta es troba en el nord, amb 884 m d'altitud.

http://www.tourisme.gov.ma/

Tipologia: Deserts,oasis i paisatges

MADEIRA ( PORTUGAL)

2010-10-20T11:52:00.000+02:00

L' Illa Verda

Madeira, l'illa jardí, situada al mig de l'atlàntic depenent de l'estat portuguès, es trova aquest troç de jardí replet de vegetals de tot el món degut a la parada dels navegants, també podem descobrir el bosc de "Laurisilva" patrimoni de la humanitat declarat per la UNESCO, una relíquia del Terciari, tot i caminant pels camins d'aigua, anomenats "Levadas". Un clima subtropical tot l'any, fan que sigui un indret per gaudir d'un territori quasi salvatge en molts punts de l'illa.

Quatre o cinc dies son suficients per veure tota l'illa .Podem fer una visita a la veïna illa de Porto Santo i les "Ilhas Desertas"

http://www.madeiratourism.com/pls/madeira/wsmwhom0.home?p_lingua=es&p_sub=1

http://www.montepalace.com/

LES JARDINS DE MARQUEYSSAC ( FRANÇA )

2010-10-06T19:55:00.000+02:00

La Topiaria Feta Art
Per començar, uns jardins ben curiosos: "Les Jardins de Marqueyssac" ,Topiaria a dojo.
Son a dalt de un turó, enmig de la campinya francesa a la comarca del Périgord.
La visita si val la pena, millor anar-hi amb temps doncs el recorregut es força llarg, es un bon lloc per passar-hi un dia de pícnic molt tranquil i gaudir de les vistes.

http://www.marqueyssac.com/

GORGES de l'ARDÈCHE

2010-09-28T19:43:00.000+02:00

Le Pont d'Arc, un majestuós arc de pedra natural, te 60 m. d'alt i 35 m. d'ample, estat excavat pel riu al llarg de milions d'anys. Passar sota aquest caprici de la natura en kayak és l'única manera de donar-se compte de la seva grandària.

El riu L'Ardeche, abans de desembocar en el Rhône ( Roine) , amb els seus giravolts, forma sorprenents gorges, congostos i penya-segats de mes de 300 m. d'alçada, dels quals s'obté una vistes incomparables des de els miradors que trobem a la carretera que bordeja el riu.

Vallon Pont d'Arc

JARDIN MAJORELLE ( MARRAKECH )

2010-09-25T21:47:00.001+02:00

El Oasis BlauEn el 1920, els artistes francesos, Jacques i Louis Majorelle van crear un increïble Jardí en el centre de la nova ciutat de Marrakech; van ser uns dels més importants col·leccionistes de plantes de la seva època. Els jardins de Majorelle estan plens de color, plantes de totes maneres i grandàries, flors, estanys de peixos i potser el més agradable, es la tranquil·litat i la seva frescor. El dissenyador Yves Saint Laurent és actualment el propietari dels jardins i ha construït una casa en la propietat. De totes maneres, l'edifici que crida més l'atenció és el blau brillant i groc que els Majorelles tenien com el seu estudi i que ara alberga el Museu de l'Art Islàmic. Aquest petit museu inclou alguns bons exemples de l'art tribal marroquí, catifes, joieria i ceràmica.
http://www.jardinmajorelle.com/

DUNE DU PYLA (Pilat) Aquitaine, França.

2010-09-20T18:20:00.000+02:00

La Duna del Pyla és un extraordinari accident geològic, de uns 120 metres d'alçada per 2700 metres de llargada i àmplia de 500 metres a la seva base, però no esta estabilitzada ja que guanya cada any de 5 a 10 metres sobre la part de terra ferma, cobrint el boscos de pins que troba el seu pas. Aquesta enorme massa representa 60 milions de metres cúbics.

És la pila o munt de sorra (Duna) més gran del continent Europeu. La visiten més de un milió de persones al llarg de l'any. Les postes de Sol són tot un espectacle situats en el més alt d'aquesta acumulació de sorra.

Port Aventura

2010-09-17T20:51:00.001+02:00

Parc temàtic construït entre els municipis de Salou i Vilaseca, prop de Tarragona, en unes poques hectàrees tenim representat, en forma de decorats tematizats, diferents cultures del Món , arribant a aconseguir un gran realisme amb uns treballs de decoració i una jardineria molt assolida .
Està dividit en 5 grans zones temàtiques: Mediterrània, Polinèsia, Xina, Mèxic i Llunyà Oest.

feu clic

El callistemon és un arbust de fulla perenne d'uns 2 m d'alçada que pertany a la família de les mirtàcies. El nom ve del grec i significa "estam", en referència a la flor on predominen els estams, més llargs fins i tot que els pètals. Aquestes flors, que semblen espigues o raspalls, neixen entre primavera i estiu, en l'extrem de les branques arquejades i són l'origen del nom vulgar amb que es coneix a la planta: "limpiatubos". Les flors poden ser vermelles, rosades, grogues o blanques. Les fulles són alternes i estretes. El fruit dur penja del final de la branca.

Procedeix: d'Austràlia i Nova Zelanda.

EL VALLE DE GISTÁU ( CHISTÁU )

2010-08-24T19:35:00.001+02:00

LA VALL PERDUDA

S'estén per la ribera alta del riu Cinqueta (Sobrarbe, Huesca), afluent del Cinca. Els seus límits orogràfics estàn formats per cims de 2.000 i 3.000 m. El collado de "La Cruz de Guàrdia" marca per l'oest la comunicació natural amb Bielsa. El port de Pla i el port de la Pez són els camins que donen pas, pel nord, a França. Pel collado de Sahún, a 2.000 m., passa la ruta que duu a la vall de Benasque. Entre els cims es troben nombrosos ibones(Llacs de montanya), com els de Millars, Barbaricia, i La Basa de la Mora. El clima ofereix certs contrastos entre la part baixa de la vall amb precipitacions anuals entorn els 1.000 m., i temperatures mitges de 2° C en el mes més fred i de 18° C en el més càlid i les parts altes dels vessants, on les precipitacions en forma de neu són molt abundants i les amplituds tèrmiques diàries i estacionals considerables. El paisatge vegetal es troba format per prats naturals i artificials en la part baixa de les valls, ascendint fins a sobrepassar els 1.500 m. Abunden els boscos de pi sylvestris, i hi ha també alguns de pi negre(Pinus uncinata), alguna fageda (Fagus sylvàtica) i petits bedolls . Les parts més altes, per sobre dels 2.000 m, són cobertes per prats alpins, formats básicament per un nombre elevat d'espècies de gramínies i flors vistoses. Es una vall verge, urbanisticament parlant, però hi ha d'intenció de crear unes pistes d'esquí; aprofitem ara que encara la podem gaudir.

http://www.baldechistau.net/

KEW GARDENS (Royal Botanic Gardens, Kew)

2010-07-20T23:00:00.001+02:00

Els jardins botànics de Kew estan en el sud-oest Londres, en Kew. Els jardins en Kew van començar al 1751 com jardí real. Una gran varietat d'espècies de plantes s'ha recollit d'al voltant del món des de llavors. En veritat, Kew Gardens és més un institut científic que un parc o un jardí, amb una extensió de més de 120 hectàrees. Kew conté una enorme selecció de flors, arbust i arbres(40.000 varietats)

http://www.kew.org/

Lavandes de Provence

2010-06-17T16:07:00.003+02:00

Totes les zones productores de lavanda

Superfícies en hectàrees dels cultius de lavanda

L'or bleu

Durant el Segle XIX, sobre les terres altes de La Provence, la lavanda salvatge cobria els turons, afavorida per la pastura intensiva de les ovelles. La forta implantació de les indústries de la perfumeria a la comarca, va crea una gran demanda de material vegetal per crear perfum. La recol·lecció de la lavanda áspide( Lavandula latifolia) i de la lavanda fina (Lavandula intermedia), era efectuada pels pastors i alguns camperols; a més s'organitzaven colles de joves del poble i tots col·laboraven en el dur treball de l'agricultura, dones i nens inclosos. Un bon tallador podia recollir gairebé un centenar de quilos al dia.

CADAQUES (Alt Empordà) ,Girona, Catalunya

2010-06-13T22:16:00.001+02:00

feu clic

La Bougainvillea

Les mal anomenades flors, que en realitat no ho són, sinó fulles modificades. La veritable flor és blanca i diminuta, envoltada d'aquestes fulles modificades que es diuen "brácteas". Les Bougainvilleas las podem trobar amb tota gamma de colors, però la mes coneguda es la de color fúcsia. Va Ser descoberta per Louis de Bougainville a Brasil en 1790 i la va portar a Europa on la va popularitzar ràpidament.

Cadaqués, el pais de la Tramontana

La Badia de Cadaqués forma el port natural més gran de Catalunya i en ella fondegen, sobretot en l'època estival, nombrosos vaixells i naus de tots les grandàries. Els seus carrers petits i estrets, i les seves cases típiques pintades de blanc fan de Cadaqués una vila amb un gran encant.

La tramuntana (del llatí transmontanus: "de més enllà de les muntanyes") és un vent fort i fred que ve del nord-est, d'origen polar, fen servir el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central Francès com a zona d'acceleració. La seva velocitat ha arribat als 190 Km/h.