L'origen dels Jardins de Monforte de València es situa a la segona meitat del segle XIX, d'estil neoclàssic. Als Jardins del Monforte es poden observar tres zones: el Parterre Vell, amb tanques de Euonymus japonicus retallats i estàtues sobre pedestals, el Parterre Nou, amb tanques de Cupressus sempervirens i Myrtus communis i el Bosquet, amb una identitat més naturalista amb pins exemplars i arbres exòtics, un roserar i una galeria d'enfiladisses completen el paisatge.
Conté 33 estàtues de marbre, abundants estanys i brolladors i un gran estany amb forma de flor de nenúfar.
El pavelló d'esbarjo és un senzill edifici de finals del segle XIX d'estil academicista on es realitzen els casaments civils de la ciutat
Els Jardins del Monforte es troben molt a prop del Passeig de l'Alameda i dels Jardins del Reial, amb una superfície aproximada de 12.000 m2 els jardins van ser creats per D. Juan Baptista Romero Almenar, marquès de Sant Joan, a partir de 1859. El disseny, de tall neoclàssic, va ser encarregat a l'arquitecte valencià Sebastián Monleón Estellés. Al 1941 va ser declarat Jardí Artístic Nacional, al 1971 l'Ajuntament de València va adquirir la propietat d'aquest. Envoltat per un mur de mamposteria i totxo, definidor d'aquest tipus de jardí, que el dota de tranquil·litat i quietud, donat que està en un dels punts de circulació més dens de València. És un lloc d'estada per a molta gent que desitja fugir del enrenou urbà. La seva tipologia de "hortus conclusus" és una de les poques que queden a València. Hortus conclusus és un terme llatí, que significa literalment "jardí tancat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada